Passant per Santurtzi a Baiona, Barakaldo i Donostia-Sant Sebastià, l'exclusió social ha matat i mata a Euskal Herria. No es tracta només de les situacions de marginació que es produeixen en els suburbis de Madrid, París, Londres i Nova York. Aquí, entre nosaltres, també es produeixen situacions d'exclusió als pobles i ciutats d'Euskal Herria. Són situacions que venen de molt de temps enrere, però que s'han vist agreujades per la crisi financera, econòmica, laboral i social que hem patit en els dos últims anys, provocada pels agents financers, especuladors, pels “mercats” que no són sinó les múltiples cares del capitalisme salvatge.

L'exclusió social ha causat moltes morts i ferits a Euskal Herria, i són centenars les persones que viuen al carrer i en els caixers automàtics i estan en risc de vida. L'incendi deslligat el passat 23 de novembre en un restaurant abandonat de la localitat biscaïna de Santurtzi va deixar almenys dos morts i dos ferits de gravetat. Les víctimes eren joves immigrants magrebins, de nacionalitat marroquina i origen algerià. Aquella nit les temperatures eren molt baixes i les quatre estaven dormint quan es va declarar l'incendi a les 6 del matí. Fa uns mesos, altres dues persones que dormien en un caixer automàtic i al carrer també van morir en l'accident de trànsit. El 31 d'octubre una altra persona va morir mentre dormia en l'aparcament del barri d'Adulza de la capital alabesa, a Vitòria-Gasteiz. A l'agost, dos nens van resultar ferits en un incendi declarat en una casa de Kastrexana (Bilbao), que es trobava en molt mal estat. En 2009, una dona va morir en un habitatge del casc vell de Baiona, on es trobava en molt mal estat de salut. L'any 2006, quatre persones van morir en l'incendi de l'antiga pensió de San Francisco de Bilbao, gestionat per una associació per a la protecció de persones sense llar. A principis del passat

mes de novembre es va incendiar un edifici abandonat de Gros (Donostia-Sant Sebastià), que havia estat derrocat pels bombers. Segons van informar els veïns, les persones sense llar solien passar la nit allí i es produïen focs per a fer front a les flames de calor. Afortunadament, aquest dia no es va utilitzar l'edifici, per la qual cosa no es van registrar víctimes. El mateix va succeir amb les cases que es van cremar el 4 d'aquest mes en Algorta i el 17 en Erandio: eren usades pels captaires, però no van ser aconseguides pel foc.Una altra

dada que indica la situació d'exclusió social i pobresa entre nosaltres és: En el primer trimestre de 2010 un total de 59 famílies de Barakaldo i Sestao van ser desnonades legalment de les seves llars sense poder fer front als seus compromisos econòmics. No hi ha dades oficials sobre la situació actual de les persones sense llar, sense sostre, que viuen a

Euskal Herria. Les últimes dades oficials disponibles corresponen a l'any 2005 i corresponen als tres territoris de la CAPV. Aquestes dades van ser recollides en un estudi realitzat per l'EUSTAT del Govern Basc. Segons l'estudi, en els centres de la xarxa es van allotjar a 1.883 persones sense llar a tot el món. En qualsevol cas, si la recerca s'estengués i actualitzés a tot el País Basc, aquest número s'acostaria probablement a 5.000 persones. Des de 2005, any en què es va realitzar l'última anàlisi oficial, el nombre d'immigrants ha augmentat de manera especial i la situació socioeconòmica ha empitjorat considerablement. Per tant, és lògic que en els últims anys s'hagin multiplicat les tragèdies que s'han succeït a persones sense llar.

Més de 200.000 persones en el llindar de pobresa

En l'actualitat
més de 200.000 habitants del País Basc viuen en el llindar de la pobresa, segons les últimes dades oficials de 2006. Cal tenir en compte que els criteris sobre el llindar de pobresa varien d'un país a un altre. Viure a nivell internacional amb un dòlar al dia es considera llindar de pobresa. En l'Estat espanyol, per contra, el llindar de pobresa se situa en 6.278,7 euros a l'any per unitat de consum o família. Les associacions de lluita contra la pobresa i l'exclusió social del País Basc situen el llindar en xifres superiors.Les dades que

s'ofereixen a continuació són els proporcionats per la Xarxa Europea per a la Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social, així com per les xarxes d'Hego Euskal Herria, així com els recollits en l'enquesta de condicions de vida realitzada en 2006 per la Caixa catalana. Segons

aquests estudis, en Hego Euskal Herria hi ha 232.851 persones vivint en el llindar de la pobresa, la qual cosa suposa el 9,8% de la població. No tenim dades d'Ipar Euskal Herria. Segons les mateixes fonts, en l'Estat espanyol viuen en el llindar de pobresa gairebé nou milions de persones (8.897.084), la qual cosa suposa el 19,6% de la població. I en tota Europa hi ha 78 milions de persones en aquesta situació.

Segons una altra enquesta d'UNICEF, a Navarra hi ha uns 18.000 nens en risc de pobresa (la pobresa infantil no significa que estiguin famolencs, sinó que tenen un dèficit alimentari). En la CAB, aquest risc afecta al 9,3% de la població infantil i a la Comunitat Autònoma Basca. En el conjunt de l'Estat espanyol, la mitjana se situa en el 24%.

Un sistema que mata, empobreix i margina

Les tragèdies abans esmentades no són rares. Les dades de les persones sense llar i les que viuen en el llindar de la pobresa són indicadors del sistema capitalista que mata, empobreix i margina. Expressen l'exclusió social que mata. I el capitalisme que provoca l'exclusió (el conegut “mercat”) ho mata perquè és un sistema salvatge.

Com s'ha posat de manifest a Irlanda, Grècia i tot l'Oest, el nostre sistema és un sistema que llança pèrdues a la societat i privatitza beneficis a compte dels contribuents. Un sistema que genera misèria, desigualtats i exclusió social. Sistema que obliga a emigrar, a viure en barraques o al carrer i a entrar en edificis en ruïnes. Un sistema amb mecanismes de “rescat” d'entitats bancàries i financeres amb càrrec als nostres impostos. Un sistema que redueixi els drets i serveis socials (primes de jubilació, subsidis de desocupació, renda bàsica, ajudes a l'habitatge). Malgrat la crisi, per a construir grans infraestructures de dubtosa rendibilitat econòmica i social, com el TAV, la Supersur, San Mamés, el Nou Guggenheim o el port exterior de Pasaia, utilitza grans quantitats, però no destina diners per a construir albergs o ampliar les ajudes socials a persones sense llar o aturades. És un sistema incapaç de treure a les persones de l'exclusió social.

Aquest sistema, malgrat anunciar una inspecció individual per a evitar el frau en la CAB, només realitza aquesta inspecció amb els més pobres. Així, està disposat a analitzar de forma individualitzada els informes de les 80.000 persones que perceben prestacions socials per estar en el llindar de pobresa. I és bo evitar el frau. No obstant això, en el sector de banquers, notaris, arquitectes, registradors, advocats, metges o esportistes professionals el frau fiscal és més freqüent i per a ells no existeix una mesura d'inspecció tan estricta.