- La majoria sindical basca ha convocat una vaga general per al pròxim 27 de gener a Euskadi. El seu objectiu és respondre a les retallades en els serveis socials i, sobretot, a la reforma de les pensions que vol aprovar el Govern espanyol. Els sindicats asseguren que la reforma acabarà amb els drets socials que s'havien guanyat en el passat. Es tracta de la tercera vaga general des de l'esclat de la crisi econòmica, que ja s'ha iniciat.
La majoria sindical (ELA, LAB, STEE EILAS, EHNE, HIRU, ESK) ha anomenat a la ciutadania d'Hego Euskal Herria a secundar una vaga general el 27 de gener per a donar resposta a la reforma de les pensions i a les retallades socials que es preveuen en els pressupostos per a 2011, tant estatals com autonòmics. El Govern espanyol preveu aprovar la reforma de les pensions el pròxim 28 de gener, amb independència que s'aconsegueixi un acord amb agents polítics i socials. Aquesta reforma suposarà que els futurs pensionistes treballin més i cobrin menys. Es tracta de la tercera vaga general convocada a Euskal Herria des de l'inici de la crisi i, segons els sindicats, és necessària per a mantenir els drets que els treballadors bascos han defensat en les últimes dècades: "Serà la reforma més dura de la història de les pensions, no tenim una altra opció", va dir el secretari general d'ELA, Adolfo Muñoz, en el moment de presentar la vaga. Per part seva, el Govern espanyol i els sindicats CCOO i UGT continuen negociant la reforma, i a l'hora de redactar aquest article sembla que s'enfonsa l'amenaça d'una vaga general en l'Estat espanyol.Aquesta
reforma no afecta als 700.000 pensionistes d'Euskal Herria, sinó a les generacions joves que venen després, és a dir, als joves que estan en atur o tenen ocupacions precàries. No hi ha dubte que l'existència d'un sistema de pensions propi a Euskal Herria seria molt millor per a tots, però això és un altre debat.
Mesures de garantia de la solvència
El Govern, els partits polítics i els agents socials coincideixen que la reforma de les pensions és imprescindible per a garantir altres 25 anualitats, ja que el canvi demogràfic, la reducció de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida l'obliguen. No obstant això, no coincideixen en les mesures que s'han d'adoptar per a assegurar el sistema de pensions.
El Govern d'Espanya pretén garantir la solvència del sistema mitjançant l'ampliació gradual de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys, la qual cosa obligaria a jubilar-se en 2027 als 67 anys. A més, pretén ampliar el període de còmput de la cotització. En aquest cas la intenció és que els 15 anys actuals siguin 25. Tot apunta al fet que, en aquesta ocasió, es produirà un salt de 15 a 20 anys que podria suposar una reducció mitjana del 6% en les pensions dels futurs jubilats. En altres països ja s'han adoptat mesures semblants respecte al període de còmput. En l'Estat francès han passat de 10 a 25 anys, a Àustria de 15 a 40 i en molts països (Finlàndia, Polònia, Portugal i Suècia) s'ha estès a tota la vida laboral.Els
sindicats rebutgen retardar l'edat de jubilació, però admeten ampliar el període de còmput, ja que si es poguessin triar els millors anys de cotització, això redundaria en benefici dels pensionistes. En qualsevol cas, els sindicats aposten per augmentar les bases de cotització, la qual cosa suposaria una millora dels salaris, la integració dels treballadors de la llar i de les assegurances agràries dins del sistema, l'assumpció per part de l'Estat de determinades partides, com el complement de mínims, i, per descomptat, la millora del mercat laboral perquè els treballadors paguin més.
Dificultats de ser jove i dona
Sens dubte, la reforma del sistema de pensions perjudicarà les persones amb majors dificultats per a accedir al mercat laboral, és a dir, als joves i a les dones actuals. Ampliar els anys de cotització en un mercat en el qual preval la precarietat laboral significa que la majoria dels joves no podran accedir a una pensió digna. I el mateix ocorrerà amb les dones amb grans dificultats d'accés i permanència en el mercat actual. Així, per a cotitzar en 35 anys cal entrar en el mercat laboral abans de complir els 30 i a partir d'aquí treballar de forma continuada. Però la meitat dels joves es troben en atur i no tenen possibilitats d'accedir a un lloc de treball fix. I el 23% de les persones que ja tenen treball tenen contractes inestables i sense seguiment.
Avantatges de ser polític
Malgrat la reducció de les pensions de la majoria social, els polítics que imposen aquestes retallades es neguen a tocar les seves pensions més avantatjoses. El mes de novembre passat es va fer un intent en el Parlament i al Senat d'Espanya, però no va ser aprovat. El sistema de pensions aprovat en 2006 permet als nostres polítics accedir a una pensió del 80% després de 7 anys d'activitat parlamentària i del 100% si s'han cotitzat 12 anys i han complert els 60. En els parlaments de Vitòria-Gasteiz i Pamplona/Iruña la situació també és semblant.
Liburuan, Miren Etxezarreta ekonomia katedradunak dio, Alemanian sortu zirela zahartzaroko pentsio publikoak XIX. mendean; gero, Bigarren Mundu Gerraren ostean loraldia bizi izan zuen pentsio sistema publikoak herrialde industrializatu ia guztietan, AEBetan izan ezik, jakina. Baina 1970eko hamarkadan, AEBetako ereduari jarraitu nahi izango diote Argentina eta Txileko diktadurek, eta pentsio pribatuak bultzatuko dituzte. Hor hasten da, askoren aburuz, pentsio publikoaren gainbehera, Reagan eta Tatcherren garairik gogorrenetan hain zuzen. 1994an Mundu Bankuak Adverting the Old Age Crisis (Zahartzearen krisia saihestuz) txostena kaleratu zuen, eta teoria demografikoari bidea ireki zion. Geroztik, pentsio publikoak “krisian” daudela esateko arrazoi nagusiena populazioa zahartzea izan da.
Eta zein da Mundu Bankuak eta enparauek eskaintzen duten soluzioa? Pentsio pribatuak sustatzea, boluntarioki batzuetan, eta derrigorrez bestetzuetan: “Bistan denez, aurrezteko era pribatuak beti existitu dira –dio Etxezarretak–. Zergatik orduan, hain argudio elaboratuak pentsio plan pribatuak hazteko? Gakoa derrigortasunean dago. Epe luzeko funts bihurtzean oso interesgarriak dira finantza negozioentzat. Langileak produktu hauek ‘erostera’ derrigorturik daude”. Espainian 1989koa da pentsio pribatuak baimentzen dituen legea. 1995ean lehenengo Toledoko Ituna egin zen alderdi politikoen artean, eta itun horretan pentsioen espiritu solidarioa murriztu zen, aportazioaren araberako kategoriak sortuz. 2001eko bigarren Toledoko Itunean ere torlojua estutuko da “malgutasunaren” izenean. Estrategia sinplea da: pentsio publikoa hustu eta zailtzen den bitartean, pentsio plan pribatuak sustatzen dira –hobarien bidez, esaterako–. Espainian, funts pribatu horiek kasik ez ziren existitzen 90eko hamarkada hasieran, baina 2007an 80.000 milioi euro gestionatzen zituzten, Gizarte Segurantzak Erreserbako Funtsean duen kopuruaren ia bikoitza.
2008ko finantza krisiak gogor kolpatu zituen pentsio funts pribatuak, eta orain bere produktua “erosiko” dion bezero egarriz dira, eta hain zuzen, Espainiako Gobernua pentsioen erreforma bultzatzen ari da, etorkizuneko pentsionistok has gaitezen kontatzen bat, bi, hiru… 41 arte, eta kakalarriak sarturik La Caixa edo BBVAko bulegora joan gaitezen.
Iragan abenduan EAEko batez besteko pentsioa hileko 972 eurokoa zen. Espainiako Estatuko batez besteko altuena da, Asturiasko eta Madrilgo pentsioen gainetik. Nafarroan batez besteko pentsioa 886,26 eurokoa da eta Espainiako Estatuko sailkapenean laugarren postuan dago. Sailkapen horretan Galizia da azkena, 657,24 euroko batez besteko pentsioekin. Ipar Euskal Herriko batez besteko pentsioa 800 euro ingurukoa da.