Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Perquè el món entra en una cançó

  • Ray i Nick travessen el món de la cançó al ball, de l'anècdota a l'aventura. Recentment han tornat a Euskal Herria, “sense un cèntim” però disposats a donar a conèixer de manera humorística les seves aventures.
Dani Blanco
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
Ray i Nick, Ramón Agirre i Inazio Tolosa, l'espectacle del qual ha estat batejat sense Xentimori, són dues monedes d'una cara i quatre cares d'una mateixa moneda. Els personatges poden tenir altres històries que contar els dos actors de llarga trajectòria: com els personatges, els encanta submergir-se cantant en el caos del sopar, compartir l'humor i el joc amb la gent. El quartet subpegatino ha tingut, no obstant això, altres companys de viatge en el procés de creació de l'espectacle: L'obra, dirigida per Asier Sota, ha estat escrita per Pako Aristi, que ha embastat les paraules.

Agirre ha assenyalat que la creació d'aquest projecte ha estat pràcticament inevitable. “Fa temps que tots dos coneixíem l'existència d'una pedrada. Ja ho havíem dit, que alguna vegada estàvem condemnats a fer alguna cosa, alguna bogeria d'aquest estil”. Abans, poc després de sortir d'Antzerti, es va unir al relleu, obra de Gabriel Celaya, per a formar una parella especial. "Ell era un dimoni i jo era un àngel", ha recordat Agirre, que ha rigut d'ell.

Posteriorment, han treballat en diversos formats, amb la seva afició a la música molt pròxima. Precisament la música és un dels fils més importants d'aquest sense Xentimori. Segons Tolosa, en el procés de treball la música els ha marcat un cert rumb, “començàvem pensant com arribar d'una cançó a una altra, però de forma molt caòtica, amb totes les portes obertes”. A mesura que s'han provat les coses en els assajos, han anat descobrint personatges, escrivint i relacionant textos, buscant ritme entre els nombrosos fragments i històries petites que conté l'obra. Agirre afirma que aquest caos li ha donat un caràcter bàsic a l'obra de teatre. “En comparació amb el tipus de projectes que venim nosaltres hem estat la falta de producció, perquè en les companyies tot està molt unit. No tenim un mètode científic estricte, hem treballat en equip, tots hem posat alguna cosa en el procés. En el resultat també es nota, segurament, que és caòtica, en el sentit bo i en el mal; però no ens

importa”. Ray i Nick donaran a conèixer la seva carrera a través del caos. El programa repassarà els personatges que s'han conegut en el camí; portarà amb si fragments de cançons que s'han après als països travessats, diferents estils musicals i pinzellades d'idiomes. Segons Tolosa, els protagonistes recorden l'encant i la vida caòtica de l'esperit lliure dels titellaires. “Des del principi teníem clar que la base era el món dels titellaires, que la línia principal de joc anava per aquí. Aquests dos tipus havien de viure al voltant de la música i ser molt mentiders, falsos músics, sasi-tot-cosa…”. Els actors se senten molt prop d'aquest fons: “Normalment quan mescles la música amb el teatre d'aquesta manera, gairebé sempre pren el punt de titellaire”. Agirre completa la imatge amb facilitat: “D'aquí o d'allà agafen les coses que els agraden, sense por al plagi. Sabíem que no anàvem a fer una cançó completa, i que crearíem poc de nosaltres. Si ens poséssim a analitzar el que sali en un sopar, veuríem les coses que ens agraden l'una després de l'altra, sense ordre i moltes vegades sense saber tota la cançó; cantes una mica i després et passes a un altre… sempre jugant”. Ray i Nick han viscut tantes

coses junts, que un dels reptes que ha tingut la direcció ha estat la separació dels dos en el que a personalitat es refereix. Segons Agirre, va arribar un moment en el qual van haver d'ordenar tot el material. “Les lleis del teatre diuen que els personatges no poden ser intercanviables, hem buscat a cadascun les seves característiques”. Tolosa diu que a l'hora de conformar els personatges han begut de molts llocs i tècniques, sense submergir-se per complet en cap: “Hem pres una mica del món del clown, però tampoc massa. Mullar-nos la cama i treure-la, així hem estat saltant en molts pous”. Pel camí

de l'humor, el públic pot sentir a Ray i a Nick pròxims, encara que en certa manera es dubti que el que compten sigui cert o no. Agirre ha afirmat que això també és una lectura possible, una lectura que s'ha buscat de manera intencionada. “Sempre hi ha dubte: de veritat els ha passat el que estan comptant? Algunes coses són certes, altres inventades en el moment? Són dos tipus amb molta imaginació que no estan molt sans del cap?”. Sovint és la manera d'actuar que hi ha a la frontera. “La idea que pot haver-hi dos tipus en contínua exaltació a causa d'una teràpia ens ajudava molt”.

Proximitat

Completen una llista inesperada les cançons que el públic podrà escoltar al llarg de l'actuació: Simon i Garfunkel, Al Bano i Romina Power, Pantxoa i Peio... i Elvis també! A l'ésser un treball de petit format sense un sol cèntim, és imprescindible la proximitat que es pot sentir amb el públic, i en això la música és un gran pont. Ho havien observat des de la primera actuació: “A mesura que entrem en l'estrena d'Igeldo comencem a tocar la primera cançó, i la gent ens va agafar amb nosaltres des del

primer moment, ‘Vaig arribar d'Amèrica, sense un cèntim…’”. Tolosa comenta que aquest projecte és un regal que s'ha fet fonamentalment a ells mateixos. “Volíem fer una cosa pròpia, sense imposicions. En aquest sentit, la història és molt lliure. Quan treballes per als altres està molt bé, aprens molt, però jo necessito de tant en tant fer alguna barbaritat del meu cas”. Agirre tampoc dubte en això, ja que la frescor de l'obra ve de la seva pròpia voluntat de gaudir i de crear alguna cosa. “És una alegria defensar una cosa que has creat. Nosaltres ho hem fet moltes vegades, ho hem fet i ho farem, alguna cosa pensada, escrita i estructurada per una altra persona, però la pròpia creativitat et dona una altra llibertat. Et sents titellaire en el millor sentit, molt lliure i fent coses que t'agraden. També era una manera de fer les coses que vols fer i que moltes vegades no pots fer”. La paraula “proximitat” és,

per tant, clau en una obra com Xentimorik gabe: d'una banda, per la proximitat que transmet la complicitat entre els actors, i per un altre, per la possibilitat de comunicació que dona la seva proximitat física amb el públic. Segons el parer d'Agirre, aquest és precisament un dels grans reptes als quals s'enfronta el teatre de la sala actual. “El teatre que faig en l'habitual té una relació freda amb el públic, com si l'escenari i la gent estiguessin molt lluny. A aquesta distància és molt difícil emocionar, emocionar. Moltes vegades continuem jugant amb la quarta paret i aquí hi ha un risc: no es pot competir amb l'impacte del cinema o d'un concert”. A aquest nivell, el teatre té una enorme necessitat d'arribar al públic actual, i encara que estan disposats a tocar amb Xentimori en tota mena d'espais, la diferència s'ha notat en els taulons petits i mitjans. “Parles directament a la gent i la música també ajuda molt a connectar amb el públic”. Tolosa també té clar que el to de l'obra de teatre és molt pròxim. “Aquest treball està pensat per a realitzar-lo de manera popular en qualsevol lloc; és un teatre per a veure havent sopat amb la copa, per a gaudir amb una mica de katxondeo més que per a veure

i pensar”. En la carrera de Ray i Nick s'han unit a països com Eslovènia, el Brasil, Mèxic, Tirol, Rússia, l'Argentina o Mongòlia al País Basc, com Igeldo, Zarautz o Bergara. Pròximament se'ls sumaran el 20 de gener a Bilbao i el 28 en Errezil. Perquè el món entra en una cançó.

Últimes
2025-03-15 | Jabi Elorza Antia
Txapela buruan

Iazko udan ere Alacant aldera hurbildu ginen eguraldi hobea aurkitu nahian eta, urtero bezala, egun batez, Benidorm erraldoian sartu ginen hango giroan murgildu, zerbait hartu eta seme-alabekin izozki edo gofre bat dastatzeko asmoz.

Hiri bitxia da, denetarik aurki dezakezu... [+]


Judimendi auzo eskola ez da etorri berria

Ongi etorria eman digu Unai Mendizabalek A eredutik D eredura aldaketa egitea erabaki dugulako Judimendi auzo eskolan. Bidea malkartsua izango dela ere ohartarazi digu Armentia Ikastolako guraso eta Arabako Ikastoletako lehendakariak. Gure esker ona adierazi nahi diogu eman... [+]


Euskararen gurditik denok tira egin behar dugu, baita hezkuntzan ere

Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]


2025-03-15 | Rober Gutiérrez
Mantrak

Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]


2025-03-14 | ARGIA
GALeko 18 biktimak jarriko dute Barrionuevoren aurkako kereila

GALeko biktima talde batek eman du kereilaren nondik norakoen berri Bilbon egindako prentsaurrekoan, Egiari Zor fundazioak eta Giza Eskubideen Euskal Herriko Behatokiak lagunduta. GALen aurkako eta, zehazki, José Barrionuevoren aurkako kereila aurkeztuko dute.


Ezer aldatu ez zuen pandemia

Bost urte igaro dira pandemiaren hasieratik. Pandemia horrek ekarri zuen denok zaintza eredua ezagutzea, inondik inora ere behar bezala ez zebilena. Egoitzetako kutsatzeen eta hildakoen datuak, batez ere pribatuetan, zifra hutsak baino askoz gehiago izan ziren.

2020ko... [+]


Gure istorioak berreskuratzea eskubideak defendatzeko

Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]


Zerga turistikoarena estrategia komunikatibo hutsa da

Tasa edo zerga turistikoaren eztabaida urtetan luzatzen ari da, erakunde publikoetan ordezkaritza duten indar politikoen artean zabala den arren ezarri beharraren gaineko adostasuna. Eztabaidetako bat da zerga hori zein erakundek kobratuko duen: zenbait udalek (tartean... [+]


1.500 euroko gutxieneko soldataz hitz egiteko Confebask ez da mahaian eseri ere egingo

Tamara Yague Confebaskeko presidenteak iragarri du gehiengo sindikalak deitutako martxoaren 20ko bilerara ez dela joango, eta gehitu du gutxieneko soldataz eztabaidatzeko markoa Espainiako Mahaia dela. ELA, LAB, ESK, Steilas, Etxalde eta Hiru sindikatuek EAErako gutxieneko... [+]


Putinek anbiguetate handiz eta presarik gabe erantzun dio AEBetako menia proposamenari

Vladimir Putinek interesa agertu du AEBek eta Ukrainak adostu duten 30 eguneko menia epeaz, baina zalantzak ere plazaratu ditu. Funtsean, ez du presarik erakutsi akordioa sinatzeko eta denbora gehiago eskatu du zalantzok argitu ahal izateko.


“Zuek, emazteek ez duzue deus ere balio”

Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]


Itxaro Borda
“Gure norabide sexualen, ezinegonen eta beldurren erraiteko hiztegi bat sortu dugu”

1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]


Olor
Deserosotasunaren apologia

Olor
Noiz: martxoaren 9an.
Non: Bilboko Sarean espazioan.

---------------------------------------------------------

Esperantza. iz. Nahi edo desiratzen dena gertatuko delako edo lortuko delako uste ona.

Izen horixe jarri zion Jokin Azpiazu Carballo Olor ermuarrak bere... [+]


Eguneraketa berriak daude