I el wolframi va entrar en guerra
Alemaniar Panther tankea Bigarren Mundu Gerran. Naziek wolframioa behar zuten tankeen, ontzien nahiz hegazkinen blindajea hobetzeko eta jaurtigaiak gogortzeko. Horrek, azkenean, Espainia frankistaren eta AEBen arteko harremanak baldintzatu zituen.www.deviantart.net
Madrid, març de 1943. L'ambaixador alemany, Hans Adolf von Moltke, es va reunir amb el ministre d'Indústria i Comerç de Franco, Demetrio Carceller i li va dir: “Per a nosaltres el wolframi és tan important com la sang per a l'home”.
El wolframi o tungstè era un metall estratègic, ja que és l'element amb major punt de fusió. En la Segona Guerra Mundial va ser emprat per a blindatge i enduriment de projectils. la Xina era el principal productor mundial, però des que Alemanya va envair l'URSS en 1941, el transport d'Àsia a Europa estava interromput i els alemanys van haver de recórrer a les explotacions de la mateixa Europa. El 95% del wolframi d'Europa s'extreia en la Península Ibèrica, per la qual cosa per a la indústria armamentística nazi es va fer imprescindible acordar l'aprovisionament amb el govern franquista. I llavors va sorgir el “conflicte del wolframi” entre Espanya i els Estats Units, l'historiador Joan María Thomas, amb La batalla del wolframi. els Estats Units i Espanya de Pearl Harbor a la Guerra Freda (Càtedra, 2010).El
Govern dels Estats Units va decidir dur a terme un embargament sobre la venda de petroli a Espanya, la qual cosa va augmentar la tensió entre els dos països. els Estats Units va establir una sèrie de condicions per a aixecar l'embargament: Alliberar els vaixells estatunidencs capturats en aigües espanyoles, castigar els soldats que van lluitar per Hitler... Però la principal condició era tallar les exportacions de wolframi a Alemanya.El
president Roosevelt va dir: “L'actual règim espanyol és repugnant per a les idees dels estatunidencs sobre la democràcia i el bon govern”. En aquells dies, l'historiador Carlton Hayes va dir en un memoràndum: “La majoria dels estatunidencs volen que Espanya es converteixi en una república
democràtica”. Però les bases del conflicte eren econòmiques, no ideològiques. Així que, a mesura que s'anaven solucionant les condicions econòmiques, l'opinió dels estatunidencs també va canviar. Tal com va dir el propi Hayes més tard, “reconec que Espanya és un país fonamentalment democràtic, perquè la democràcia pot tenir diverses expressions”. els Estats Units va decidir no impulsar la fi de la dictadura de Franco, entre altres coses, en 1783, en Bergara, gràcies a l'element químic aïllat pels germans Elhuyar. O per causa seva.
El wolframi o tungstè era un metall estratègic, ja que és l'element amb major punt de fusió. En la Segona Guerra Mundial va ser emprat per a blindatge i enduriment de projectils. la Xina era el principal productor mundial, però des que Alemanya va envair l'URSS en 1941, el transport d'Àsia a Europa estava interromput i els alemanys van haver de recórrer a les explotacions de la mateixa Europa. El 95% del wolframi d'Europa s'extreia en la Península Ibèrica, per la qual cosa per a la indústria armamentística nazi es va fer imprescindible acordar l'aprovisionament amb el govern franquista. I llavors va sorgir el “conflicte del wolframi” entre Espanya i els Estats Units, l'historiador Joan María Thomas, amb La batalla del wolframi. els Estats Units i Espanya de Pearl Harbor a la Guerra Freda (Càtedra, 2010).El
Govern dels Estats Units va decidir dur a terme un embargament sobre la venda de petroli a Espanya, la qual cosa va augmentar la tensió entre els dos països. els Estats Units va establir una sèrie de condicions per a aixecar l'embargament: Alliberar els vaixells estatunidencs capturats en aigües espanyoles, castigar els soldats que van lluitar per Hitler... Però la principal condició era tallar les exportacions de wolframi a Alemanya.El
president Roosevelt va dir: “L'actual règim espanyol és repugnant per a les idees dels estatunidencs sobre la democràcia i el bon govern”. En aquells dies, l'historiador Carlton Hayes va dir en un memoràndum: “La majoria dels estatunidencs volen que Espanya es converteixi en una república
democràtica”. Però les bases del conflicte eren econòmiques, no ideològiques. Així que, a mesura que s'anaven solucionant les condicions econòmiques, l'opinió dels estatunidencs també va canviar. Tal com va dir el propi Hayes més tard, “reconec que Espanya és un país fonamentalment democràtic, perquè la democràcia pot tenir diverses expressions”. els Estats Units va decidir no impulsar la fi de la dictadura de Franco, entre altres coses, en 1783, en Bergara, gràcies a l'element químic aïllat pels germans Elhuyar. O per causa seva.