Amb l'objectiu d'optimitzar l'ús dels recursos, s'estan desenvolupant iniciatives amb les noves tecnologies en l'agricultura. Es tracta que siguin el més eficients possible, sense malgastar més diners del necessari en els trajectes. Aquest tipus d'iniciatives es desenvolupen i apliquen en l'Institut Basc de Recerca i desenvolupament Agrari Neiker-Tecnalia, sovint a petició del Govern Basc o dels propis agricultors. Per exemple, treballen el reg per ordinador amb la finalitat d'optimitzar el procés. “En el futur hi haurà una gran escassetat d'aigua, penseu que alguns diuen que serà or del futur. Per tant, l'aigua no es pot utilitzar com es vulgui i per a això hem posat el focus en el nou projecte”, afirma Eva Ugarte, directora de la Unitat d'Innovació Agrària. Per a això, tenen en compte la planta que és, no totes necessiten la mateixa quantitat d'aigua, l'estat de la planta, el sòl i el cicle en el qual es troba, i finalment la previsió meteorològica. Aquestes variables determinen quan es regarà i quanta aigua s'utilitzarà per a això. A més de l'ordinador i els sensors per a controlar-lo, hi ha una gran feina d'enginyeria darrere. Els sensors són necessaris per a conèixer l'estat de la planta o mesurar la humitat. Ugarte li veu molts avantatges; això sí, cal conèixer bé les plantes i la collita, per a saber exactament què necessiten i com actuen en diferents situacions.

Cultiu energètic

En Neiker també s'han posat les piles en la producció d'un
cultiu energètic. Molts patrimonis energètics (com la gasolina) estan en procés d'esgotament i davant això es pot fer una nova proposta: per què no produir plantes energètiques com es produeixen altres plantes? Alguns d'ells poden ser colza o gira-sol i poden ser incorporats a l'interior de la rotació, dels quals es pot extreure l'energia o el gasoil, o bé utilitzar-los per a la seva posterior combustió. “A través de les recerques que estem duent a terme en aquest moment, volem saber com s'adapten aquestes noves plantes als nostres sòls, quines són les condicions que necessiten i quines són les vies més adequades per a integrar-les en la nostra producció”. A poc a poc la recerca avança i dona els seus fruits. Gràcies al projecte pilot posat en marxa en aquests moments, s'està treballant en l'extracció d'oli, i posteriorment, l'aconseguit s'utilitza en furgonetes i tractors de l'organització. A més, les restes d'oli serveixen per a alimentar als animals.

Alternatives d'aplicació en hivernacles

També s'estan
investigant diverses alternatives per a la seva posada en pràctica en els hivernacles. Fins ara s'havia utilitzat gasoil per a escalfar hivernacles, però això els sortia car; l'agricultor s'adonava que la despesa que suposava l'escalfament de l'hivernacle a vegades era major que els beneficis que obtenia d'ell. Per a solucionar-ho, s'han començat a buscar altres accions més barates per a escalfar l'hivernacle, però mantenint la producció i la qualitat. Una de les opcions és utilitzar la caldera de biomassa, mentre que l'altra és no escalfar tot l'hivernacle, sinó només les arrels. És més, “per què no començar amb noves produccions com el gladiolo o el bròcoli? També està la producció d'algues, la qual cosa permet obtenir energia o molècules, o usar-les per a alimentar animals”. D'altra banda, necessiten

un espai on aplicar les tècniques i valorar els resultats que hem esmentat, utilitzant per a això els terrenys dels agricultors integrats en les associacions agràries. “En funció de les condicions que volem analitzar a cada moment, seleccionem l'una o l'altra zona terrestre amb la finalitat d'obtenir resultats globals”. Per exemple, a Àlaba s'estan desenvolupant aquestes proves pilot en terres de Zambrana. A causa de la gran quantitat de camps que hi ha allí, en diverses ocasions es realitzen proves relacionades amb l'agricultura. En Bizkaia i Guipúscoa, per contra, es realitzen activitats relacionades amb la ramaderia. En qualsevol cas, Ugarte assenyala que la incorporació d'innovacions implica un treball enorme: “La recerca és una cosa, però després quan s'obren aquestes innovacions sorgeixen molts problemes, per la qual cosa cal repassar les experiències pilot”. El de Neiker ha reconegut que tenen molta sort amb els agricultors i ramaders d'aquí, ja que mostren una gran predisposició a fer proves.En la valoració

d'aquestes novetats, Ugarte ha destacat la millora de la professió agrària i de la qualitat de vida del propi agricultor. Prova d'això és que ara els agricultors, en lloc d'anar a regar diàriament, poden regar les seves terres des del centre on es controla el sistema de reg. Tanmateix, això també té una segona lectura, ja que com més s'integri la tecnologia, menys es necessitarà la mà d'obra de l'agricultor. “És cert que pot posar en risc els llocs de treball, però també d'aquesta manera l'agricultor tindrà més temps lliure i podrà dedicar aquest temps a fer coses noves”. A més, ha recordat que si no s'incorporen aquestes innovacions, les condicions laborals dels agricultors no milloraran i, per tant, el sector atraurà menys nous agricultors, especialment entre els més joves. “Hi ha dues opcions per a atreure a la gent jove; o comencen per la vocació, o milloren les condicions de treball incorporant noves tecnologies” Ara

bé, tenir la tecnologia exposada pot resultar car, especialment per als petits agricultors. “Com sempre ocorre amb les innovacions tecnològiques, al principi surt molt car, però a la fi és una aposta de futur”. El 70% del treball de Neiker-Tecnalia és finançat pel Govern Basc, per la qual cosa la innovació també interessa a les autoritats. Segons el parer d'Eva Ugarte, el repte que suposa el desenvolupament de les noves tecnologies no sols ha d'estar en mans dels agricultors, sinó també en la societat. “La gent ha d'adonar-se que el consum de productes de caseriu d'aquí té un cost, per la qual cosa ha de pensar si està disposada a assumir aquest cost”.

El director de la Unitat d'Innovació Agrària es mostra optimista i convençut que l'agricultura té futur, i té clar que el model que veurem dins de quinze anys no serà el mateix que avui. Al seu judici, hi haurà menys agricultors, però aquests seran més professionals i treballaran amb les innovacions. De fet, moltes de les innovacions que s'estan experimentant en Neiker estan ja prou desenvolupades i estan convençudes que seran aplicades per agricultors i ramaders en la seva activitat diària.

Fa uns anys es demanava als agricultors que produïssin el màxim possible, aquest era el model principal. Avui dia, en canvi, les regles del joc han canviat: amb la desaparició dels aranzels la producció arriba d'altres països i és difícil competir amb ells en preu. Com fer front a aquesta producció barata? Perquè traient millors productes. Així, Eva Ugarte diu que ara s'exigeix més als agricultors: “Els demanem que tinguin en compte altres variables a més de la producció, com garantir la qualitat, complir unes estrictes condicions de salut, no danyar el medi ambient i que l'agricultura sigui sostenible”. Qui està disposat a pagar més per aquests productes? “És cert que entre els compradors hi ha alguns que es mostren favorables, perquè estan conscienciats i tenen capacitat econòmica, però això no és una tendència general”. Molts d'ells continuen optant per la mercaderia més barata. D'altra banda

, els guanys no provenen de la producció pròpiament dita, sinó de la transformació o transformació d'aquestes. És a dir, no de produir llet, sinó de fer formatge. Per tant, Ugarte considera que per a garantir la productivitat és necessari que l'agricultor assumeixi tot el procés de producció: produir ells mateixos el producte, transformar-lo ells mateixos i vendre'ls. Tanmateix, no tots els agricultors estan preparats per a això.

A més d'assumir la responsabilitat de tot el procés productiu, perquè l'agricultura tingui futur, el treballador de Neiker-Tecnalia veu necessari introduir innovacions. No obstant això, entre els pagesos no hi ha molt de costum d'aplicar els avanços, la qual cosa, en les seves paraules, suposa un obstacle per a seguir endavant: “Molts pagesos tenen com a objectiu guanyar el pa de cada dia i no integrar en la seva activitat les innovacions que donen beneficis a llarg termini”. Per contra, aquests canvis han estat objecte d'una gran feina en els últims quinze anys i s'han incorporat nombrosos programes de millora. “A poc a poc la professionalització és cada vegada major i són precisament aquests els que es mantenen en el sector”. Entre ells destaca als joves, que venen més preparats i que mantenen una actitud més oberta a les innovacions.

Així, en els últims temps s'estan obrint noves formes, com l'agricultura ecològica, la distribució de productes agrícoles a domicili en alguns països o la màquina que ja està en marxa i que dona llet de dia. Neiker-Tecnalia valora positivament aquest tipus d'iniciatives: “Amb aquestes iniciatives s'aconsegueixen dues coses: augmentar els beneficis i relacionar-se amb la resta de sectors”. A això últim li ha semblat imprescindible, ja que els agricultors no poden viure al marge de la societat. Però Ugarte ha advertit que totes les alternatives no serveixen per a tots, i darrere d'elles hi ha molta feina, com ocorre amb la venda directa de llet: cal organitzar-se molt bé, cal comprar i mantenir les màquines, cal complir unes estrictes condicions de salut… És tecnologia, són nous models, el

cultiu canviarà, sens dubte. Però, almenys, una cosa és clara en Eva Ugarte: “No puc imaginar Euskal Herria sense sector primari”.