“Tinc un vell armari en el dormitori. Va ser de la mare del meu pare”. Amb aquesta frase comença Leire Bilbao el relat d'aquest breu i interessant conte. El lector ha pogut veure en el títol del llibre que la protagonista és una nena, aficionada al llibre –o que llegeix contes, almenys–, i que en la història també apareix un armari.

I és precisament entorn d'aquest vell armari que volen portar de casa i entorn d'aquest projecte està construït aquest senzill i accessible conte que barreja el somni i la realitat, els records i el present.

Ane, la protagonista i narradora d'aquesta història, sovint s'amaga en l'armari vell i gran de la seva habitació per a llegir llibres i, una vegada més, en el moment en el qual volen portar l'armari a la seva tia Mirin, Ane s'amaga dins. Alizia, Tom Sawyer, Pipi… són molts els personatges que estan dins de l'armari amb Ane (tots ells clàssics de la literatura infantil i juvenil), i mentre està en companyia d'ells, Ane té moltes aventures pel vell armari.

És un conte curt escrit per Leire Bilbao i il·lustrat per Estibalitz Xaló en el seu estil propi i familiar. Breu però també molt intensa, una història ambientada en diferents llocs, somnis i realitat, en diferents plans…
“L'armari de l'àvia Antígua és el meu amagatall favorit. En la part superior guardo una llanterna i llibres, i quan vull estar pel meu compte sense que ningú es molesti, em fico en ella” (pàgina 10) diu Ane, i precisament el conte es basa en la màgia d'aquest armari vell i en el viatge de portar un armari; són dos mons, la qual cosa Ane viu dins de l'armari amb els llibres, amb les protagonistes dels contes, i d'altra banda, quan s'emporta l'armari, perquè Ane està dins, amb la família plena de curiositat.

Bilbao i Xaló ens ofereixen un preciós llibre, jugant amb la veritat i el somni, ja que la veritat pot ser un somni o fer que el somni sigui una realitat. D'una forma o una altra el lector gana en aquesta obra.