Cognoms Alkorta
Abans d'aquest projecte de llei, el cognom del pare tenia prioritat sobre el de la mare. Des de 1999, en cas d'acord, no hi havia cap problema, però mancant ell, en tots els casos en els quals el cognom del pare era el preferit. És a dir, el dret de les dones a posar el seu cognom als seus fills, però es basava en la “voluntat” del pare, i gràcies a ell es podria exercir la igualtat de drets. És necessari el permís de l'home/pare per a posar el nostre cognom. A mi em semblava increïble que encara es mostressin unes mesures tan antiquades i masclistes, però una vegada més em veien com una persona estranya cada vegada que treia aquest tema.
M'he sentit encara més estrany quan m'he queixat del projecte de llei del Registre Civil davant l'escàndol que el cognom d'alguns pugui desaparèixer. Ara sí que és important el compte de cognoms. El criteri de l'alfabet no em sembla correcte i segurament el sistema de la moneda alemanya serà el més just, però ningú ha pensat que fins ara estàvem davant una opressió de gènere? Aquest assumpte ha posat de manifest l'existència de dues boques en les quals es deia que la prioritat dels cognoms no tenia gens d'importància. No era significatiu en la mesura en què posaven el seu, encara que moltes mares no han intentat posar el seu cognom, ni convèncer al meu pare, per la qual cosa la meva reivindicació ha començat a despertar els dubtes que no és personal, sinó col·lectiva.
Però això no em repugna per a confirmar que el cognom del meu pare és una imposició històrica. En 2010 la igualtat de dones i homes és una assignatura pendent i el fet que les mares vulguin posar el seu cognom no hauria de ser cosa d'uns “feministes bojos”. De totes maneres, tinc els meus dubtes sobre si la base de la majoria de les parelles que han acordat posar el cognom de la mare al nen es pot llegir en clau d'igualtat, o si hi ha algunes que han utilitzat aquesta “progressista” opció per a fer dos encàrrecs. Accepto, soc Alkorta, beneficiari del projecte de llei, però que el criteri erroni de l'alfabet no deixi en el sòl la base de la discriminació de la prioritat dels cognoms.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.
Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.
----------------------------------------------------
Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak