Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

10 de novembre de 2010
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
Vam anar a veure la pel·lícula. Som aficionats, d'aquests que sortim del cinema molt poques vegades satisfets. En les opcions que teníem en la cartellera, aquesta era la que crèiem que ens agradava, la més adequada. No es va equivocar. El fet que es faci en basc també tindrà la seva força en la nostra decisió, ja que en cartellera a penes sol haver-hi algun exemplar. Entrem en la foscor de la sala a tot córrer en el punt de començar la pel·lícula. El lloc estava bastant enfront de nosaltres, la qual cosa indicava que la meitat de la sala estava plena. Ens va enxampar des del primer minut la cruesa de la pel·lícula, la que portava els freds de la presó, la que és tan habitual en aquest poble, que no ens va abandonar a un temps del final.

No cal fer el mínim esforç per a compartir i viure el que allí es descriu. Ofès pels dolors que em causaven les intrigues de les autoritats i dels seus criats, vaig tenir la medicina de la música, suportable a les dures condicions de les dones indígenes, conscient dels profunds pous dels drames humans com si la música creadora fos un psiquiatre. Al final de la pel·lícula, la falta de llum durant l'última lletra ens va ajudar a recobrar l'alè, ningú es va moure en el silenci com si la pel·lícula hagués continuat. I en sortir, estic, la inconfesada complicitat del públic ens va acompanyar fins a la casa. El viatge va servir, Saturraran no està lluny.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

Els carrers de la Chantrea es vesteixen de nom de dones represizadas pel franquisme
El decret signat per l'Ajuntament de Pamplona recull el resultat de tres anys de treball. La iniciativa sorgida del barri permetrà la designació de set carrers i tres places.

2023-03-28 | Antxeta Irratia
A Irun treballen per a recuperar la memòria de milers de dones nacionalistes que van repatriar
De 1922 a II. La Unió de Dones Abertzales ha organitzat a Irun una exposició que resumeix la història de 23.000 dones durant la Guerra Mundial.

El Govern busca a Extremadura a familiars de presos que van morir en la presó d'Orduña per a la identificació genètica
Una delegació del Govern Basc en l'àmbit de la memòria busca a Extremadura a familiars de presos morts en la presó d'Orduña per a la identificació genètica de restes exhumades del cementiri de la localitat. El dissabte presentarà els treballs realitzats en Castuera... [+]

2022-10-06 | Antxeta Irratia
Emakume errepublikarrek kartzela frankistetan bizitako umiliazioak Irungo Oiasson ikusgai

Emakumeen egoera 1936ko estatu kolpearen ondoko urteetan isilean iragan bada ere, "emakume izanagatik" kartzeletan pairatu zutena argitara eman nahi du Papillons, esangabeko hitza erakusketak Irunen.


2021-08-04 | Euskal Irratiak
Memoria historikoaren bulegoa aurkeztu dute Irunen

Oraindik, ez dago zabalik, baina irailaren 13tik aurrera, erabili ahal izango da.


2021-07-20 | Josu Chueca
Emakumeak II. Errepublikan: Ikurra baino gehiago?
Gizonezkoen eta emakumezkoen arteko berdintasunaren bidean, emakumeen botoaren errebindikazioa garrantzitsua bezain adierazgarria suertatu da azken bi mendeetan. Izan ere sufragistek burututako ekintzak eta protestak oihartzun goiztiarra izan zuten Amerikako Estatu Batuetan edo... [+]

L'Ajuntament recollirà la vida dels amezketarras entre 1936 i 1945
L'Ajuntament, en col·laboració amb Aranzadi, vol realitzar un estudi «en profunditat» sobre el succeït en Amezketa durant la guerra de 1936 i el primer franquisme, amb la finalitat de recopilar testimoniatges.

24 d'octubre
El 24 d'octubre de 2019, per a alguns potser té un buit en l'epíleg de la biografia del general Franco. Per a uns altres es reivindicarà com el triomf commemoratiu de la democràcia espanyola. Encara que hi ha, i a Espanya (ni a Euskal Herria) no són poques les coses que no... [+]

La presó d'Amorebieta, una tomba d'éssers vius
Amorebieta (Bizkaia), agost de 1939. La Presó Central de Dones d'Amorebieta-Etxano es va posar en marxa en l'edifici que actualment alberga el col·legi El Carmelo, i des de tot l'Estat espanyol es va començar a traslladar a dones “molt perilloses” per al règim... [+]

Eider de Déu
"Els empleats de llar són els més invisibles entre els invisibles"
La historiadora Eider de Déu ha analitzat en la seva tesi doctoral l'evolució del servei domèstic entorn de la construcció de la identitat de les dones treballadores. La defensa de la seva tesi doctoral es va dur a terme al setembre de 2016 i ha rebut dos premis pel seu... [+]

2018-04-26 | Arabako Alea
Homenatjaran el dirigent abertzale Luis Alava, que va organitzar una xarxa de resistència antifranquista
L'acte d'homenatge a Luis Alava Sautu se celebrarà el 5 de maig en el Palau Euskalduna de Vitòria-Gasteiz. Va ser afusellat fa 75 anys, a Madrid, el que fos organitzador de la Xarxa Llaurava de Resistència contra Franco.

Homenatge a Meravelles Lanberto en la seva localitat natal de Larraga
En Larraga s'homenatja el veí que va ser violat i assassinat pels franquistes: Meravelles Lanberto Ioldi. Al poble han tingut l'oportunitat de cantar, de fer música i d'actuar en teatre.

Eguneraketa berriak daude