Va sonar el telèfon. Des de l'associació Euskal Herriko Artzainak de Cordovilla, S. a. cridaven als assistents amb una proposta. Tenien ganes de donar a conèixer el seu treball, el pasturatge, amb una forma moderna, a través d'un còmic, i a veure si Urmeneta i Irigoien estaven disposats a això.

Assís, al principi. No, no té por als pastors, prefosta; però li fa por combinar la paraula “còmic” amb altres didactismes, i la primera imatge que li ve al capdavant és el còmic pedagògic, la peça del museu. Veu en malsons de suor freda una de les seves obres de la fàbrica cap a la prestatgeria, després d'utilitzar-la en algun exercici avorrit (com a molt) de la ikastola.

Mal dia, evidentment. Perquè, per a l'endemà, el fantasma es desfà de cop i pensa que en unes coordenades determinades, unides a un ofici, també és possible fer un còmic d'humor. Pensar i fer. El DIBUIXANT Urmeneta, el guionista Irigoien i el colorista Larrea donaran el tret de sortida al programa d'aquesta setmana.

Els pastors no tenen més que una exigència obligatòria: L'axuri Okatxu ha de ser el protagonista de la història. D'altra banda, el camí és lliure. Irigoien, que ha començat a escriure el guió, s'ha mostrat molt agraït per no tenir les mans lligades. El lloc ha estat el primer que ha determinat: Un hort en la zona de Garazi. Després, comença a delimitar la història: amb l'arribada de l'estiu, Okatxu es dirigeix a aquell desert per a descobrir la vida.

El ramat

Per usar la paraula de moda, Okatxu és glocal, volant. Una història amb un punt de partida local, però en la qual es poden gaudir globus complets. També la metàfora del jove que perd la innocència d'Okatxu. Al mateix temps que descobreix el que és la llibertat, coneixerà la mort dels majors, així com l'imaginari de la muntanya.

L'àlbum no es refereix només a les ovelles: en el ramat hi ha animals mansos, però també als quals trepitgen; hi ha ovelles negres; hi ha canyisos; cal anar davant i, com no, milikaris que sempre han de caminar al costat del seu amo. Lleva't la llana i posa't de roba de carrer: són personatges que es poden trobar en qualsevol poble. Els

autors han jugat des del principi amb la visió idealitzada de la muntanya, amb l'opinió bucòlica que la veritable Euskal Herria és ella. La història conta la història de diversos tòpics que volien trencar, i per a això, han posat a molts curiosos personatges. En lloc de l'os agressiu dels vells cants de Zuberoa, en el còmic apareix un animal sempre temut; el saiyano d'Okatxu no pot atacar als caps perquè, a causa d'una estranya evolució de l'espècie, ha nascut en el coll un esquellot que li salva; i hi ha homes que li transporten com un ramat, més dòcil que les ovelles.

Okatxu Skywalker

El
còmic multicapa convida a mirar més a fons, entretingut llegint des de la pell. Al principi pot semblar ingenu, ja que Okatxu no entén el que succeeix al seu voltant. Però en un moment donat, en l'escena de Star Wars, Darth Vader, com Luc Skywalker, un gos li diu la veritat: “El pastor no és el teu pare”. A l'ésser

un treball que utilitza tot tipus de referències, Urmeneta diu que han creat i desenvolupat el projecte des del basc i en basc. I el pastor basc es percep en la manera de retratar-lo: no és un heroi, ni un anti-heroi; és un poltre fet al marge del folklòric, un assaig per a endinsar-se en les relacions humanes entre els pastors. No a qualsevol pastor. Són els actuals els que apareixen en el llibre, ja que l'ofici està viu i en basc. Irigoien ha tingut el coneixement d'això des de petit, d'aquí ve que el basc dels personatges no s'hagi unit. “Des del punt de vista de la coherència, jo no podia fer una història traint aquesta història, aquest món, aquest llenguatge”.

Un think tank al servei del còmic

Perquè el basc del llibre sigui homologable per a tot el País Basc, i al mateix temps perquè els pastors
es vegin reflectits, han debatut molt. Però també ha comptat amb l'ajuda de Kepa Altonaga, que des del principi ha estat disposat a interactuar en els debats lingüístics. Diu que han buscat el basc "més ecumènic possible" i, preguntat per si ha canviat molt respecte al guió inicial, somriu a Irigoien i diu que hi ha gent que diu que sí, però no massa. Irigoien, per part seva, va comentar: “El còmic és un lloc per a la transgressió [riuen els altres] i això ens ha vingut bé per a canviar molt”.

Altonaga no és l'únic assessor que han tingut els autors d'Okatxu. Encara que el llibre està signat per tres persones, el còmic ha tingut un think tank complet darrere: Pastors del País Basc, representants d'Argia i Kukuxumusu, cadascun en el seu àmbit, han treballat amb comics.

Koldo Aiestaran, un dels protagonistes de l'aventura de Kukuxumusu, ha estat en la taula rodona que s'ha preparat de manera espontània per a elaborar aquest article. Okatxu no neix del no-res: L'empresa de Pamplona ha difós la imatge a través de les seves samarretes per tot el món durant anys. Urmeneta ha fet una interpretació una mica més lliure, i l'empresa pamplonesa ha estat en el projecte des del primer moment. Segons Aiestaran, de les primeres samarretes que van sortir al mercat, juntament amb la vaca, l'ovella ha estat un animal emblemàtic. A més, el còmic i Kukuxumusu s'uneixen en un punt: tots dos utilitzen animals per a mostrar els comportaments de les persones.

I sobretot, molt d'humor

L'humor és, sens dubte, la columna principal del còmic. Humor variat, a vegades autoreferencial (en una conversa impossible entre el pastor i els dos muntanyencs del Sud, per exemple), a vegades molt gràfic (quan Okatxu comença a buscar llet entre les cames del pastor), i alguna vegada humor negre. Durant l'entrevista i en el programa de fotos també ha predominat el riure. “Hem burlat totes les coses que estimem” diu Irigoien. Ara és el torn dels riures dels lectors.