Vagi el seu primer curt que va gravar a Nova York!
I quin mèrit té això? Rodar a Nova York és molt més fàcil que rodar aquí, i la veritat és que no vaig anar a escriure en el meu currículum la línia “Nova York” que molts creadors consideren imprescindible.
“Soc euskaldun i estic orgullosa...!”
Fins quan continuarem buscant l'equitació? Fins quan amb aquests complexos? Al poema llegit en un bar de Nova York se li ofereix la pàgina de Berria. Llegir el mateix poema en un bar de Zarautz i res. Què passa aquí?
Que el circuit de curts sembla gairebé clandestí!
Tot ha de ser ràpid i fàcil de consumir, si no estàs en Youtube no existeixes. Tala o llarga, a algú li interessa el cinema? Veient les sales...
Ja saps... la crisi... les entrades set euros...
Els qui reivindiquen la gratuïtat de la cultura es consideren progressistes, però de fet són fatxes.
Continua fent amics.
Per a
salvar a la Reial Societat la Diputació utilitza els diners de tots, les targetes de soci valen molts diners, i en lloc de treure-la al carrer, ens en anem a Anoeta vestits amb una samarreta que costa 70 euros. No hi ha cap problema, no és cert?
Ja saps, des que tots som “creadors”...
Tots som fotògrafs, tots escriptors, tots cineastes... És cert que els mitjans s'han democratitzat, però el talent no té res a veure amb la democràcia.
Es refereix vostè a les intencions d'Odón Elorza per a Sant Sebastià?
Aquesta
ciutat puta viu únicament de cara a l'hostaleria i al turisme. Si ets mecànic o delineant a Sant Sebastià no mereixes res. El millor que li pot passar a Donostia-Sant Sebastià és que en 2016 es converteixi en la capital europea de la cultura.
Vols portar-te a Tabakalera a Còrdova?
Hi ha massa polítics per a treure les coses bé. Quan decideixen invertir, creuen que són ells els que manen, però no són els seus diners, sinó el de tots. De totes maneres, veient el que ha passat amb la Reial Societat, és possible que siguin els governants que es mereixen.
No seràs seguidor de la Reial Societat, no?
Desollo a la Real, però soc de la Real. Puc passar quatre hores seguides veient la televisió idiotitzant la meva ment. Em fot, però em sento part de tot el que critico.
Alguna vegada se li ha ocorregut demanar cita amb el psicoanalista?
No, perquè he après a relativitzar i veure les coses en un sentit més micro que macro. En general, no m'agraden les persones. M'importen el que m'envolta i el que m'empeny a seguir endavant en la meva vida.