argia.eus
INPRIMATU
Caixes d'estalvi
Cap a la privatització i la bancarización
  • La recent reforma del sistema financer aprovada pel Govern d'Espanya ha permès que les caixes d'estalvis, també d'Hego Euskal Herria, s'hagin acomiadat del model que han tingut en l'últim segle i, a partir d'ara, les caixes, privatitzades i bancarizadas, s'assemblin més als bancs tradicionals que a les caixes d'estalvi tradicionals, la qual cosa posa en risc, entre altres coses, la seva funció social a través de l'acció social durant més dels cent anys d'història.
Daniel Udalaitz 2010ko urriaren 05
Aurrezki kutxak
Kutxa
Ha arribat l'hora de dir adeu al model de caixes d'estalvi que hem tingut en l'últim segle tant en Hego Euskal Herria com en la resta de l'Estat espanyol. Així es desprèn de la reforma financera que el Govern espanyol ha posat en marxa en les últimes setmanes. El 9 de juliol es va aprovar el reial decret llei de reforma de la Llei d'Òrgans Rectors de les Caixes d'Estalvis (LCCA), tal com va explicar el Govern espanyol que estableix lleis també en els territoris bascos, “per a enfortir el sistema financer espanyol”. Aquesta reforma obre el camí a la privatització i a la bancarización total de les caixes d'estalvis. Amb això es posa en risc l'acció social que les caixes han vingut desenvolupant al llarg de les seves més de cent anys d'història. Així ho han denunciat els sindicats i les associacions de consumidors, que consideren que la reforma beneficia principalment als bancs i als interessos especulativos.la situació

d'algunes caixes d'estalvis és greu, ja que estan contaminades pels artificis polítics dels seus territoris i han dedicat gran part de la seva activitat al negoci del maó. Això ha suposat, sobretot, una revolució financera. Tot això ha provocat el fracàs pràctic de moltes caixes. No vaig agafar les caixes d'estalvis basques, que en general han estat ben gestionades professionalment, fins al punt que una d'elles, la BBK, ha rescatat a l'entitat andalusa Cajasur. Cal recordar que les tres caixes d'estalvi basques han superat amb nota les anàlisis de solvència de bancs i caixes a Europa. No obstant això, l'altra caixa basca, Caixa Navarresa, no va superar l'examen, però ja ha pres mesures per a reforçar el sistema de gestió de la caixa. I, no obstant això, la reforma és per a totes les caixes.

Quatre models, o quatre vestits a mida
La
reforma permetrà a les caixes emetre quotes de participació en forma d'accions, amb o sense drets polítics. En tots dos casos les quotes no podran superar el 50% dels béns de les caixes basques. D'aquesta manera, les caixes d'estalvis tindran una major facilitat per a accedir al capital privat. Les quotes cotitzaran a la Borsa i s'abonaran mitjançant dividends, igual que les accions. El límit de les emissions serà el 50% dels béns de cada caja.la

reforma estableix quatre models per a les caixes, quatre models a mesura, i quatre models de caixes d'estalvis. Segons el primer model, podran continuar tenint caixa, amb l'aprovació del nou règim de quotes i l'adaptació dels seus estatuts a les normes de govern corporatiu. El segon model els permetrà integrar-se en un Sistema Institucional de Protecció (SSI), és a dir, poden triar el que es coneix com a “fusió freda”. Les caixes que admetin la “fusió freda” comptaran com a entitats centrals amb un banc amb almenys el 50% de la participació d'aquest banc. Si s'embeni més del 50% en la bossa, les caixes d'estalvis perdran la seva condició d'arques i es transformaran en fundacions bancàries.En el

tercer model, podran mantenir la condició de caixa, deixant tot el negoci financer en mans d'un banc, però mantenint el 50% de les accions del filial. L'obra social i el negoci industrial es queden en la caixa. En el quart model, les caixes podrien deixar de ser caixes i convertir-se en fundacions, deixant el negoci en mans d'un banc, sempre que la seva participació en el mateix sigui inferior al 50%.

Una reforma voluntària?

El Govern espanyol considera que la reforma financera que s'ha posat en marxa és voluntària i no contrària a la norma. Segons la vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado, qualsevol decisió sobre el canvi de model haurà de ser aprovada pels dos terços del consell i de les juntes generals. En teoria, la reforma és voluntària, però l'experiència indica que, en teoria, el voluntari es converteix en una cosa forçosa. Així ho ha recordat recentment Luis olives, directiu de Bancaza. Olives va parlar de les virtuts del model italià de canviar les caixes. A Itàlia, la venda de part del seu negoci als bancs era voluntària i, finalment, es va fer obligatòria. Actualment no hi ha caixes d'estalvi en aquest país.

Despolitización del sector
La
reforma de les caixes implica també la professionalització i la despolitización de la gestió del sector. La reforma estableix un termini de tres anys perquè els electes –parlamentaris estatals, autonòmics, regidors, alts càrrecs de l'administració, etc., excepte els representants sindicals– abandonin els òrgans de gestió de les caixes. No obstant això, els suplents seran designats pels parlaments autonòmics i no pel Govern.
Gizarte ekintza arriskuan
Orain arte aurrezki kutxek etekinen %20 gizarte ekintzetara bideratzen zuten. Legeak gizarte ekintzara gehienez ere mozkinen %50 bidera daitekeela ezartzen du, baina ez dago derrigorrezko gutxienezko ekarpenik. Bankuek, aldiz, mozkinen %50 dibidendutan akziodunen artean banatzen dute. Kutxen gizarte ekintzak lehentasunezko helburu hauek izan ditu: hirugarren adineko egoitzak, haurrentzako udako egoitzak, minusbaliatuentzako arreta, medikuntza zentro espezializatuak, krisian dauden enpresei laguntza eta abar. Horren guztiaren ondorioz, lanpostuak sortzen eta eusten ere lagundu du gizarte ekintzak.

Kutxek gizarte ekintzari egiten dioten ekarpena sektorearen etekinekin batera behera egiten ari da. Hemendik aurrera, bankuen kuotak edo akzioak dituzten kutxek dibidendu horiek ordaindu beharko dituzte eta, gainera, gizarte ekintzaren martxa eraman beharko dute. Egoera berriak indarra kendu diezaioke gizarte ekintzari. Kutxen zuzendaritzaren eta kudeaketa ahalmenaren menpe egongo da hori. Kutxak pribatizatzen eta bankarizatzen badira, horien kontrola ez da, orain arte bezala, erakunde publikoen –diputazioen, udalen eta, beraz, alderdi politikoen– eta sindikatuen esku egongo; esku pribatuetan ere egongo dira, akziodun berrien eskuetan. Noski, mozkinak banatzerakoan interes pribatuek eta publikoek talka egin dezakete. Eta, azkenean, kaltea gizarte ekintzarentzat izango da, kutxen ikurrarentzat.