La nostra Mare la Terra o el Pacha Mama està enfadat. Malgrat el respecte que li devem com a mare, no el cuidem com cal, pitjor encara, l'embrutem, el forcem i l'omplim d'escombraries, a més d'hiper-explotar-lo. Hem omplert l'atmosfera de diòxids, hem creat forats terribles en la capa d'ozó, hem buidat també els boscos... i la Mare Terra va cridar: “Què esteu fent, idiotes! No veieu que porteu la catàstrofe sobre vosaltres mateixos!”.

Però tanquem l'orella. Fins quan? Quina classe de món volem deixar als nostres descendents? Recentment, la Mare Terra ens ha donat seriosos avisos: A Rússia la calor i el foc han destruït milers de boscos i hectàrees; terribles inundacions al Pakistan a la vall de Leh i a la província de Sindh, causant més de vint milions d'afectats; terribles inundacions a la Xina; despreniments de parets de gel o icebergs gegants a Groenlàndia i Polo Sud...

Però, a més, la naturalesa ens fa senyals diferents, ens posa davant els nostres ulls les seves belleses i ens diu: “Mireu quin bell món he posat a les vostres mans. Cuideu a tots els éssers i cuideu el vostre estatge, mare terra”. I tots els dies veiem voletejar papallones pimirinas, alegres, belles, lleugeres. Aquí veiem també les cuques de llum, que escampen la seva màgica llum, o els ratpenats a boca de nit, fent mil acrobàcies. Aquí estan les delicioses agulles de bruixa i els insectes més sorprenents dels nostres ulls, entre ells els escarabats amb banyes (que nosaltres diem mocosos a les Carboneras); milers d'ocells i ocells; el delit de les nostres oïdes, els grills, les guatlles, el sord flux de les ones de la mar, el suau i humil murmuri dels rierols..... Per a omplir el nostre olfacte d'agradables aromes, roses i clavells, herbes, herbes, herbes i llengües o passejos tranquil·litzants entre falgueres i altres plantes en les rosades del matí…

Quin podem fer per a mantenir sempre bella i sana a la Mare Terra. Això han de dir-nos-ho els savis d'aquest món, han d'investigar-lo, perquè no tinc moltes esperances en els polítics ni en la gent senzilla. Però queda encara algun savi? Vull dir veritables savis, savis que s'ocupin de la saviesa, de la felicitat i del benestar de tots? Com Diògenes haurem de buscar “homes”, homes honrats i honrats. Ells tal vegada salvaran a la nostra Mare Terra, Pacha Mama.