Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La chiripa

  • José Saramago, de la mà de Jon Alonso, va venir al País Basc per a presentar la història del lloc de Lisboa. En aquest article, el traductor que va portar al basc a l'escriptora recentment morta, ens compta la trama anterior i posterior a aquella presentació.
Jon Alonso eta José Saramago 1999an Bilbon.
Jon Alonso eta José Saramago 1999an Bilbon.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'arribada de José Saramago a Bilbao de la història del lloc de Lisboa va ser el resultat final de moltes casualitats. Va ser molta gent la que va ajudar, en part o en part, a molta gent en aquest encadenament de casualitats. Molta gent i molt diferent: en primer lloc, el cònsol portuguès del Consolat de Bilbao, Pedro Antunes; en segon lloc, Fran Lasuen, Edorta Jiménez. En aquella ocasió, Lurdes Auzmendi era presidenta d'EIZIE, la secretària de la mateixa institució, Arantzazu Royo. Jo mateix, amb Pilar, Teresa i Chema del Riu, els vaig conèixer un any abans gràcies al meu amic Vidal Hurtado.

Gràcies a aquest encadenament de moltes meravelloses casualitats, es va confirmar que José Saramago vindria a Bilbao a presentar la seva traducció. Què content i quin nerviosisme! Mentre estàvem pujant i baixant per a tenir-ho tot llest, mancant un mes, de sobte la mala notícia d'EIZIE: no, Saramago no vindria a l'octubre a presentar la història del lloc de Lisboa, com crèiem; no, es va interposar una mà negra i desconeguda –és una manera de dir “desconeguda”–, i el premi d'aquella mà negra acabava de desbaratar els nostres esforços; al novembre anava a donar el premi de l'any. La mà negra degué somiar amb una magnífica foto: el president-candidat a la recompensa. Vaig escriure un fax a Pilar del Riu. Em va respondre:“Òbviament, si es pot fer possible les agendes i horaris, no podia haver passat res perquè José assistís al lliurament de premis, però com cal optar, José li porta a Bilbao acte cultural, com és la presentació d'un llibre, i amb qui ha d'estar és amb el seu traductor, amb el seu editor i amb l'associació que promou les traduccions al basc”. Fins llavors no havia sabut, i encara no ho he sabut des de llavors, en aquest món literari bastant repugnant, què és tenir de la mà trenta-quatre vegades.

Haig d'estar obligat a això. Crec, a més, que l'anècdota il·lustra prou un aspecte de la grandesa de Saramago, aquesta disposició a no deixar a les gents vulgars i humils.Una vegada superada

aquesta barrera, després vam haver de superar un altre obstacle: el protocol. Com fer amb l'alcalde de Bilbao. L'alcalde de Bilbao vindria a Sondika a rebre'l. Conforme. No, no tornaria. S'asseuria a la taula, en Bidebarrieta, al costat de Saramago. Per nosaltres, bé. Però no, no s'asseuria a la taula, sinó que la rebria a l'Ajuntament. Que ho agafés. El problema era que cada vegada que l'alcalde canviava d'opinió, calia canviar tot el programa. Finalment, amb un aurresku protocol·lari, es va decidir el compte, a la porta de Bidebarrieta. No recordo que l'alcalde s'hagués atrevit a tornar els seus bigotis cap a mi per a donar-me la mà. En el 91, un altre alcalde de Bilbao em va donar una encaixada, després del lliurament del premi Aresti, i no va voler deixar-me anar la mà. Impacient, vaig fer posat de tornar al meu lloc, i l'altre, amb una veu que em perseguia el bigoti, va continuar amb el seu somriure, no obstant això: “la foto, la fotoooo...”. Aquesta incomprensió dels

bigotis dels alcaldes em defineix, em capacita, fins a convertir-me en una metàfora de la pròpia vida. No sols em va encaixar la mà, sinó que Saramago em va abraçar. De Sondika a Bilbao ho vam fer en la part posterior del mateix taxi. Pujàvem per Enekuri en silenci. Jo no tenia intenció de dir res, per moltes raons, i el respecte no era el menor. Passarien dos o tres minuts, i Saramago, amb el somriure d'un nen entremaliat, parlant a ròssec amb la veu de la vocal, amb la manera de convertir-la en un so de la mateixa pasta: “Saps que tens a Pilar del Riu molt enfadada?”. Vaig riure, ho vam fer. Bé, van ser molt bé les cinc hores que va passar a Bilbao.

Després la vaig tornar a veure dues vegades. L'últim a Guadalajara (Mèxic), en 2004, en la inauguració del Centre d'Estudis de Literatura Llatinoamericana Julio Cortazar. Un altre gran amic i jo vam ser allí, arribem un dia a casa de Saramago. Va ser Pilar del Riu qui va fer la mediació, com sempre, amb total espontaneïtat, amb aquesta forma natural de fer sentir a la gent a casa, sigui com sigui el que està davant nosaltres o sigui un president. Estaven amb Belisario Betancur i la seva dona. Besem a la dona de Belisario, al meu amic i a mi. Crec que ja riuria bastant d'aquell traductor estrafolari i tossut basc al qual Saramago se li presentava en el lloc menys esperat.

Ningú estaria totalment d'acord amb les opinions i les posicions de Saramago. Però ningú pot acusar-lo de no donar la cara ni d'amagar-se. I ningú pot inventar sempre el món en la seva amplitud, quan es pren per escenari. És l'últim exemple del paradigma de l'escriptor d'una altra època, el de l'escriptor modern, si es vol dir. Segons aquest paradigma, l'escriptor és crític amb el poder, però sense superar els límits del sistema. Existeixen desenes d'exemples de com superar o superar aquesta aparent o veritable contradicció.

D'altra banda, aquí està la seva obra, a la disposició de qui vulgui, per descomptat. Si hagués de destacar alguna cosa avui, seria que ha estat un home molt elegant.


Últimes
Lurraren defentsaren aldeko eta “inposizioen” aurkako oihua Gasteizko kaleetan

Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]


Trintxerpetik hasita, “auzo seguruen alde”

Trintxerpen hasi eta Donostian bukatu da hainbat kolektibok deitutako XXVIII. Arrazakeriaren Kontrako Martxa.


2025-03-24 | Irutxuloko Hitza
Donostia, berriz ere, Palestinaren alde

Milaka pertsona bildu dira larunbat honetan Palestinako herriari elkartasuna adierazteko eta “Israelek Gazan egindako genozidioa” amaitzeko eta Benjamin Netanyahuren gobernuak su-etenari berriro ekiteko eskatzeko. Gernika-Palestina herri ekimenak deitu du martxa,... [+]


Samariar baltsamoa

Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]


2025-03-24 | Irati Diez Virto
Lamia oinak bueltan dira

Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]


2025-03-24 | Jakoba Errekondo
Ilargiko borda, lurra eta ilintia

Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]


2025-03-24 | Garazi Zabaleta
Koloreko
Landareetatik eratorritako ile-koloratzaile natural eta ekologikoak

Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]


Haur eta gazteen osasun mentalaren alde mobilizatu dira herritarrak

Psikiatria zerbitzua Bidasoatik Donostiako ospitalera lekualdatu dute. Hori salatzeko, 'Osakidetza entzun: osasun mentalik gabe ez dago etorkizunik' lemapean manifestazioa egin dute 12:00etan.


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


2025-03-21 | Axier Lopez
‘Pikoletoak’ ere Euskal Herrian euskaraz

Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.


Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakadak hil zuen

Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]


Oier Sanjurjo
“D eredua bultzatzen eta ikastolen nortasuna zabaltzen ahaleginduko naiz”

Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari.  Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.


Eguneraketa berriak daude