Els Governs d'Espanya i França han imposat reformes socials anti-abertzales i anti-nacionals en els seus Estats i al País Basc –reformes laborals i de pensions–. Es tracta de reformes que responen als interessos dels mercats financers, és a dir, al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial, així com al Banc Central Europeu. Ells són els que dirigeixen l'economia mundial i europea al servei de la gran banca, de les multinacionals i de les patronals. A Espanya, la reforma laboral abarateix els acomiadaments, dona mobilitat salvatge, ataca la negociació col·lectiva i redueix els costos de l'empresa. Li seguirà la reforma de les pensions, retardant el reardit i incrementant els anys cotitzats; i això ja està decidit a França.Els treballadors

espanyols i francesos no poden acceptar aquest tipus de reformes contra els treballadors i la societat, però els treballadors bascos tenen més motius per a oposar-se a la reforma laboral. Perquè també és una reforma contra les nacions i els abertzales, imposada des de Madrid i París, i no respecta el marc de les relacions laborals basques. Mentre Euskal Herria no sigui sobirana, els treballadors bascos haurien d'exigir aquest marc; que siguin els treballadors i els sindicats nacionalistes els que negociïn amb la patronal i amb els governs les seves condicions laborals. Perquè Euskal Herria sigui capaç de decidir el seu futur social i econòmic, fa falta un canvi en el model polític.Per a

denunciar aquestes reformes i per a exigir polítiques alternatives, han convocat una vaga general en els dos països: El 24 de juny a França i el 30 de setembre a Espanya. En Hego Euskal Herria, hi ha dues convocatòries per al 29 de juny: La dels sindicats abertzales i la de CCOO. No és realment un exemple de bona resposta per part de treballadors i sindicats. Però la veritat és que el punt de vista dels uns i els altres és diferent. No obstant això, davant un atac capitalista tan brutal, es pot negociar una resposta més contundent.