argia.eus
INPRIMATU
El moviment LGTBIAQ+ denúncia el blanqueig rosa, la violència mèdica i psiquiàtrica i el genocidi palestí
  • Omplen els carrers en el Dia Internacional de la Comunitat LGTBI. Denuncien que les institucions es renten la cara amb gestos simbòlics.
Olaia L. Garaialde 2024ko uztailaren 01a
Pertsona sexu genero disidenteen eskubideen aldeko manifestazioa Miarritzen (Lapurdi). Argazkia: Gehitu LGTBI+

Els carrers d'Euskal Herria s'han omplert de color i reivindicacions el 28 de juny. Gora borroka transbibollomarika, Harro ez dona pride i Genocidi no hi ha orgull als carrers d'Euskal Herria. S'han celebrat manifestacions multitudinàries en diverses capitals i pobles d'Euskal Herria.Els membres de la plataforma E28J de Pamplona han denunciat que la lluita del moviment cuirista "s'està mercantilitzant": "L'orgull es defensa perquè no s'embeni".

Afegeixen que el Dia Internacional de la Comunitat LGTBI no n'hi ha prou amb publicar documents, pintar edificis públics amb els colors de l'arc de Sant Martí i fotografiar amb símbols: "Les institucions es renten la cara amb un parell de gestos simbòlics." Així mateix, han denunciat que el blanqueig rosa és una "violència colonial" que té el seu origen en la violència masclista. "La nostra lluita i història s'estan utilitzant per a maquillar la massacre ètnica. Han construït una ficció en la qual Israel és un país civilitzat, obert i inclusiu".

La Coordinadora E28 de Bizkaia i l'agent Queer Coalition for Palestine s'han sumat a aquestes reivindicacions: "El nostre alliberament està lligat no sols a l'alliberament dels cuires palestins, sinó també a l'alliberament de tots els palestins".

Durant les mobilitzacions, a més de mostrar la seva solidaritat amb el poble palestí, s'han celebrat nombrosos actes en diferents punts d'Euskal Herria durant el mes. En Pamplona/Iruña, per exemple, la plataforma E28J ha realitzat un col·loqui transfeminista sobre Palestina el pròxim 21 de juny.

A Pamplona/Iruña també han debatut sobre la violència que sofreixen les persones transarias: "Som transfeministas i anticolonialistes, i patim un sistema de salut que patologies corporals i vitals. Venem la violència biomèdica i psiquiàtrica i donem suport a la lluita de l'orgull boig".

En Bizkaia, per exemple, fa temps que denuncien en la Unitat d'Identitat de Gènere de l'Hospital de Creus la vulneració dels drets de les persones trans, qüestionant qui mereix l'atenció i qui no, a través de postures gordófobas i rebutjant a les persones no heterosexuals.

Les amenaces han deixat clar que el missatge de la Guàrdia Civil és una amenaça: "Enfront del totalitarisme, reivindiquem les nostres xarxes de solidaritat i la resistència transbibollomarica", ha dit el bisbe.

Situació dels presos

La mobilització que Sare i ETXERAT realitzen tots els divendres en favor dels presos s'ha sumat enguany al Dia Internacional de la Comunitat LGTBI. Més de 3.000 persones han estat reunides en 63 racons d'Euskal Herria. Denuncien que les persones de sexe dissidents que estan a la presó han de tornar a l'armari: "Han de viure en secret i en secret". A més, han denunciat que per a les persones trans és "molt més dur" perquè els mòduls estan dividits en categories de dones i homes: "Reconeixen i subestimen els drets dels presos transitaris que no tenen", ha afegit el ministre de Justícia. Per això demanen que es reconegui el dret a l'autodeterminació del futur.

Llei Integral LGTBI+

L'Observatori Basc LGTBIAQ+ subratlla que la CAB necessita una Llei Integral LGTBI+. Denuncien que la llei del trans a Espanya de 2023 és "un paraigua general que no s'ha completat". La llei no té en compte a persones com les intersexuals, les binàries, les asexuals, les migrants o les que es troben en situació administrativa irregular. La llei està en vigor des de març de 2023. "El que volem és una llei que ens protegeixi a tots", ha subratllat l'Observatori de la Salut Pública.

És a dir, preveure la desmedicalización i despatologización de les orientacions sexuals, les identitats sexuals i de gènere, les expressions i les corporalitats no normatives; fonamentar-se en la defensa i protecció del principi d'autodeterminació del cos; promoure el coneixement i el respecte cap a les persones asexuals o romàntiques i naturalitzar la manera de relacionar-se.

Partits d'extrema dreta que qüestionen la llei, com el Partit Popular i Vox, han expressat el seu temor al fet que arribin al Govern d'Espanya: "Han anunciat que derogaran aquesta llei tan aviat com sigui possible: rebutgen la diversitat sexual i de gènere i neguen els drets de les persones que no responen a l'orientació heterosexual i a la concepció binarista de gènere".

En el programa electoral de les últimes eleccions basques, EHBildu, PSE-EE, Sumar i Elkarrekin Podem –encara que s'ha quedat sense representació– es van avançar en els seus programes electorals a la Llei Integral Basca LGTBI+. El PNB, el Partit Popular i Vox es van mostrar en contra. "Estem satisfets de la col·laboració dels primers partits amb les associacions representatives del col·lectiu i de les veritables necessitats i sentiments d'elaborar i consensuar aquesta llei", ha destacat l'Observatori.

Han afegit que la postura del PNB és "incomprensible" i els preocupa la posició que pugui tenir el PSE-EE: "Pot oblidar el que va prometre en el seu programa electoral per a no enfadar-se amb el PNB i deixar en res la llei".