Una amiga, una dona energètica compromesa amb la cura del planeta, m'ha enviat un enllaç: "L'Athletic i Petronor, la nova energia. L'objectiu d'aquesta acció és crear una comunitat energètica que garanteixi als aficionats de l'Athletic l'oferta de consum energètic sostenible." Aquest acord suposa avantatges per a l'empresa Repsol, principal accionista de Petronor.

Ja tots hem sentit parlar del greenwashing; a partir d'ara, pel que fa a Bizkaia, també tindrem la pena de parlar del whitmodelwashing.

Si preguntéssim a qualsevol jugador de l'Athletic o al seu equip directiu si coneixen el llibre Viure o morir sota les xemeneies (Viure o morir sota les xemeneies) publicat per Meatzaldea Activa, segurament no ens sorprendríem: ningú sabria de què estem parlant. Tampoc sabrien de què estem parlant si els preguntem què és l'hidrogen verd o què hi ha darrere del capital de Saudi Aramco, l'inversor del projecte i, en termes de beneficis, la major companyia del món. Considerem normal que tant els futbolistes com els directius del club de futbol no sàpiguen res d'aquestes realitats. Però ells els permeten viure de meravella, dedicant-se al que més els agrada de la vida: el futbol. Desgraciadament, sembla que l'objectiu és donar-li millor o pitjor puntades a la pilota, i fer diners, com més millor, sense preocupar-se de l'origen d'aquests diners.

“Quin és el teu equip de futbol?”, em pregunten a l'escola. “No m'agrada el futbol”, contesto. “Però l'Athletic sí, no?”, em tornen a preguntar, amb un gest entre la incredulitat i la desesperació. “Athletic sí”, em sento dir a mi mateix. I quan dic, penso en aquest grup de pedreres que es va construir en la terra on va néixer i que es va escapar de les grans estrelles. I em ve al capdavant aquest equip inclusiu que, estant embarassada, juga al fill de la dona que va superar la barrera de Melilla a la recerca d'un futur millor. Jo sé, com no, que l'Athletic és un símbol. Però, símbol de què?, em pregunto. Em preocupa que sigui un producte publicitari per a netejar la imatge d'una de les empreses més contaminants de la comarca: per a netejar la imatge de la major refineria de l'Estat que ha provocat els relats aclaparadors dels protagonistes del llibre. La lluita dels protagonistes del llibre, una vegada més contra David Goliath, el capital de la vida. Sento que hi ha una perversió dels valors de l'equip, que res té a veure amb la imatge de Repsol, que té el 86% de Petronor.

Avui he llegit un article en els clubs de futbol en el qual es reivindica la renúncia a la publicitat de les apostes. "Qui gana té una sorprenent facilitat perquè tot sigui normal", diu el periodista, "també considerem normal que jugadors de futbol d'elit entrin en xalets perifèrics i no s'assabentin de la realitat".

Des d'una altra realitat, des del carrer i des de l'amor, vull dir a la família blanc-i-vermella que tenim cooperatives energètiques de consum sostenible. Com l'Athletic, som d'aquí, som energia neta, som equip i decidim junts. No tenim res a veure amb Petronor i Repsol. Petronor ha obtingut en 2019 un benefici de 135 milions d'euros, dels quals, ha cotitzat zero en l'Impost de Societats. No tenim res a veure amb l'extremisme depredador que aquestes empreses han provocat en els territoris del món global. No tenim ànim de lucre perquè creiem que els beneficis no es comptabilitzen en euros ni cotitzen en borsa. En la nostra comptabilitat de resultats s'inclouen la vida i la conservació de tots els territoris del món.

A alguns ens agradaria que l'Athletic fos un símbol per als nens i nenes d'avui i de demà: consum local, solidaritat, tolerància, antiracisme, participació... i quan ens parlen de l'Athletic, sí, parlar d'aquest Athletic.

La vida o el capital és una altra història que ens enfronta, que des de la pedrera hem de construir des del local, gràcies a la vida i que serà un exemple per a la vida. I també en aquesta història cal posar les vides en el centre.