- La setmana passada vaig escriure que era temps per a plantar arbres i arbres, i en aquest sentit més d'un m'ha preguntat quina diferència hi ha entre l'arbre i l'arbre. No és el mateix. A la nostra casa l'avi i els germans han treballat amb la fusta i la fusta, i per a nosaltres tots eren arbres. Després, quan alfabetitzem vam aprendre que també hi havia arbres. Sembla més apropiat dir “arbre” a l'arbre; la paraula “arbre” és forana i l'arbre és autòcton. Avui gairebé tothom utilitza el “arbre”. El nom de “arbre” s'aplica exclusivament als que donen fruit útil per a nosaltres, als quals anomenem fruiters (pomera, Malus domestica, per exemple) arbres fruiters, fruiters, fruiters i fruiters. Algun dia algú el trobarà i descobrirà que també és un arbre de fruites recollit en el diccionari, i acabarà l'ús de la nostra paraula “arbre”. Qualsevol cosa en nom de Coxidad!
Encara sort que en 2009 el poeta pamplonés Josetxo Azkona Garzia va escriure el llibre Arbola, l'arbre. Aquí està recollit el seu descobriment, l'arbre no és arbre. Vaig tenir l'oportunitat d'escoltar una entrevista en una ràdio amb sorpreses d'enhorabona. Expressava perfectament la diferència entre l'arbre i l'arbre quan es va adonar de la seva sorpresa. I portar-ho a una sèrie de poemes.
En la portada del llibre diu: “Som arbres i arbres. Anem a la ciutat! Quedem-nos en el bosc”. Aquí està el coix. Els arbres es conreen: neixen de la llavor, traspassen, canvien, poden… Els arbres tenen el seu origen i manera de vida. Els arbres són culturals, els arbres naturals. L'arbre es basa en la civilització. Arbres naturalesa.
Josetxo comença el llibre amb una entrada al portal i deixa molt clar algunes frases: “L'horticultor surt del vaixell i porta amb cura una cinta de calendari […]. El cirerer és canviant perquè es canvia d'un lloc a un altre o es muta (perquè el tenim). És un arbre i no un arbre […]. El cirerer […] donarà fruits esgotadors. Per això també és arbre i no arbre.
El teix, a diferència del cirerer, no es forma en vivers. No necessita obra aliena per a ser com és. És natural i durador, totalment silvestre, per ser natural en el bosc o en la selva, igual que l'hi hagi o la mare. És un arbre i no un arbre […]
Som cirerer i teix: arbres i arbres”.
Per tant, treballem per a treure profit als arbres: el fruit, la fusta… I l'arbre natural gairebé sense tocar. Però també els llevem el rendiment, no? El medi ambient, els bolets, la fusta… Quin dubte! Tots arbres i tots arbres. O?