El Moviment Contra la Incineradora ha posat en marxa al novembre de 2020 la segona fase del control de les contaminacions generades per la incineradora de Zubieta i durant aquestes setmanes estan recollint mostres per a enviar-les al laboratori i procedir a la seva anàlisi per la fundació holandesa ToxicoWatch, segons ha informat el moviment en un comunicat difós l'1 de desembre.
El primer control de 2019 es va realitzar abans de la posada en marxa de la incineradora per a mesurar la possible contaminació de la zona i marcar el punt zero, segons ARGIA en el seu moment. Ara, amb la posada en marxa de la incineradora, després dels primers mesos s'estan recollint mostres per a investigar com es troba la contaminació amb les mateixes referències.
A l'inici de la segona campanya s'han donat els resultats de la primera, recollits en un informe elaborat per ToxicoWatch. En el mateix es recullen els nivells de contaminació detectats en els ous, plantes, aigua i sòl dels galliners dels voltants de la incineradora de Zubieta, així com els detectats en la llet de mama d'un grup de mares de la zona, que s'utilitzaran com a fites de la situació existent en la zona abans de la posada en marxa de la incineradora. El Moviment Contra la Incineració ha resumit en la seva nota aquests resultats i ha avançat que publicarà íntegrament l'estudi de ToxicoWatch, tant en la seva versió en anglès com en la versió en basca de la part principal.
Durant aquests dies s'estan recollint mostres de gallines, sòls, aigües, etc. dels voltants de Zubieta, que seran la base de l'estudi per a determinar com està la situació a la tardor de 2020. Document complet d'EAM:
La Fundació Toxicowatch comença a comparar la contaminació que està generant la incineradora amb noves mostres als voltants
El Moviment Contra la Incineradora ha posat en marxa al novembre de 2020 la segona fase del control de les contaminacions generades per la incineradora de Zubieta i durant aquestes setmanes estan recollint mostres perquè siguin enviades al laboratori i analitzades per la fundació holandesa ToxicoWatch.
Tal com ja informem, l'associació Zubieta Lantzen i el Moviment Contra la Incineradora van sol·licitar a la fundació holandesa ToxicoWatch (TW) la realització d'un estudi de biomonitorización de la incineradora de Zubieta… perquè la ciutadania no pot fiar-se ni en els controls de les empreses que gestionen la incineradora ni de les autoritats de Guipúscoa, empreses i autoritats implicades en la mateixa salsa, per la vergonya que ha matat a peixos en Arkaitzerreka.
Per a dur a terme el control independent, els membres dels moviments populars van triar a la fundació holandesa ToxicoWatch. ToxicoWatch participa en els Tractats de Basilea i Estocolm, dins de l'Organització de les Nacions Unides.
Abans de la posada en marxa de la incineradora, els experts de ToxicoWatch van realitzar la recollida de mostres a la tardor de 2019 per a establir la referència de partida del nivell de contaminació de Zubieta i el seu entorn, i han lliurat els resultats de les seves anàlisis en 2020. Atès que el projecte ha estat finançat per diverses institucions i per un gran nombre de ciutadans, aquí els oferim un resum del resultat d'aquesta primera anàlisi i el treball de recerca per a qui vulgui llegir-lo íntegrament s'ha difós íntegrament en Internet.
La recollida de mostres es va dur a terme a la tardor de 2019, abans de la posada en marxa de la incineradora de Zubieta, per a marcar el punt de partida del control (bas-line). Per a aquest estudi de biomonización s'han analitzat els següents aspectes: Llet de les mares que viuen prop de la incineradora, ous de gallines de galliner, plantes i fulles (de pins Pinus radiata, de gorostia Ilex aquifolium, d'Ulex europaeus), molsa, terra, sediment de riu i aigua.
D'una banda s'han controlat els ous. S'han utilitzat ous de gallines criades en llibertat perquè són bons indicadors per a conèixer la contaminació per dioxines en la terra i perquè els ous són el camí més evident per a arribar als éssers humans amb dioxines i altres productes POP presents en l'entorn.
En un radi de 5 quilòmetres al voltant de la incineradora es van triar 10 galliners per a analitzar els ous, tots ells galliners per a l'autoconsum de la població, cap per a comercialitzar els ous. S'han visitat tots els emplaçaments per a veure si hi ha altres fonts de dioxines o PCB mescladores al voltant de cadascun. El magatzem de seguretat es complementa amb mostres de terra, menjar de gallines i plantes concretes de cada lloc.
En cinc dels deu galliners estudiats, els ous de gallines compleixen íntegrament les normes de dioxines de la Unió Europea. Les dioxines dels ous d'altres dos galliners igualen el nivell establert com a límit. I en els ous de les tres posicions les dioxines han sobrepassat els nivells per a poder menjar sense perill. En un territori tan industrialitzat i urbanitzat com Guipúscoa no hauria de sorprendre a ningú trobar contaminants en l'ou i altres aliments, perquè això sí és una raó més greu per a no construir noves empreses inútils i contaminants com la Incineradora.
La situació s'ha comunicat als propietaris d'emplaçaments en els quals els ous contenen quantitats excessives de dioxines i ToxicoWatch ha suggerit a més quines fàbriques o infraestructures poden existir en les proximitats dels galliners per a explicar la presència d'aquests contaminants.
Quant a plantes, sòls, aigües i sediments, s'han pres mostres en un entorn de 2 quilòmetres de la incineradora de Zubieta, dioxines d'anàlisis, PCB com a dioxines, activitat estrogènica i metalls pesants. Dioxines i dioxines han mostrat petites quantitats en el sòl i en les fulles del pi Pinus Silvestris no han aconseguit la quantitat per a poder detectar-les. En les mostres d'aigua a penes s'han trobat activitats estrogèniques, només una petita pujada en els sediments molt pròxims a la incineradora.
Quant als metalls pesants, en el sòl i en les plantes apareixen les restes de l'activitat d'algunes indústries en aquestes zones durant aquests anys. Quant a sòls i plantes, ToxicoWatch ha considerat aptes per a l'ús de cinc de les sis ubicacions preseleccionades.
L'estudi de la llet materna s'ha realitzat amb 39 participants agrupats en tres grups els resultats dels quals mostren nivells baixos de dioxina i PCB. La intenció és controlar aquest apartat en col·laboració amb mares disposades a donar llet de mama.
Sabent que en els pròxims anys hi haurà altres mares diferents, ToxicoWatch ha concretat les mesures perquè les comparacions es facin rigoroses, i a més d'oferir llet, ha preparat un qüestionari que les mares emplenaran.
Per què és tan important controlar de prop el contagi de la incineradora de Zubieta? La Fundació ToxicoWatch assenyala nou raons:
• Els controls que realitzen avui les incineradores, a més d'avisar prèviament al propietari, mesuren les emissions d'unes poques hores: si la incineradora opera 8.000 hores, només el 0,1% d'elles.
• Els propietaris de les incineradores utilitzen al seu gust els Mecanismes de Control de la Contaminació de l'Aire.
• Els controls es realitzen únicament quan la incineradora està “en funcionament habitual”, però se sap que la majoria dels contaminants s'emeten “en moments no habituals, en les baixants i ombres dels forns, en els canvis de filtres, etc. OTNOC).
• La Unió Europea només regula dioxines i furans, però no uns altres contaminants orgànics persistents: dl-PCB, dioxines brominadas e PFOS.
• Els defensors de les incineradores afirmen que les dioxines i altres contaminants es desfan a una temperatura determinada, però després no està prou garantida la consecució d'aquesta temperatura mínima en tota la massa cremada.
• En l'actualitat, els residus domèstics es poden considerar cada vegada en grau més alt com a residus industrials, a causa de la composició dels materials que s'envien a calcinar. Per això demanen que es cremi a temperatures més altes, com per exemple atrapant 1.100 °C en la zona post-combustió, i no als 800 °C que es demanen avui.
Atès que els residus que ja han començat a cremar en Zubieta han estat generats en tota Guipúscoa, correspon a totes les institucions i ciutadans de Guipúscoa la responsabilitat del verí que la crema dispersa en la zona.
Per això, atès que les principals institucions implicades en el control de la contaminació i en la protecció de la salut i del medi ambient (Diputació Foral de Guipúscoa i Govern Basc) no compleixen amb les seves responsabilitats, Zubieta Lantzen i el Moviment Contra la Incineració fan una crida als ajuntaments de Guipúscoa i a la ciutadania de Guipúscoa perquè secundin i secundin econòmicament aquest control ciutadà que ja s'ha iniciat i se seguirà en els pròxims anys.