El sociòleg Ulrich Beck [1] ens va explicar que la societat de la por és un fenomen totalment cultural, ja que es construeix a través de representacions socials, i en això influeix l'ús de les comunicacions i les emocions col·lectives. Quan s'activen tots els mecanismes de terror, la societat es torna obedient i l'única forma de discurs (discurs del cap) que sorgeix de les principals institucions (nacions/estats i institucions institucionals dependents) es converteix en una legitimitat garantista en la societat. L'autoritarisme necessita un sòl fertilitzant per a florir la societat de la por. El símptoma que viu avui la societat és el malestar per la influència del sistema neoliberal extrem. Com diu Gabilondo[4], es tracta d'entendre per què aquesta situació generada pel coronavirus se'ns presenta com un horitzó sense precedents d'incertesa i ansietat, i no com és en realitat el que ja és, és a dir, una conseqüència lògica, clara i directa de l'ordre econòmic i social que es denomina coronavirus, capitalista, neoliberal i heteropatriarcal.
Agambem ens acaba de dir que l'estat d'excepció general i permanent de l'Estat augmentarà amb l'excusa del coronavirus. Cada vegada hi ha més tendència a utilitzar l'estat d'excepció com a paradigma de govern normal. El Decret llei aprovat immediatament pel Govern "per raons de salut i seguretat pública" […] suposa una veritable militarització de totes les regions, ja que és pràcticament impossible que altres casos no succeeixin en altres llocs. […] Sembla que esgotat el terrorisme com a causa de mesures excepcionals, inventar una epidèmia pot oferir una excusa ideal per a estendre'l més enllà de tots els límits. A conseqüència de la greu situació en la qual ens trobem, comptem amb territoris en quarantena, vivim un parèntesi de l'activitat social, educativa, esportiva i laboral a gran escala, forçats per decisions institucionals i decrets de govern, el discurs bèl·lic ha prevalgut en les autoritats polítiques a conseqüència de la declaració de guerra contra el virus del “estat d'alarma”, l'exèrcit, els militars i els policies s'han fet càrrec del confinament de la societat civil. Tot això està succeint a conseqüència de l'epidèmia causada pel nou cep de coronavirus.
"El que estem veient és que hi ha un costat fosc darrere de totes les plagues que es propaguen en el món en les últimes dècades"
D'altra banda, els que dirigeixen l'Organització Mundial de la Salut estan treballant en línia amb les organitzacions governamentals, però a vegades també hi ha informació que no encaixa. El que estem observant és que hi ha un costat fosc darrere de totes les plagues que es propaguen en el món en les últimes dècades. D'una banda, està l'interès de les nacions d'estat que se sotmeten als interessos del màrqueting geopolític, el joc de les relacions de poder entre les nacions (Anhel de ser el poder més fort de la nació, lluita per l'hegemonia de l'ordre econòmic, etc.). D'altra banda, a pesar que sabem que els fabricants de vacunes, les institucions governamentals i les entitats financeres estan involucrats en una gran indústria, es constata que cada vegada s'està estrenyent més el mesurador de plagues. De fet, quan una nova plaga es propaga, es torna a posar en el punt de mira la creació d'un programa de vacunació mundial. Ara mateix, quan comença la lluita per la vacuna, és el poder i el joc de camps dels interessos internacionals el que treu més beneficis. En aquest context ens ha mostrat que la privatització dels lobbies farmacèutics supera els límits de mercat i el seu poder/interès és enorme. En aquesta ocasió, el negoci de la vacunació que s'estendrà a escala planetària s'està convertint en la major evidència que es repeteix any rere any amb diferents noms, ja siguin Corona, VIH, SIDA, SARS, Ébola, Zika, etc.
Avui, per als Lobby farmacològics, el coronavirus va camí de convertir-se en una oportunitat per a realitzar una gran operació de màrqueting. Per a això, emmalaltir a la població ha estat una premissa de partida, una pregunta que qualsevol pot fer davant aquesta situació, però no és una qüestió superficial saber si el nou cep es va crear o ha estat manipulada de manera natural en el mercat xinès de Wuham. La comunitat científica ha rebutjat per la força la segona opció. A pesar que unes poques veus s'han aixecat, les hem sentit a l'hora de fer-les callar. Això sí, ara ens preocupem per la permanència, pel bé de tota la humanitat (la necessitat del confinament).
Ara sí, l'amenaça, en estar fora del control de la persona, comporta un greu risc de mort, “Pulsió de mort”[6], una malaltia que s'ha convertit en una amenaça incontrolable, la via de la propagació l'ha convertit en una pandèmia i ha ocupat el lloc de l'amenaça col·lectiva. En una ocasió, quan la necessitat urgent de posar en marxa un mecanisme per a crear una nova vacuna o medicament, els lobbies han tingut el camí obert per a justificar la necessitat d'una vacuna a escala mundial. Klein[7] La conseqüència és que s'utilitza el “adoctrinament del xoc”, primer es genera un estat de “xoc” en la gent i després es troba l'operació d'aprofitar la situació de desprotecció (gestió d'emocions col·lectives i capital que es beneficiarà de la por). El factor desencadenant és la situació de por que s'ha estès en les consciències dels individus, ja que una vegada establerta la societat de la por, el camí per a detenir la pesta podria justificar-lo tot. Se supera amb escreix, per exemple, l'opressió a les necessitats i drets bàsics de col·lectius no considerats. (Perquè la situació de confinament mai es produirà des del punt de partida dels mateixos privilegis i condicionants socials; els privilegis d'uns poden portar a la condemna de mort de molts altres).
"Per als lobbies farmacològics, el coronavirus va camí de convertir-se en una oportunitat per a realitzar una gegantesca operació de màrqueting"
Els fabricants de vacunes, les organitzacions governamentals i les entitats financeres estan pressionant cada vegada més el botó de la "pandèmia" i necessiten de la disciplina de les emocions col·lectives i l'ús del control social, com ja hem dit, mentre els lobbies actuen en tot moment amb l'esperança del gegantesc programa de vacunació mundial per a justificar el seu fosc negoci. La corrupció dels lobbies farmacològics està ben documentada des de fa temps. Ara és el moment d'esmentar un dels objectius ocults en els projectes de diverses aliances, és a dir, l'establiment de la identificació digital per a cadascun dels éssers humans de la terra. El negoci rodó seria combinar les vacunes obligatòries amb els microxip, mitjançant el pànic estès a la gent, incidint en la robotització de la naturalesa humana: convertir a cada individu en un numerat i en alguna cosa que controli dins d'una pantalla, en un segrest de la subjectivitat i en determinats paràmetres científics per a controlar el cos biològic. Vivim ja l'era de la superioritat del biopoder, que abans no era més que un malson llunyà, està cada vegada més a prop.El programa d'identitat numèrica, amb l'objectiu de beneficiar-se de la vacunació, no és més que la capacitació per a dur a terme un projecte d'integració de petits microxip en el cos de les persones, si no es posa límit a aquest sistema neoliberal extrem que ja ens ha portat al col·lapse. I mentrestant, els grans productors de programari sabem que són copropietaris de la vacuna contra el coronavirus, encara que sigui a través de l'Institut Pirbright (Preventing and controlling viral diseases). Aquest entorn és molt fosc i només s'alimenta segons els interessos que mana els diners. Els interessos de tots els propietaris ja estan creuats i això podria ser la conclusió, plantejada com a hipòtesi de recerca: les aliances mundials per a la promoció de la vacuna ajudarien al finançament i utilitzarien les vacunes per a obligar les persones a establir mecanismes de control, fins a arribar a la transició del microxip. Serà un camí per a anar a poc a poc, però la foscor de l'època en la qual vivim ens posa en el moment de començar a veure aquest llindar. Aquest terrible projecte, que busca la total robotització i control de l'ésser humà, es pot formular de moment com una hipòtesi d'antecedents. Ens toca estar atents. Mentrestant, la societat de la por ha fet un nou pas i tot això s'està donant a escala mundial. Com diu Gabilondo, es necessita un pensament apocalíptic de la política actual en el sentit literal de la paraula: L'apocalipsi significa revelació, és a dir, tapar/descobrir el que estava cobert, permetent així arribar a la veritat en l'acte de la revelació, aixecar l'aparellament.
Jexux Larrañaga Arriola.
Antropòloga social.