Garatemendi és un projecte que s'està elaborant entre diversos membres i que es divideix en quatre àrees: plantes aromàtiques, abelles, bosc i àcids o cítrics. L'any passat es van plantar els crits i tenen previst començar a recollir la fruita entre set i vuit anys: "Si visquéssim solos des d'aquí hauríem de mantenir-nos durant anys fins que comencem a donar fruits, i això és molt difícil. Com nosaltres estem mixtos, ens dona marge per a esperar i experimentar", expliquen en Egonarria. Però per què els crits? "Perquè a Euskal Herria tenim un gran buit en l'elaboració de la fruita per a la sobirania alimentària i ofereixen la possibilitat de recollir fruita a l'hivern". A més, s'està buscant la manera de barrejar Garatemendi amb altres àrees del projecte, és a dir, amb plantes per a la mel i la infusió.

Han plantat taronges, llimones i mandarines, però també han donat cabuda als capritxos, introduint fruites més aromàtiques i exòtiques: La mà de Buda, cumbava, caviar... En aquesta entrevista d'Eli Pagola es parla de les peculiaritats de l'elaboració de crits o cítrics:

Per què es produeix tan poca fruita en el vessant cantàbric del País Basc?

Leire Ibarretxe ha explicat que "és molt complicat produir fruita en la vessant nord del País Basc, en el vessant cantàbric. A més, tenint en compte els valors actuals, es tracta d'una fruita de baix preu, s'ha treballat una fruita molt homogènia i perfecta, i el consumidor l'exigeix, determinades varietats… A part, l'orografia és molt complicada, no hi ha seccions iguals i no es pot mecanitzar tant… És un sector molt complicat i hi ha un buit. Professionalment hi ha molt poca gent que viu de la fruticultura, si no és perquè té sidrería o el món del txakoli, aquest valor afegit que li dona la transformació de la fruita fa possible econòmicament".

Però Mirene Begiristain recorda les pistes que ens han arribat del passat: "No hi ha molta tradició, encara que en la costa ha existit un mínim hàbit de cridar, es diu que els vaixells passaven a la recerca de cítrics abans de sortir a la mar i que des d'Hondarribia fins a Muskiz eren almenys crits, encara que eren més petits, més àgils... buscaven vitamina per a combatre l'escorbut. Més tard era benvolgut, per exemple, que les taronges es recollissin per Nadal després de la guerra... Per exemple, a Mutriku existeix un barri anomenat Laranga. Tenim algunes referències d'aquest tipus i en moltes cases costaneres es veu que hi ha un llimoner... és molt habitual, però menys productiu".

Reconeixen que han tingut pocs referents, sent el principal el projecte Ekoalboraz de Mutriku: "Allí tenen una plantació de cítrics i és un plaer: són arbres madurs (20-25 anys) i plens de fruites".

Com ser feliços les taronges i limoneras de casa

Segons Ibarretxe, "el factor limitant per als cítrics és aquí fred. Els dos anys següents a la plantació són claus, no suporten bé les gelades i és molt important posar-les a l'abric: secundades o recolzades sobre una paret, normalment la planta avançarà. Però després, en la producció, una congelació pot suspendre la floració i la producció". Els monitors han continuat enumerant altres factors que cal cuidar perquè els cítrics siguin satisfets: "El vent tampoc li agrada massa. No li agraden els pous d'aigua: necessiten molta aigua, però en terra drenada. Intentem preservar el factor del fred, també de l'aigua, però després ve el vent... sempre hi ha alguna cosa".

Fora d'aquestes variables, el monitorado ha donat el que pot ser clau: triar el patró o empelt, més adequat per a avançar en el vessant cantàbric. Per a la compra de plantes per al projecte Garatemendi es va seguir la referència que els va donar Ekoalboraz i en lloc d'orientar-se cap al sud de la península Ibèrica es van dirigir cap al nord: En l'estat francès, el seminari Dufau, situat en les proximitats de Mont-de-Marsan: "El patró que treballen en aquest viver s'adapta bé a sòls més àcids, a temperatures més baixes".