argia.eus
INPRIMATU
Menys de l'1% de les projeccions de cinema en basc en 2023
  • Només quatre pel·lícules originals en basca han estat estrenades als cinemes comercials d'Hego Euskal Herria i 564 en castellà. Apantallament Euskaraz i l'Observatori de Drets Lingüístics demanen mesures al Govern Basc i al Govern de Navarra.
Leire Artola Arin 2024ko urtarrilaren 23a
Pantailak Euskaraz egitasmoak eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak instituzioei eskatu diete bermatzeko zineman euskararen presentzia. / Argazkia: Euskalgintzaren Kontseilua.

"La situació és dura i preocupant". Així s'ha definit la presència del basc als cinemes comercials, en la roda de premsa del dimarts, per part d'Alex Aginagalde, portaveu d'Apps Euskaraz, i Agurne Gaubeka, directora de l'Observatori de Drets Lingüístics.

El nombre d'estrenes als cinemes comercials d'Hego Euskal Herria l'any 2023 ha estat analitzat per Teleporqueria i per la iniciativa local Zinema Euskaraz, de la qual forma part, explicant la mala situació de l'oferta de pel·lícules en basca. S'han estrenat 564 pel·lícules en castellà, de les quals catorze han estat també audiovisuals en basc, la qual cosa suposa un 2,48%. Quant a les retransmissions, menys de l'1% ha estat en basc.

Només s'han estrenat quatre pel·lícules originals en basca, tres d'elles documentals: Carpetes Blaves, Tetuan i Bidasoa 2019-2023. L'única fictícia ha estat Irati. Les altres deu pel·lícules han estat dirigides a nens i nenes, doblegades al basc a través del programa Zinema Euskaraz del Govern Basc. “Encara que s'ofereixen més recursos en basc destinats als nens i nenes petits, a partir d'una certa edat es destinen a l'oci en castellà, per la qual cosa les mesures que ara no s'adopten condicionen també els hàbits de les generacions futures”, subratllen.

D'altra banda, s'han estrenat tres pel·lícules d'origen multilingüe, dos de ficció, 20.000 d'abelles i Gelditasuna en la tempesta i una animació, El Somni de la sultana. Totes les pel·lícules en basca han estat subtitulades al castellà o al castellà.

Més enllà de les estrenes, s'ha analitzat la possibilitat de veure pel·lícules en basca als cinemes comercials i el resultat és pitjor: en ser menys el nombre de pel·lícules en basca, en Hego Euskal Herria han estat menys de l'1% de l'oferta. En la roda de premsa han assegurat que la situació en Iparralde és molt pitjor, però no han obtingut dades concretes.

Les sales de cinema comercials són les que més espectadors tenen, però els examinadors recorden que l'experiència ha estat més positiva en altres sales petites dependents dels ajuntaments i amb sensibilitat cap al basc. Per exemple, subratllen la major presència del basc en els municipis d'Ataun, Azpeitia, Etxarri i Igorre, que han participat en el projecte pilot “ZinUEMA” per a garantir l'oferta setmanal en basca durant tres mesos, impulsat per UEMA i Tinko Euskara elkartea.

Responsabilitat institucional, garantia de drets fonamentals

Apantallament Euskaraz i l'Observatori de Drets Lingüístics critiquen la responsabilitat de les institucions públiques que el basc no tingui gairebé presència al cinema i que s'estan vulnerant els drets fonamentals de la ciutadania. Recorden que tant la Llei 10/1982 de la CAPV com la Llei 18/1986 de Navarra estableixen que els governs han de facilitar la garantia del basc en els mitjans audiovisuals, i atribueixen a les institucions l'incompliment de les lleis que compliran 40 anys.

Conscients de la creixent presència dels mitjans audiovisuals en el dia a dia, han considerat necessari “abordar les normes que garanteixin legalment la presència del basc, així com multiplicar els recursos destinats a la producció, doblatge i subapartats en basc”. Han recordat al Govern de Navarra i al Govern Basc que tenen competències per a això.