Com van crear el projecte Loregorri?

Maddalen Aristegi Sánchez: Jo vaig fer el grau de psicologia a l'Argentina i quan vaig viure allí vaig desenvolupar un projecte de menstruació. Llavors vaig començar a fer cursos i vaig aprendre molt de sobre el tema. Quan vaig tornar a Euskal Herria li vaig comentar a Ane que volia treballar el mes en basc i li vaig preguntar si volia formar part del projecte. Perquè Ane i jo ens coneixem de l'escola i sempre hem tingut una bona relació.

Han passat tres anys des de l'inici del projecte. Com ha estat el camí?

Ane Narbarte Lassa: Loregorri va néixer l'any 2020, en època de confinament, la qual cosa dificulta el camí. No obstant això, el projecte ha tingut molt bon acolliment. Una vegada sortim del confinament, ens vam adonar que la gent tenia ganes d'aquests cursos. Nosaltres treballem per aquesta manca, perquè veiem que és necessari parlar de menstruació i de brutícia. D'altra banda, el projecte va començar d'una manera i ha anat variant en funció de les necessitats.

S.M.A. : Quant als cursos, per la situació en la qual ens trobàvem no podíem reunir-nos al principi. Més tard anàvem amb el petó, però no estàvem del tot còmodes. Nosaltres sempre diem que Loregorri té el seu propi ritme i que nosaltres ens adaptem a aquest ritme.

Vau organitzar en Getxo el taller “Descolorint nostres bulvas”. En concret, què treballeu en aquest taller?

S.M.A. : L'objectiu d'aquest curs és posar damunt de la taula el que ens ha arribat de la societat. Moltes massacres realitzades en nom de la ciència continuen afectant els nostres cossos. La nostra intenció és adonar-nos de la quantitat de colonitzadors que tenim en els cossos menstruals i del coneixement que tenim del nostre cos i del dels altres. Tractem d'analitzar d'on provenen les vergonyes i les pors, i els col·lectivitzem entre tots.

A.N.L. : Al final, d'aquest intercanvi que es produeix en els tallers ens adonem que tot està relacionat. Les vivències que surten de l'interior influeixen en l'exterior i en el revés. Abordem la brutícia del lloro i la menstruació des d'una perspectiva "bio-psico-soci-ambiental". És a dir, tenim en compte l'àmbit psicològic, biològic, social i ambiental de la menstruació i la brutícia.

A qui van dirigits aquests tallers?

A.N.L. : Estan dirigides a cossos menstruals. No hi ha edats concretes, però els joves han aparegut més en tallers dirigits específicament a ells.

S.M.A. : Tenim un taller dirigit especialment a pares o tutors. És veritat, generalment venen mares, però el nostre gènere són cossos menstruals, això ho deixem clar.

Què és per a vosaltres el cos menstrual?

S.M.A. : Són cossos cíclics, cíclics i cíclics per a nosaltres. Ens agrada la paraula cos menstrual per a no catalogar a totes les persones des de l'imaginari de la dona. Perquè hi ha molts cossos que menstruan i no es defineixen com a dones, mentre que hi ha moltes dones que no tenen menstruació.

I els cossos no menstruals també participen en el vostre projecte?

A.N.L. : En aquests tallers, dirigits a tutors, professors i pares, també apareixen cossos no menstruals. En aquests tallers treballem com acompanyar i actuar en aquests casos.

A més dels tallers, teniu la botiga. Quins productes venen?

A.N.L. : Actualment venem compreses ecològiques. Nosaltres els fabriquem, i això ens dona llibertat per a decidir els draps i els dissenys que volem. Al principi del projecte teníem una bossa, però al final la deixem a un costat.

S.M.A. : Venem compreses ecològiques perquè vam veure que el cos era una manera de ser present en el projecte de Loregorri. A més, en la mesura en què creem en l'economia circular i ecològica, pretenem reduir el consum i la generació d'escombraries. Una compresa ecològica dura cinc anys, per la qual cosa la nostra venda té un ritme especial.

Què és per a vosaltres la regla?

A.N.L. : Jo ho he passat molt malament amb la regla perquè en la meva joventut tenia dolors de cristón. Però avui dia la regla és per a mi salut. D'una banda, la salut física, perquè per a mi és un procés de neteja, i per un altre, la salut psíquica. Per això, per a mi la regla és avui un amic. I més que menstruació, brutícia. Comprendre com funciona el meu cicle ha estat una manera de conèixer-me. I a això està lligat l'acte reconeixement, l'acceptació de les fases tal com venen i la teva comprensió.

S.M.A. : A mi també la salut ha estat la primera paraula que m'ha vingut. Em sembla una regla l'indicador que la meva brutícia està funcionant. Tinc clar que la menstruació és una fase del cicle menstrual, i és fantàstic trobar-me en totes les fases del cicle. Però m'agrada gaudir especialment de la fase menstrual. Aprofito per a escoltar-me quan ve el dolor i entenc que és el moment de parar. Per tant, definiria la menstruació com un moment per a cuidar-me i permetre'm.

Quina informació va faltar en la vostra joventut sobre el cicle menstrual i menstrual?

A.N.L. : A la meva casa, per exemple, mai s'ha treballat el cicle, i, com he comentat, a mi aquesta informació m'ha servit molt per a conèixer-me. Per tant, sento la necessitat de treballar la brutícia amb els joves.

S.M.A. : Jo crec que l'educació sexual que rebem ha estat molt pobra. Rebem una educació reproductiva més que sexual. Al cap i a la fi, ens van explicar la regla com una forma de no quedar-nos embarassades.

Diríeu que avui la regla és un tabú?

S.M.A. : Jo crec que sí. Un exemple d'això és la llei aprovada l'any passat en l'Estat espanyol que permet el dret a la baixa laboral per menstruació. No existeix cap altra baixa concreta que especifiqui, per exemple, que en cas de mal de cap o de ronyó té dret a la baixa laboral. S'entén. Per què no ocorre el mateix amb la regla? Aquesta peculiaritat de la llei demostra que la regla continua sent tabú.