“En línia amb la seva política monetària, el Consell de Govern té previst incrementar els tipus d'interès oficials del BCE en l'assemblea de juliol de 25 punts bàsics”. Així ho ha anunciat el Banc Central Europeu que augmentarà els tipus d'interès i finalitzarà amb un recorregut d'onze anys, deixant d'oferir interessos negatius i abandonant la política de compres massives de deute. La raó? Inflació.

Assenyalen que “les previsions indiquen que la inflació es mantindrà durant un temps per sobre del desitjat” i que la “normalització” d'aquesta política monetària és una de les variables per a fer baixar els preus.

En concret, el mes de juliol el BCE incrementarà els tipus d'interès en un 0,25% i el mes de setembre es farà una nova pujada. Segons aquesta institució, la inflació anual de la Unió Europea serà del 6,8% en 2022 i es preveu que disminueixi al 3,5% en 2023 i al 2,1% en 2024.

Christine Lagarde, presidenta del BCE, ha situat la mesura en el context europeu actual i ha afirmat que “l'atac injustificat de Rússia a Ucraïna” suposa encara més incertesa en l'economia europea. Per tant, a partir de l'1 de juliol el banc europeu deixarà de comprar el deute i acabarà amb la política monetària expansiva iniciada en l'època de Mario Draghi.

Per què no servirà

S'esperava una mesura d'aquest tipus, que en les últimes setmanes han estat estudiades per experts. A més, la reserva federal nord-americana també ha incrementat els seus interessos un 0,5%, aconseguint el major augment dels últims 22 anys. Però això servirà per a fer front al major encariment dels preus de les tres dècades?

L'economista Mikel Zurbano ens ha explicat en ARGIA que això és una conclusió extreta de la “visió liberal tradicional”, però “ampliar els tipus d'interès o limitar els increments salarials, més enllà de ser socialment injustos, no són mesures eficaces per a limitar el creixement dels preus”.

De fet, segons l'economista, aquest augment es deu a l'oferta, bé a l'explosió dels preus del petroli, a la pujada dels preus de les altres matèries primeres energètiques, o a problemes en les cadenes de valor després de la pandèmia. Però també perquè les grans empreses i oligopolis s'han beneficiat excessivament, que estan “estimulant els preus”.

Segons l'anàlisi realitzada per Isidro Esnaola en el periòdic Gara, els tipus d'interès no sols no són capaços de frenar l'alça dels preus, sinó que “incrementen” aquest augment, posant com a exemple a Turquia: “Les altes taxes no han aconseguit reduir l'encariment de la vida”. Per tant, l'analista ha arribat a una conclusió: “Hi ha una decisió presa per a baixar la inflació en valor o no. És important donar la forma en la qual es controla la situació”.