El dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va donar a conèixer les dades de la inflació en l'Estat espanyol, i encara que el d'Hego Euskal Herria s'emetrà en dues setmanes, aquest avanç serveix per a predir que els preus tornaran a pujar.

La inflació ha passat del 5,9% al 6,1% i la inflació subjacent, un mesurador que afecta més la cistella diària, ha arribat al 7%. Segons l'INE, aquest increment es deu a l'encariment de l'electricitat i a l'augment dels preus dels aliments.

Els costos energètics van en augment i les empreses ho reflecteixen en els preus dels seus productes perquè els ciutadans paguin.

Mentrestant , per a combatre la inflació, el Banc Central Europeu continua augmentant els tipus d'interès. Al març, el president del banc, Von der Leyen, anuncia que pujarà mig punt. I l'índex Euribor continua creixent per tant, pagant tots els mesos els sous dels pagadors de la hipoteca.

En un any, l'hipotecant haurà d'abonar al banc una mitjana de 3.200 euros més.

Però al contrari del que diu aquesta fórmula de “refredament” de l'economia, els preus no s'estan rebaixant i la inflació no es pot controlar. Per què?

Els costos d'electricitat i gas van en augment. La guerra d'Ucraïna, la turbulència del mercat… diuen els analistes. No obstant això, quan es va produir l'auge de l'electricitat de la tardor de 2021 no existia guerra, quan les companyies elèctriques van aprofitar la regulació difusa de l'Estat espanyol per a rebre diners del “cel”.

Ara, malgrat l'enduriment de la normativa espanyola i de la limitació de preus en la Península Ibèrica, les companyies energètiques i els fons d'inversió i bancs que formen part d'elles estan obtenint els majors beneficis de la història: Iberdrola, 4.339 milions d'euros; BBVA 6.420 milions; Repsol 4.251 milions…

Evidentment, la inflació no és un artefacte econòmic inventat en benefici d'alguns, però tampoc un fenomen meteorològic. És un mesurador que a vegades serveix per a mesurar polítiques econòmiques retrògrades.