argia.eus
INPRIMATU
Per què no som capaços de mantenir l'atenció?
  • El 80% dels treballadors no dura una hora sense perdre l'atenció i el 20% es distreu cada deu minuts. La falta de capacitat de concentració no és només culpa dels mòbils i de la multitud d'estímuls tecnològics, sinó també de l'alimentació, la contaminació i en la base del nostre estil de vida.
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2024ko abuztuaren 28a
Etengabeko estimuluetara ohituta gaude, ez alferrik eduki motz batetik bestera gure arreta berenganatzeko diseinatuta daude aplikazio ugari. Argazkiak: Freepik

Són anteriors els resultats d'un estudi que s'ha publicat aquest estiu amb 1.200 treballadors, reflex de la realitat actual: la pèrdua de capacitat per a concentrar-se durant molt de temps en una sola acció. Les grans tasques i els aprenentatges ens requereixen molt temps i molta atenció, i si no tenim capacitat per a mantenir l'atenció, perdem també capacitat per a aconseguir grans reptes i objectius. De fet, el cervell està preparat per a pensar en una sola cosa, però creiem que som capaces de fer entre sis i set coses alhora, o de combinar el que estem fent amb altres interaccions, el cervell ha de fer malabars d'un costat a un altre, i al final aquestes tasques les fem pitjor, no les retenim o memoritzem com cal, és pitjor per a la creativitat i acabem més cansats (i més enfurits). Entrevista a experts en el tema Fins a i recull les conclusions en un llibre: El valor de l'atenció.

La necessitat d'agarrar-se a tot i de respondre a totes les crides i missatges que ens arriben, d'interrompre el que estem fent, comporta una degradació cognitiva, afecta al nostre cervell. La raó d'aquestes interrupcions és el telèfon mòbil sovint, ja que estem acostumats als estímuls continus, moltes xarxes socials i aplicacions tecnològiques estan dissenyades per a atreure la nostra atenció d'un contingut curt a un altre. A més, si es reben missatges, sovint ens sentim obligats a respondre a l'instant, ja que sembla que hem d'estar en condicions de respondre durant vint-i-quatre hores. Afortunadament, a poc a poc s'està regulant el dret a la desconnexió digital en més territoris.

La necessitat d'abordar tot i de respondre a totes les crides i missatges que ens arriben, d'interrompre el que estem fent, comporta una degradació cognitiva, afecta al nostre cervell

El descans és important i el cansament també afecta a l'atenció, l'estrès no ajuda a la concentració, és com viure en una situació d'alerta, en la qual la contaminació i l'alimentació tenen un efecte, diu l'escriptor. Desdejunar cereals ensucrats, per exemple, omplen el cervell de glucosa i a l'hora (en començar l'escola) es perd tota l'energia i la glucosa; també està provada la influència dels aliments processats en la capacitat de concentració…

L'autor fa propostes de recuperació de l'atenció (limitant l'ús del mòbil o eliminant aplicacions com el canvi immediat en l'atenció), però deixa clar que hi ha tot un sistema en sentit invers, en contra de la nostra capacitat de concentració (indústria tecnològica que promou la dependència, indústria alimentària, filosofia en els centres de treball, empreses contaminants…).

Algorisme de l'odi

L'autor fa una curiosa reflexió en l'entrevista del Confidencial. Sabem que els algorismes de mòbil, aplicacions i xarxes socials estan dissenyats per a aconseguir que estiguem pegats a la pantalla, el que ocorre és que les coses desagradables, que ens espanten o ens enfureixen, són el que més ens ofereixen els algorismes actuals. En altres paraules, els algorismes actuals inciten a l'odi. A major escala, l'escriptor diu que aquesta pràctica està dominant la societat i la política, que el megàfon es dona a les persones que promouen l'odi i a les quals volen encendre foc, i que per això vivim en part el panorama sociopolític que tenim.

Més fàcil que les coses agradables són les que ens espanten o enfureixen la nostra atenció, per la qual cosa els algorismes actuals ens ho ofereixen sobretot