Final I.M.E. El pilotari d'Arama ha estat el guanyador de l'etapa, un gasteiztarra de 35 anys. El seu cos va aparèixer el passat 26 de setembre, el quart mort en la presó de Zaballa en el que va d'any. César Pomeres (Bilbao, 1961), responsable de Salhaketa a Àlaba, ha destacat que es tracta d'una "tragèdia evitable", en una compareixença realitzada aquesta setmana en la plaça de la Verge Blanca. "Per què no s'exigeixen responsabilitats o, almenys, s'investiguen? Ocorreria el mateix si les víctimes fossin unes altres? Són admissibles aquestes morts impunement en una institució de l'Estat? ".
Coneixem realment el que està passant en la presó de Zaballa?
No. Precisament, és una de les claus del que passa, una de les claus per a acabar amb el que hem anomenat "l'espiral de les impunitats". Des de l'Administració penitenciària es dona una informació insuficient; és més, es pretén ocultar què és el que passa. Antigament s'informava de les morts, s'enviava una nota de premsa, però per ordre de l'adreça no es fan públiques. S'informa la família de la mort i, normalment, des de la presó es recomana a les famílies que incinerin el cos, en aquest moment les famílies estan agitades i en molts casos fan el que els diuen des de la presó amb els tràmits de la mort. Estan funcionant d'aquesta manera. L'informe administratiu sol recull la versió de la presó, de manera que la mort es tanca i acaba: el mort es guarda sota la catifa.
Té dificultats Salhaketa per a rebre aquesta informació?
Nosaltres només coneixem algunes morts. Enguany hem conegut a cinc, quatre en la presó i un altre a l'hospital després d'una pallissa, però això no vol dir que hagin estat cinc. Nosaltres ho sabem a través de les famílies que es posen en contacte amb nosaltres, no rebem informació oficial des de la presó.
Sol dir-se que es tracta de "morts naturals". Són naturals?
No, per descomptat. Quan es parla de causes naturals se suposa que té algunes patologies, un amic de l'edat... Aquestes no són morts naturals, més encara, són morts evitables. Si els protocols penitenciaris haguessin funcionat i no existís una dinàmica que propiciés les condicions d'aquestes morts en la presó, aquestes persones estarien vives en l'actualitat, la majoria d'elles.
La principal causa és la sobredosi de droga i el suïcidi.
El fet de presentar-se penjat no significa que s'hagi suïcidat, sinó que cal demostrar si aquesta persona s'ha penjat o s'ha penjat. El suïcidi es diu que és una persona culpable i que es lleva de damunt la responsabilitat que podem tenir. Es diu que "no podia amb si mateix", com si la presó no produís malaltia mental. La sobredosi tampoc significa que la persona hagi optat per aquesta sobredosi; una de les hipòtesis que manegem és que el tràfic de drogues funciona com al carrer, és a dir, hi ha gent que compra i ven i hi ha funcionaris que l'accepten. I en aquest món, pot succeir que si no he pagat en un moment, algú adulteri la substància i la mat. És a dir, què és una sobredosi? Per què no s'investiga? Per què s'ha suïcidat? Aquest discurs és completament malvat i repugnant. Si jo estic en la presó, tinc un vincle amb l'administració, és a dir, la meva vida i la meva salut depenen de l'administració, i la presó ha de tenir una responsabilitat, primer perquè estan dins les drogues il·legals. Però no hi ha responsabilitat civil, ni penal, ni s'investiga, ni es fa res... Quant als suïcidis, hi ha un protocol de prevenció dels mateixos que no s'està complint; el primer jove que va morir al setembre va demanar dues vegades que se li posés un psicòleg perquè ja venia de la presó de Pamplona amb problemes... L'Administració no reconeix la responsabilitat en aquestes morts. Terrible.
Com és la presó de Zaballa?
Té uns 700 presoners. Els mòduls estan saturats. La llei aconsella que cada cel·la sigui una persona per dret a la intimitat i tracte digne, però aquí hi ha dos per cada cel·la i diversos mòduls tancats per falta de funcionaris. A pesar que es tracta d'una macropresó, amb capacitat per a fins a 1.500 persones, només estan disponibles alguns mòduls.
Es pot donar un tracte més pròxim en una macropresó?
Com a sistema d'execució de penes, la presó és incompatible amb els drets fonamentals. Es governa a la presó concedint o privant dels seus drets segons la conducta del culpable. Si ets un bon pres, entre altres coses, tindràs dret a la comunicació i si ets dolent aniràs a mòduls durs, és a dir, els drets es gestionen amb finalitats disciplinaris. Per tant, l'un o l'altre, hi ha presó o hi ha drets. I les estructures macrocáricas, en particular, generen relacions impersonals, generen una major sensació d'inseguretat amb l'ambient de conflicte que això suposa. Enguany hem comptabilitzat més de 125 morts en presons i són més freqüents en macropresons.
Hi ha implicació per part de les institucions locals?
El Govern Basc ha dit fins ara que la seva competència "no és un problema", per la qual cosa no li competeix. Ha pres diversos trams, entre els quals es troba la seguretat de les presons; és a dir, ha iniciat la seva casa per la teulada. Això demostra d'alguna manera que el Govern no està interessat a aportar la situació social dels presos i preses, com són els centres, les estructures. Per tant, quan vingui la competència de presons segurament es mantindrà el mateix model, i això és el que ens preocupa. No es farà una aposta ferma per un altre model. L'objectiu no és transferir edificis, estructures, funcionaris, sinó posar en marxa un altre model que posi en marxa programes, mitjans, iniciatives, serveis. I en aquest sentit l'Ertzaintza; mentrestant, els ertzaines fan el que fan tots els altres policies: assetjar als nens i nenes que estan consumint al carrer... L'Ertzaintza no compta amb una estructura de prevenció i lluita delictiva, que segueixi a les persones amb delictes més greus i que, en moltes ocasions, es queden sense condemna. L'estructura continua sent la mateixa, i creiem que les institucions basques pretenen repetir el model, perquè tenen una idea molt diferent de la resposta als delictes, lluny de la protecció social que cal donar a les persones que estan a la presó.
Quins passos donareu des de l'associació Salhaketa? Quin treball teniu entre mans?
D'una banda, hem recorregut novament a la Fiscalia per a iniciar les recerques d'ofici amb la finalitat d'evitar que aquestes morts es repeteixin i intervinguin d'ofici d'alguna manera, de manera sistemàtica, perquè hi hagi una recerca independent amb cada defunció. Això és el que tornem a posar sobre la taula i per a això hem acudit a l'Audiència Provincial amb una reclamació. El problema és que les famílies han de tenir protagonisme per a investigar aquestes morts, és necessari que col·laborin amb elles, i moltes d'elles, per diferents circumstàncies, no volen o no poden participar. D'aquesta manera és molt difícil tirar endavant una recerca, gairebé impossible. Es necessiten testimonis i altres per a dur-ho a terme, però és difícil, perquè la presó té un tema bé... D'altra banda, estem treballant intensament amb el suport psicosocial. És sorprenent que en les presons no hi hagi protocols per a les famílies; entra amb dos, cinc o set anys de presó, apareix mort a punt de sortir i les famílies es queden amb les mans buides. No disposen d'informació, però tampoc disposen de suport psicosocial o jurídic. És molt greu i continuem treballant en això.