- La setmana passada, l'associació Bagera va organitzar una taula rodona entorn de la Política Lingüística de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, en la qual van ser presents representants del PNB, EH Bildu, Podem-Podem, Partit Popular i PSOE-PSE. Quan va arribar el torn de preguntes del públic, li vaig preguntar a Miren Azkarate (PNB), regidora de Basca del Govern Municipal, sobre els cursos que Donostia Kultura organitza tots els anys. En paper, encara que aquests cursos es poden realitzar en basc o en castellà, en la pràctica, la majoria dels grups en basc no es formen, ja que el nombre d'inscripcions no és suficient. Aquesta és almenys la raó que m'ha donat en l'oficina de Donostia Kultura en els últims tres anys. Tots els anys m'han manat a casa amb un “estudiarem”, cada vegada que els he plantejat què podem fer els bascos davant aquesta lamentable situació.
Això és el que li vaig preguntar a la senyora Azkarate, a veure quines mesures proposava el seu equip per a donar una solució a aquest problema. “Cal insistir, insistir”, va dir. Quan em vaig queixar que no va respondre a la pregunta, va respondre: “Què vols que et porti tirant de l'orella?”. No, Mirin, no és això el que volem. El que volem és que es respectin els nostres drets lingüístics, en la pràctica, i no sols en la teoria!
No comprenc que semblant desídia sigui realment una desídia. Perquè, en què consisteix que un ajuntament proposi un munt de cursos i que, en la seva majoria, quan s'anul·len, no es faci res? Què ha suposat això? Que els euskaldunes han après que per a poder realitzar un curs que els agradi en Donostia cal matricular-se en el grup de castellà (si no, perquè hi ha moltes probabilitats de quedar-se al carrer).
Porten tres anys estudiant el problema? Almenys no hem vist cap canvi. En algun lloc falten idees…
No és tan difícil fer costat als grups en basc. Revisar les xifres mínimes, adequant-les a la realitat de la ciutat (els bascos som el 35%, no el 75%); fer publicitat a aquests grups a través dels treballadors de targetes i cases de cultura; rebaixar la matrícula per als grups en basc; quan no es creen, tractar de conciliar aquests petits blocs que queden penjats en un lloc o quan això no es pugui materialitzar, garantir la possibilitat de passar a grups en castellà… En aquest últim cas, proposo als grups en castellà, perquè “no se'ls vaig dir que el grup en basc”, perquè els euskaldunes en els euskaldunes en basc, perquè els que no se'ls vaig dir, perquè els que no se'ls càpiguen”, perquè els euskaldunes en basc, perquè els que no se'ls “perquè els que no se'ls càpiguen” perquè els que no se'ls “no se'ls càpiguen” perquè els que no se'ls “no se'ls càpiguen”, perquè els que no se'ls “no se'ls càpiguen”. Increïble!
No, Mirin, no volem que els bascos es portin tirant de les orelles, volem que els bascos ens ajudin, només que els bascos ens donin suport.
Envia els teus articles a iritzia@argia.eus