- Al maig hi havia 3.566 persones desocupades menys que a l'abril en Hego Euskal Herria, i des de l'any passat l'atur ha descendit un 7,5%. A Navarra és on més ha descendit, però en la resta de territoris també ha estat notable. Els sindicats, en general, han pres aquestes dades amb cautela, dient que darrere està l'empobriment dels treballadors i l'empitjorament de les condicions laborals.
El mercat laboral ha deixat les millors dades dels últims temps: Al maig hi havia 3.566 persones menys en atur. 1.364 menys a Navarra, 1.287 menys en Bizkaia, 629 a Guipúscoa i 286 menys a Àlaba. En els punts percentuals també és Navarra on més ha descendit, amb un descens del 4% respecte a abril i del 2% en la CAPV.
Al llarg de tot l'any, les dades són significatives: des de maig passat en Hego Euskal Herria hi ha un 7,5% menys d'aturats, 15.764 menys d'aturats. En l'actualitat hi ha 145.414 aturats. A més, el nombre de cotitzadors ha augmentat i segons dades del Govern d'Espanya, en Hego Euskal Herria hi havia 7.163 persones afiliades a la Seguretat Social en el mes passat.
La consellera d'Ocupació i Ús del Govern Basc, Idoia Mendia, ha declarat que són "bones notícies". Mendia ha recordat també el context de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna: "Les empreses i els treballadors estem superant totes les dificultats". La presidenta de Navarra, María Chivite, ha assenyalat en un gest a l'última reforma laboral que "queda clar que les mesures que estan adoptant els governs d'Espanya i Navarra estan donant els seus fruits".
Què hi ha darrere? Precarietat, inestabilitat i baixos salaris
Els sindicats són menys satisfets. Malgrat reconèixer que les dades són optimistes, Mitxel Lakuntza ha assenyalat que encara queda un "llarg camí" per a arribar a la situació en altres països de la Unió Europea.
"Podem dir que la proliferació de contractes fixos discontinus està donant lloc a la cobertura legal de noves formes d'inestabilitat",
sindicat LAB
El secretari general del sindicat ELA diu que darrere està l'empobriment del treballador, i EiTB ha recollit les seves paraules: "En Hego Euskal Herria hi ha milers de persones en situació precària, moltes amb salaris baixos, inseguretat laboral i altres tantes amb contractes eventuals que volen ocultar després de la reforma laboral el nom dels treballadors fixos discontinus".
ELA aporta altres dades que contrasten amb les "bones notícies" de l'administració pública sobre desocupació: tres de cada quatre contractes signats al maig continuen sent provisionals. A més, diu que els contractes fixos discontinus han anat molt a l'alça i que amb això estan "maquillant la realitat": "Les millores dels treballadors fixos discontinus són nul·les respecte als contractes temporals".
LAB també s'ha centrat en aquests contractes fixos discontinus, ressaltant que ja suposen el 36,2% dels contractes indefinits i que només un de cada quatre està a jornada completa: "Podem dir que la proliferació dels contractes fixos discontinus està donant lloc a la cobertura legal de les noves formes d'inestabilitat".
LAB diu que la desocupació ha descendit precisament en aquells sectors i col·lectius en els quals predominen les condicions precàries de treball, sobretot entre joves i dones.
Per part seva, la secretària d'Ocupació i Formació d'Euskadi, Arantxa Niño UGT, ha volgut explicar el que s'amaga darrere d'aquestes "bones notícies" de Lanbide: la meitat dels contractes que se signen entre les dones són a temps parcial, "gairebé sempre sense voluntat i que reflecteix una major precarietat laboral entre les dones".