El 2 d'octubre es va sorprendre la població a Cercs i en la zona pròxima a la ciutat de Berga: després de molts anys de contaminació, la central tèrmica tancada en 2011 estava molt avançada la intenció de reviure la incineradora.
En els mitjans que van copiar literalment la nota de premsa del servei de comunicació de la companyia no s'esmentaven incineradores ni residus: "la primera planta d'Espanya que generarà energia a partir de la combustió de materials sobrants de la indústria", "generarà energia a partir de la combustió de materials sobrants de la indústria, seguint l'exemple d'altres plantes similars de Dinamarca, Holanda, Suècia o Alemanya"... Encara sort que altres mitjans de comunicació van parlar amb un llenguatge més transparent: "La tèrmica de Cercs cremarà residus industrials per produir energia elèctrica". El Regi 7 va precisar: "L'energia és generarà principalment a partir de la combustió de tres tipus de residus".
La indústria de la incineració treballa en secret: una setmana després que la companyia filtrés la notícia als mitjans, el 9 d'octubre, el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Damià Calvet, va dir que no tenia cap notícia sobre un projecte d'aquest tipus. No li havia parlat l'alcalde de Cercs? Aquest mateix dilluns, 10 d'octubre, va cridar la ciutadania a parlar sobre el tema a l'Ajuntament: Jesús Calderer (Democrates de Catalunya) va explicar que es tractava d'un projecte interessant, que crearia 60 llocs de treball al poble i que portava un any treballant amb l'empresa. La majoria dels més de 300 ciutadans enquestats en el succés li va retreure haver ocultat informació a la gent durant un any.
El mitjà Directa ha publicat en la crònica "massiva oposició a una incineradora al Berguedà " els detalls més importants de la trama en basca. EmSpain Waste&Treatment vol cremar a l'any 332.000 tones de residus industrials en Cercsen a partir de 2023, invertint 130 milions d'euros en la rehabilitació i la incineració d'una central tèrmica que funcionava amb carbó. EmSpain Waste&Treatment es va crear en 2006, però fins ara no ha fet cap negoci. Lluís Basiana és el cap de la companyia, anteriorment lligat a Convergència Democratica de Catalunya, amo de tres abocadors de residus industrials i –segons Xarxa- apareix en els famosos Panamà Papers, implicat també en la qüestió del 3% de l'època de Jordi Pujol.
Els grups ERC, CUP i Els Comuns també s'han mostrat en contra del projecte de la incineradora.