- L'ecofeminisme proposa una mirada i una lluita que articula l'ecologisme i el feminisme. Això suposa una interessant obertura que ha centrat bona part del desenvolupament de l'ecofeminisme. No obstant això, aquesta obertura també obre reptes i complexitats en les quals creiem que és necessari aprofundir per a ampliar el potencial transformador de l'ecofeminisme. Per això, ens referim als privilegis que poden existir en l'ecofeminisme i a les possibles absències i opressions.
D'una banda, ens sembla important tenir en compte els privilegis entre les persones i els pobles. En aquest sentit, l'ecofeminisme fa seves les lluites de les dones* per la vida i els territoris, ja siguin bruixotes, indígenes, pageses, hindús, llatines, migrades o basques. No obstant això, Yuderkys Espinosa ens ajuda a entendre que falta incorporar d'una manera més clara i consistent les condicions històriques geopolítiques relacionades amb la modernitat capitalista, racista i colonial que afecten aquestes dones* i als seus territoris. No podem oblidar que l'ecofeminisme va néixer dins d'aquesta modernitat i, per tant, pot fer el mateix que vol criticar. I no podem negar que la majoria dels ecofeministes som blancs europeus o descendents d'ells en Abya Yala, i que des d'aquest lloc privilegiat tendim a realitzar anàlisis parcials, folklòrics, esencializados o descontextualizados. Per a evitar-ho, la proposta és no sols mirar el que ens uneix com a dona* i com a poble lluitador, sinó el que ens separa de ser oprimits i privilegiats per a poder assumir la nostra responsabilitat.
D'altra banda, creiem que hem de preocupar-nos pels privilegis que existeixen entre les persones i la resta d'éssers sensibles amb capacitat de sentir. Si volem posar la vida en el centre, hem d'obrir la mirada i tenir en compte les vides de tots els animals. Passar de la perspectiva antropocèntrica en la qual els éssers humans som el centre de tot a la sensocéntrica, on les vides humanes no estan per sobre de la resta dels animals, i l'objectiu és aconseguir una bona vida per a tots, sense explotació animal ni opressió sobre l'espècie (antiespeciismo). De la mateixa manera que la cura entre les persones no pot ser un negoci, cuidem d'altres espècies (vaques, ovelles, porcs, entre altres), sense ànim d'aprofitar les seves vides. En aquest camí, entre tots (baserritarras, gent rural i urbana, activistes, etc.) hem d'inventar i posar en pràctica propostes que no exploten la vida de ningú, com l'agroecologia antiespeciista.
En definitiva, per a augmentar la capacitat transformadora de l'ecofeminisme proposem prendre consciència de les conseqüències dels nostres privilegis individuals i col·lectius per a no continuar reproduint-se. Per a això, ens pot ajudar aprofundir en el diàleg i la contaminació amb altres propostes transformadores, com l'antiracisme, el feminisme decolonial i l'antiespeciismo, i alhora situar la interseccionalitat en el centre per a aprofundir en les interconnexions entre privilegis i opressions.