A pesar que són propietat de l'Ajuntament d'Aia, es tracta d'una casa que es veu en ple barri de Zarautz, amb onze habitacions, altres tants banys i una cuina industrial. Pertany a la família d'un ex regidor del PNB de Zarautz i es troba en el terreny protegit Talaimendi, entre Zarautz i Orio.

La Federació Guipuscoana d'Aire va interposar fa deu anys la primera denúncia, sota pressió dels parapentistes, pel clos de la part de l'espai natural que empraven, i per la possible il·legalitat de l'obra. Ara, en contra de l'assenyalat pel Jutjat d'Azpeitia i el de Donostia, el TSJPV diu que cal demolir l'edifici i recuperar els terrenys, perquè el procediment va ser il·legal, i que procedirà a sancionar a l'Ajuntament d'Aia per la concessió indeguda de llicències. Així ho ha donat a conèixer la Sala Segona del contenciós administratiu, on es troben els magistrats Juan Carlos da Silva, Ángel Ruiz i Irene Rodríguez.

Procediment il·legal

En la base de la qüestió està la "reconstrucció" del caseriu Amezti, tal com ho va fer el propi Amezti. El caseriu pertany a la família Garrastazu, composta per onze germans, entre els quals es troba Maite Garrastazu, regidora d'urbanisme i obres de l'Ajuntament de Zarautz en el moment de l'obtenció de les llicències i construcció.

Atès que el caseriu se situava en una zona protegida, les lleis d'urbanització de l'Ajuntament d'Aia estableixen que l'edifici pot ser reformat o reconstruït, si es demostra que es troba en mal estat, però sempre en un radi de 50 metres de l'edifici original. I si es reconstrueix, la normativa del Govern ordena que el nou edifici mantingui mesures similars. La resolució del Tribunal Superior de Justícia del País Basc assenyala que es va vulnerar la legalitat vigent.

La Federació Guipuscoana d'Aire va denunciar que el caseriu tenia 183 metres quadrats i el nou edifici 469, i en comptes de construir-se en un radi de 50 metres, l'edifici se situa a una distància mínima de 200 metres de l'original. L'Ajuntament d'Aia ja va al·legar en el seu moment que el fet de tenir onze habitacions i altres tants banys era degut a la "composició excepcional de la família".

La plataforma SOS Talaimendi, impulsada pels parapents, ha denunciat que el que s'estava construint no era un habitatge, sinó un "hotel". No obstant això, durant aquests anys no se li ha donat ús turístic, no s'ha demostrat.

Els tribunals han trobat llargues traves. El canvi de jutge i d'instrucció no ha culminat amb la resolució del TSJPV, que ha obert el termini per a recórrer a la família Garrastazu i a l'Ajuntament d'Aia.

Els últims cinc anys han estat silenciosos en els jutjats. L'última vegada que un jutge de Guipúscoa va arxivar el cas va ser al desembre de 2019, per error del jutge anterior.

En aquest reportatge analitzem el cas en profunditat, al maig de 2020: