Què: Miss Bolívia
Quan: 2019-07-12
On: Plaza de la Companyia, Pamplona
El jazz sol ser present cada nit en la xaranga, en la música punk-oi i en la plaça del Casc Vell, que s'allunya del pacífic dels DJs, i molta gent aprofita per a sopar tranquil·lament i gaudir d'una nit tranquil·la. Patriarcat! però, a força de crits, la plaça va quedar ocupada per la cúmbia electrònica, i, a aquest ritme, no va quedar cap mocador tallat.
En el centre de l'escenari, Paz Ferreyra, el cor del projecte Miss Bolívia, l'espai i la paraula en la plaça pública amb una gran fortalesa i força. L'argentí va desgranar una a una les seves cançons més conegudes, barrejant lletres reivindicatives i ritmes d'alliberament corporal. Mostra d'això són els ballarins que s'han posat coreografies a cadascuna de les cançons i que una vegada més ens han ensenyat que encara tenim molt a aprendre sobre moure la cintura.
Com va dir Miss Bolívia des del principi, el públic estava amb ganes de sacsejar el darrere, i així ho van poder fer amb temes com "Menea" o "Bé Warrior", entre altres. El cantant argentí va tornar a demostrar la seva capacitat per a fusionar la música digital amb les melodies originals. En les seves cançons barreja cúmbia amb dancehall, hip hop i funk, però sempre mantenint el caràcter popular i reivindicatiu del barri. Exemple d'això va ser la cançó "Soc", realitzada al costat de Liliana Herrero, o la coneguda "Wachas", dedicada a aquells que surten de la ruta marcada.
Després va venir un dels moments més emotius del concert, quan l'artista va recitar la cançó que ha tret sobre els feminicidis, com un llarg poema: Vaig sortir per al treball i no vaig ser, vaig sortir per a l'escola i no vaig arribar, vaig sortir del ball i em vaig perdre, de sobte em vaig desdibuixar... Si toquen a una ens toquen a totes, pareixen de matar-nos! Els espectadors van rebre un aplaudiment general. Visca la lluita feminista! va tornar a cantar, i tota la plaça li coronava per unanimitat.
I abans que s'adonés, el concert havia arribat al final. Altra! Altra! Després del mític, vam poder ballar un parell de cançons més —"Tomàquet el pal famós", entre altres —, però diria que tots ens quedem amb ganes de més. Una vegada que hàgim deslligat la cintura passaríem tota la nit ballant.