- En l'Ateneu de Madrid s'està desenvolupant en les últimes setmanes un cicle sobre la fi d'ETA en el qual, en declaracions realitzades aquest dimarts, José Luis Rodríguez Zapatero va assenyalar la importància que les persones que havien estat en el procés de pau a Irlanda estiguessin en el procés basc, i que en el procés d'aquí també va ser una espècie d'acord de Divendres Sant.
L'ex president del Govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, va explicar que els dirigents de Tony Blair, Jonathan Powell, Sinn Feine e i IRA van participar en el procés de pau basca, la qual cosa va tenir gran importància perquè ETA pogués dur a terme moviments.
En aquest sentit, van preguntar a Zapatero si el fet que hi hagi un acord de Divendres Sant aquí com a Irlanda li va donar més garanties al procés, i aquest va respondre que “hi ha un acord indiscriminat com el del Divendres Sant, no puc dir més”. El periodista Iosu Alberdi ha escrit la crònica de la conferència en Berria, de la qual hem rebut aquestes paraules.
El PP sempre es va ofendre molt durament a Zapatero per les converses que aquest havia promogut amb ETA, però Zapatero ha assenyalat que el dirigent de la dreta, Mariano Rajoy, va tenir una actitud més oberta en la privada. El periodista Manuel Sánchez ha escrit el llibre Zapatero, el llegat progressista, en el qual relata com Rajoy sempre va ser més obert al procés de pau basc que al procés català, i en el cas d'ETA li va dir que fes el que havia de fer, però que no li comptés res.
En qualsevol cas, segons compte Alberdi en la seva crònica, el final d'ETA que va acceptar Zapatero en la conferència de Madrid d'Ateneu va ser conseqüència del procés dut a terme dins de l'esquerra abertzale: “Siguem clars: la decisió de deixar la violència és fruit d'un debat entre la Unió i els membres d'ETA”.
I cap enrere, també va esmentar l'atemptat d'ETA a Barajas en l'agenda de 2006. Diu que l'atemptat va ser a mitjà termini, perquè no es va entendre en el “partit polític” de l'esquerra abertzale. Com ja és conegut, en el seu llibre assenyala que des de l'esquerra abertzale van ser clau Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria i Josu Urrutikoetxea.
En els últims anys Zapatero ha parlat en més d'una ocasió sobre el procés que va desembocar en el final d'ETA, i ha reivindicat amb orgull que aquest final es va produir en el seu mandat, perquè el seu govern va dirigir converses directes amb ETA. En els últims temps també és el líder socialista que sustenta amb fermesa el govern de Pedro Sánchez.
Les decisions progressistes del mandat de Zapatero (2004-2011), com la legalització del matrimoni homosexual, així com el manteniment de les converses amb ETA més enllà de 2006, van anar també de gran valor. No obstant això, el període de govern es va caracteritzar per la crisi econòmica mundial iniciada en 2007, però en l'inici de la crisi, en 2008, va confirmar fermament que no hi havia risc de crisi econòmica, sinó que la crisi estava i se superaria “als EUA”. Va continuar amb aquesta negació de la crisi en els mesos posteriors, però aquesta s'ha descrit com la major crisi després de la Segona Guerra Mundial. Ell ho va negar en les eleccions de 2011 i Mariano Rajoy va arribar a Moncloa.