El titular d'un periòdic de fa gairebé 15 anys deia: "Els 40 habitatges de protecció oficial d'Arramendi [d'ara endavant VPO] estan a punt de ser adjudicades". Els arrendataris dels portals 3, 5 i 7 del barri de la Pontika d'Errenteria-Orereta pagarien un màxim de 450 euros mensuals i "passats 15 anys", precisava, "els arrendataris podran comprar un habitatge en règim de VPO".

Aquest termini s'amplia el 16 d'abril d'enguany, data en la qual caduca el conveni signat pel Departament d'Habitatge del Govern Basc amb l'empresa promotora Jaureguizar, que permet a aquesta última posar a la venda els habitatges.

El motiu és que, entre els més de 30 veïns que viuen en la zona, "avui dia, no hi ha qui pugui comprar-lo". Així ho ha explicat Alfonso Gabarri, que viu en el bloc número 3: "El lloguer pagat fins ara es queda en res, i els que vivim aquí no podem fer front a una hipoteca", ha afirmat l'alcalde.

Es tracta d'una parella d'uns 70 anys que viu en la primera planta d'aquest portal, però també la seva: té quatre fills i viuen del que guanya el seu pare en els mercats ambulants, "exactament", ja que la seva esposa no té treball.

El veí ha denunciat que "no hi ha opció" a la compra, ja que el que vulgui o no compri un habitatge a l'arribada del 16 d'abril haurà d'abandonar la mateixa, ja que la intenció de l'empresa propietària és vendre aquests allotjaments, segons han pogut saber.

La responsable de Jaureguizar a Guipúscoa, Estitxu Aranburu, ha declarat que "ells no poden fer més que complir la llei" [no ha volgut fer més declaracions en HITZA], però la veïna ha defensat que allargar el règim de lloguer d'aquestes tejavanas o no és una opció dels propietaris.

L'ex veïna Begoña Artetxe també ha afirmat que es tracta d'una qüestió de voluntarisme. El jove, que enguany compliria 8 anys com a arrendador d'un d'aquests apartaments, ha admès que es va veure obligat a marxar-se, i que resideix des d'el mes d'agost passat en el càmping del Roserar, a Oiartzun.

Va ser precisament Artetxe qui va crear la Plataforma Arramendi fa uns 2 anys, al costat de la seva veïna Marian Lino, que també va marxar d'Arramendi després d'Artetxe, però ni tan sols ha volgut desvincular-se de la seva casa.

Artetxe ha volgut deixar clar que no és casualitat que desenes de veïns estiguin en risc de quedar-se "al carrer": "Les versions que s'han comptat als arrendadors d'aquests anys són de tot; una barbaritat". Ell va romandre allí durant 7 anys, però també és habitat des de la primera ocupació dels edificis, en l'art, Lli.

Artetxe ha considerat "enganyós" la informació sobre el seu futur als quals han anat omplint les seves cases al llarg d'aquest temps, i s'ha posat en marxa per a justificar-lo.

Versions variades

"Ens han dit de tot", ha lamentat el creador, "a Marian [Lli] i als primers els van dir en ensenyar-los el pes que després de 15 anys no sabien què anava a passar, que encara no hi havia normativa". A un altre veí se'l va informar que, una vegada passada la quinzena, tindria opció de compra i se li descomptaria l'invertit fins a aquest moment en el lloguer, en aquest cas, del preu final.

Aquest descompte no existeix. "Els que vivim aquí hauríem de pagar el mateix preu que un comprador que ve de fora", diu Gabarri. A aquest últim se li va donar la següent explicació: "Una vegada passat el termini es posaran a la venda, però tranquils, llavors es farà alguna cosa per a mantenir els lloguers", ha afegit.

Artetxe reconeix que li van donar més informació, ja que quan es van assabentar de la possibilitat de comprar no li van esmentar els descomptes. En qualsevol cas, va entendre que la compra era opcional i que no hauria d'abandonar la casa si no hi hagués condicions per a obtenir-la.

Preguntat pel contingut del contracte signat, procedeix per la mateixa via: "Literalment el que diu el document és el següent: ‘Lloguer mínim de 15 anys’. Destaca aquest mínim: -Diu ell almenys i no com a molt. Ni tan sols esmenta el que passarà després".

Gestió "fraudulenta"

L'acampada també ha censurat l'execució dels contractes d'arrendament i de les adjudicacions d'habitatges buits que s'han produït des de 2007 perquè considera que les pròrrogues dels convenis han estat "fraudulentes".

Per llei, la responsabilitat que es compleixin els pisos buits és d'Etxebide i, per tant, del Govern Basc, mentre que l'ex veí ha denunciat que Jaureguizar ha decidit qui els anava a ocupar. "Etxebide va fer arribar les llistes a l'empresa i aquesta va començar a fer una selecció de llocs de treball. S'adjudicaven als qui tenien possibilitats de convertir-se en compradors en el futur".

Ha explicat que amb les pròrrogues de contractes s'actuava de manera similar, és a dir, que en lloc de fer-ho Etxebide, eren gestionades directament per Jaureguizar. "El Govern Basc s'ha deslligat per complet, porta anys desvinculat de nosaltres", ha afegit.

El desconeixement és generalitzat entre els veïns del Passeig d'Arramendi, que no rebran notificació oficial fins al pròxim 16 d'abril. A la vista dels preus de mercat dels habitatges, qualsevol altre lloguer "inimaginable" per a la família de Gabarri, que ara paguen un lloguer de 366 euros, resulta encara més vulnerable per als veïns de Pontika, que han perdut la seva antiguitat com a demandants d'habitatge en lloguer públic. "Nosaltres no anem a cap part", ha declarat amb fermesa, "tinc quatre fills i no em puc quedar al carrer, no puc anar a cap altre lloc".

Artetxe dona importància a l'acord signat entre les parts per a la construcció de l'edifici: L'Ajuntament d'Errenteria va cedir el solar al Govern Basc per a la construcció d'habitatges protegits, i Jaureguizar va tenir fons públics per a la construcció d'aquestes.

"Les persones que fa 15 anys eren vulnerables continuen sent vulnerables", ha afegit. La demanda és clara: mantenir els lloguers de protecció oficial i que els veïns paguin la renda en funció dels seus ingressos.