- Som dones pageses feministes que donem suport a la Sobirania Alimentària i estem acostumats al fet que els nostres petits projectes agroecològics no siguin rendibles. Perquè no utilitzem sistemes de producció molt mecanitzats o tecnificats, ja que els nostres sistemes no són els seus tractaments fitosanitaris, ecològics o no, sistemes intensius que ens obliguen a realitzar un monocultiu amb tots ells.
Perquè som nosaltres i no produïm, nosaltres treballem i cuidem. Cada dia intentem cuidar cada tros de terra en la qual treballem, cuidem de tots els éssers vius que conviuen amb nosaltres, cuidem el nostre sistema alimentari, cuidem i cuidem de les persones que alimentem i de les persones que treballen en xarxa amb nosaltres. La terra en la qual estem és productiva, està plena de biodiversitat, estem construint sobirania alimentària i som felices.
Realment no som rendibles? Si parlem en l'única llengua que entén el capitalisme, és a dir, en termes econòmics, som pobres perquè el sistema ens fa així i nosaltres l'enriquim.
Encara sort que ahir vam mostrar als carrers d'Euskal Herria que estem donant la volta a les prioritats amb la força de la societat i que estem aconseguint centrar la cura de la vida.
Perquè, des del nostre punt de vista, la cura és més que la cura de les persones. Necessitem un sistema que preservi la terra, les llavors, l'aigua, els animals, els territoris i els béns comunals. I cal no oblidar que la cura també s'alimenta i que per a organitzar un sistema de cures hem d'organitzar un sistema que posi en el centre l'alimentació sana de tots. Perquè el sistema alimentari no es limita a la producció i a la transformació. És tot un sistema de distribució, consum, compra pública i llars.
Els reptes als quals ens enfrontem són, per tant, grans i majors és la capacitat del Moviment feminista d'Euskal Herria de posar al servei del sistema de vigilància als agents dels diferents àmbits a través de la dinàmica “les vides de tots en el centre”. En aquest marc, sindicats, agents socials, moviments socials, etc., vam reivindicar ahir en veu alta que estem a favor d'un sistema públic comunitari de cures a Euskal Herria, mobilitzem al poble. Tots tenim dret a ser dignament cuidats i cures.
I no es va començar res ahir ni es va acabar res. El dia d'ahir va formar part del procés i va ser extraordinari, meravellós. Continuarem avançant pas a pas fins a la revolució d'aquest règim capitalista, classista, heteropatriarcal i racista de cures. Nosaltres almenys ens continuaran enviant.