argia.eus
INPRIMATU
Compte, família extensa i vaga feminista
Patxi Azparren @fraixku 2023ko azaroaren 24a

En els últims 2.500 anys, la Filosofia busca la fi que podria donar “sentit” a la vida humana. Encara que percebem que pot ser un exercici sense resultats o sense final, crec que aquest treball és absolutament necessari.

Però no seria dolent que aquest assaig s'acompanyés d'altres exercicis. Per exemple, és molt enriquidor mirar a les persones, als grups i a les cultures que ens han precedit, perquè el camí perquè la nostra espècie arribi viva fins ara no ha estat res senzill. Quins trucs, eines o suports van tenir perquè criatures tan absurdes com nosaltres arribessin fins als nostres dies?

Família Extensa

Una de les eines de la majoria de les cultures del món és la Família Extensa. No pensem que la Família Extensa vol dir que molts fills s'incorporin al món. Encara que aquest model organitzatiu es basa principalment en el parentiu, les seves característiques són molt més complexes. La Família Extensa estava formada en moltes ocasions per membres units pel parentiu simbòlic, creant una comunitat pròxima, creant una xarxa sostenible i compartint la responsabilitat de la custòdia col·lectiva.

Existeixen dues àrees principals: Espai íntim i xarxa eficaç de la Família Extensa. Tots dos espais són absolutament necessaris per a atendre les circumstàncies materials, socials, culturals i psicològiques de la vida per a totes les persones. En l'espai íntim se situen tots els membres de la casa, pares, oncles, avis, amics íntims; en la xarxa eficaç, altres parents, amics i veïns. Aquestes comunitats eren les responsables de la qualitat de vida, l'alegria, la cura dels malalts, la protecció dels ancians, l'educació dels nens, la gestió adequada dels conflictes

Malgrat molts cursos i sessions sobre la nova masculinitat, no descartarem tots els nostres privilegis. Però, almenys, fem un intent honest, ens fiquem de ple en l'intens treball de cura col·lectiva

Però aquest model va ser triturat per diversos agents. Jauntxos, reis, església, etc., durant segles van recórrer a l'eliminació d'aquestes xarxes entre iguals. Totes les estructures havien de ser triturades i reconstruïdes en benefici de les autoritats i de la dependència del poble humil.

L'últim gran incís ho ha donat el capitalisme corporatiu, amb la destrucció total de les xarxes socials, proposant que cadascun només ha de mirar al seu melic i alimentant un hedonisme insaciable.

Vigilància

Avui, afortunadament, la “cura en el centre” és el lema central de l'agenda sociopolítica i en boca de molts agents cínics que volen convertir la cura en negoci.

No obstant això, moltes de les reivindicacions que adopten l'aspecte de les noves etiquetes, com ocorre amb moltes altres, són peticions històriques de sempre.

L'objectiu principal de l'organització de totes les persones és la vigilància del grup. En totes les etapes de la vida els individus necessitem l'ajuda del grup. Si es trenca i buida la xarxa de protecció dels més pròxims, la nostra dependència és total. Segons alguns models, els estats o altres institucions públiques tenen l'obligació de cobrir aquestes llacunes. Encara que aquesta reivindicació sigui correcta, si no s'opta pel model d'individualisme no serà suficient. Hem de reconstruir també les xarxes socials i els subjectes col·lectius més pròxims.

Vaga Feminista General

El dia 30 el Moviment Feminista convoca una vaga general. És una crida a la custòdia pública i a la custòdia col·lectiva.

Crec que el nucli de la convocatòria l'ha encertat perfectament. Davant la caiguda de la xarxa de Famílies Extenses, que estan afeblint l'estructura social, davant l'agressió del capitalisme corporatiu que vol comercialitzar-lo tot, una vegada més volen “tirar” la cura sobre l'esquena de les dones. Aquest greu problema de dimensió estructural només pot canalitzar-se des de dos punts. És a dir, com diuen els convocants de la vaga, exigint una protecció pública estricta i una vigilància col·lectiva embullada.

Ens van ficar bé el tascó. Les burgeses que s'avorrien en el carreró van demanar anar a treballar, oblidant que la majoria de les dones del món, fins i tot d'Euskal Herria, passaven tota la seva vida treballant. Convençuts que el mite de l'amor romàntic pot ser l'eix central de la vida, que la família nuclear pot ser autònoma, de pensar que l'habitatge, en lloc de ser un dret principal, pot ser un negoci enorme.

Avui, atrapat per la nostra piràmide demogràfica, per les necessitats fictícies que ha generat el capitalisme corporatiu, unit als medicaments recomanats pel psiquiatre que ha representat al sindicat, convençuts que podem satisfer el que no aconseguim a casa a través dels nous reptes del gimnàs, sofrim una greu crisi de cura.

Com diu Josebe Iturrioz, segurament els homes heterosexuals (sobretot els que han crescut el segle passat) no podem ser feministes. Encara que anem a onze cursos, assajos i desenes de sessions sobre la nova masculinitat, no descartarem tots els nostres privilegis. Però, almenys, fem un intent honest, ens fiquem de ple en el treball de cura col·lectiva. El dia 30 ens unim a la vaga feminista general.

Potser l'enigma que els filòsofs volen alliberar, la missió de la vida, no l'alliberarem mai, però ens centrarem en el repte principal, la cura mútua, el repte més important que pot ser comprensible i tangible.

Patxi Azparren, Llicenciat en Antropologia Social i Cultural