argia.eus
INPRIMATU
Vellesa
  • Encara que és universal que amb l'envelliment es produeixin canvis fisiològics, emocionals i psicològics, no hi ha formes materials, socials i personals d'aterrar-los. Sovint la vellesa es declina en singular, però la disponibilitat de cadascun als serveis d'alimentació, energia, aigua, educació o salut marca les condicions de la vellesa, així com la residència en el medi rural o a la ciutat popular, l'existència d'una tradicional xarxa de familiarització que pot oferir l'elecció del model heteropatriarcal o la realitat de la diversitat de cossos, entre altres.
Mirene Begiristain Zubillaga 2024ko maiatzaren 27a
Virginia Bersabé (2011).

El model hegemònic situa la joventut i la maduresa en una cinta de transport productivista en contínua marxa, a un ritme vertiginós i amb motlles concrets d'èxit. Amb la finalitat de donar una solució inclusiva i elegant a l'envelliment demogràfic que es pot situar fora de la cinta de transport, es realitza una brillant reivindicació de l'envelliment actiu, vestit d'envelliment autònom, saludable, creatiu i acompanyant. Però la vellesa homogeinizadora reprodueix la lògica de la cinta de transport, una fageda per a la ideologia neoliberal alimentat amb el Silver economy o les cures intergeneracionals no remunerades a qüestionar.

El capitalisme verd i digital que s'està recol·locant en l'actual crisi ecosocial determina la direcció de les condicions de vida que passen pel mercat en la vellesa, amb recomanacions i eslògans que més responen a la malaltia del compte amb la digitalització i a aquesta silver economy: receptes contra arrugues i gravetat muscular, viatges imprescindibles a espais naturals, llocs paradisíacs de residència privada (desconnectats de la teva comunitat), consum d'artefactes de l'últim model…

Però la vellesa té altres mil cares: la memòria no romàntica en defensa dels seus drets, les Oneka que reivindiquen les necessitats actuals; les discussions populars que estan construint una agenda feminista pròpia entorn de la mort digna; les propostes d'habitatge comunitari per a viure la vellesa; les veus cada vegada més nombroses per a interpel·lar els tabús de cossos i formes de vida… Les pensions, els fardeles, les pors, la ruptura, la creativitat, l'ànim, l'ànim, l'ànim, l'ànim, l'alegria, el fracàs, l'ànim, l'alegria, l'abisme, l'ànim, l'abisme, l'abisme, l'alegria, l'abisme, l'abisme, el fracàs

Si considerem la vellesa com un camí que configura el dia a dia, encara que ens sentim encarnats més o menys a prop, què enfoca l'ecofeminisme? Aflorar els efectes concrets de la crisi ecosocial en la vellesa: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l'escassetat d'aigua, la contaminació de la terra, el despoblament del medi rural, les migracions forçades, el règim de vigilància… Encara que l'anàlisi i el buit de dades (interessat) és important, se sap que la falta d'alimentació sana, els episodis meteorològics extrems, les plagues, la pobresa energètica, l'encariment de la vida, els majors impactes sobre les persones desconegudes i les lesions de la salut*.

Les polititzacions de les experiències vitals de les dones ens serveixen per a visibilitzar els privilegis i les violències i les desigualtats, obrir les llibertats per a treure a les bèsties internes de l'edat i per a fer realitat l'agència que volem construir les vellesa ecofeministes.