L'ofensiva organitzada pel Govern francès contra el ZAD de Notre Dona'm Donis Landes té com a objectiu destruir la possibilitat de les formes de vida alternatives. I se situa en el marc d'una tendència mundial a imposar un poder fort per part de les autoritats neoliberals.

2.500 gendarmes especials, vehicles blindats, helicòpters, camions, camions especials per al bestiar… i centenars de CRS més arribats de Rennes com des de Nanteste per a vigilar la part posterior… Aquest 9 d'abril França estarà en guerra. En la guerra contra qui? Contra unes dues-centes persones que produeixen pa, cervesa i verdures per a viure en el camp, bricolando, discutint, discutint i lluitant contra dues-centes persones que viuen en el trànsit. L'aparell militar francès, a Mali, Síria i l'Iraq –sense que el Parlament debati, així en l'article 35 de la Constitució. El que intervé en la violació de l'article, ara atacarà en el ZAD de Notre Dona'm Donis Landes.

És coneguda la lògica que regeix aquesta operació, que qualsevol persona prudent consideraria com una manifestació greu d'una bogeria: Després de la rendició davant la lluita popular per a rebutjar el projecte d'aeroport de Notre Dona'm Donis Landes, el govern vol mostrar la seva fortalesa eliminant als ‘ocupants il·legals’. Menysprea els procediments que la llei estableix per a dur a terme l'expulsió, descarta sense discussió les propostes de gestió col·lectiva de les terres que durant aquests deu anys han estat custodiades pels allí presents i no té ni el projecte més petit en aquesta regió, que compta amb una ecologia molt especial i que ha estat cuidada precisament pels senyors Macron, Philippe, Collomb i Hulto que volen expulsar.

Gràcies a l'ajuda d'imatges i opinions difoses pels mitjans de comunicació com Niel, Drahi, Bollore, Dassault, Lagardere, Bouygues i altres [famosos oligarques francesos, amos també dels principals mitjans], aquest brillant quartet polític aconsegueix mostrar a la ciutadania el que significa la paraula ‘ordre’ i el que pot succeir als moviments socials que s'estan produint a França.

La missió d'aquests 2.500 'robocop', aixafar la possibilitat d'una altra manera de vida

Però més enllà va la influència política de Macron i dels seus esclaus. La desproporció dels recursos que s'estan utilitzant mostra que el que s'està vivint en el ZAD és una amenaça per a l'ordre neoliberal: portar una vida diferent, cooperar més que en concurrència, organitzar-se sense jerarquies entre la gent, canalitzar els conflictes sense policia ni justícia, compartir béns comuns en harmonia amb el que es diu la naturalesa, portar una vida prudent, sortir de la dependència dels diners…

L'aconsegueixen en el ZAD? No podia afirmar-ho. Però ho intenten en tot moment, són molts els fets que ho demostren i en ells apareix una bella alternativa, amb una finestra oberta en l'asfixiant muralla del capitalisme. Aquests 2.500 robocop enviats pel president banquer francès el que pretenen és desmantellar aquesta oportunitat de viure d'una altra manera.

Però cal veure-ho més lluny. El que succeeix en Notre Dona'm Donis Landes se situa en el context de la guerra general que l'oligarquia porta contra els pobles. L'actualitat d'aquests dies ens ha ensenyat com empresonen a Lula, portaveu de la gent pobra del Brasil, després d'un judici al·lucinant, o com l'Estat d'Israel assassina a manifestants com a periodistes a Gaza. No són més que les últimes explosions de l'ona d'autoritarisme provocada per les autoritats de classe a nivell mundial

Gairebé tota Amèrica Llatina (el Brasil, Xile, l'Argentina, el Perú, Guatemala…) ha passat als dures règims que estableixen la recepta neoliberal. El president de la Xina, Xi Jinping, ha reforçat el seu poder al país asiàtic, on ja ha exercit. A Rússia, Putin és el rei ofegant a tots els opositors. Als Estats Units, Trump duu a terme una política de desmantellament de la normativa financera i mediambiental sense gairebé cap autoritat contradictòria. A Egipte, Filipines, Polònia, l'Índia, en desenes de països es pot trobar la mateixa combinació, el poder dur, la defensa dels interessos de l'oligarquia i el creixement destruint el medi ambient. Europa avança cada vegada més cap a aquest nou model d'oligarquia autoritària. En el fons s'està produint una guerra civil a nivell mundial, la que porten les classes governants contra els països en els quals la mundialització té marejos, i contra els grups que ara s'enfronten a l'estratègia de xoc que porten els capitalistes.

80 tones anuals de CO₂: criminals reals

Una xifra mostra que això no és només una lluita social, sinó que també hi ha una guerra sobre el futur de la humanitat en els plans de crisi ecològica: cada membre del grup dels més rics de l'1% del planeta emet una mitjana de 80 tones de CO₂ a l'any, és a dir, nou vegades més que la mitjana de 6,2 tones de la població mundial. En altres paraules, els més rics són els més contaminants. I donada la gravetat del canvi climàtic i els danys previsibles, es pot dir que les 80 tones de CO₂ que s'estan emetent són veritablement criminals.

Els oligarques volen mantenir en peus aquest sistema que perjudica els interessos de tots. Perquè l'essència de l'interès general en aquest començament del segle XXI és el tema de l'ecologia, perquè depenent de com s'actuï, la vida de la humanitat canviarà. Per això és gairebé irònic que aquest últim atac de l'oligarquia colpegi a un lloc en el qual, entre altres coses, es busca un mode de vida sense canvi climàtic.

Per això Macron, Philippe, Collomb i Hulot són criminals perquè defensen els interessos dels seus socis que emeten cada any 80 tones de CO₂. I aquí està el ZAD que cal defensar de tot.