El moviment abertzale sorgit en la dècada de 1960 ha recorregut en poc temps un camí que ha passat de ser una Enbata bruta, rebutjada pels seus oponents i tractada durament, a convertir-se en el principal agent de la política. Primer als pobles petits, en el món del caseriu i cada vegada més a les ciutats. Els ziburutarras, els urruñarras i els mariners tenen, sens dubte, el resultat del seu mandat, de la seva oposició i del seu treball de xinaurri per terra. Celebrant amb gran alegria la victòria, es posarà en marxa el treball de fer realitat el missatge de l'alternativa llançat en la campanya, és a dir, hauran de continuar amb el treball Xinaurri. Entre ells, com no podia ser d'una altra manera, tenen l'obligació de canviar de rumb la política municipal, posant el tema dels segons habitatges en Urruña i Ziburu i la desaparició dels terrenys agrícoles que porta l'urbanisme en Itsasu. Agrupats a una altra llista, han aconseguit situar-se en la majoria absoluta en les localitats d'Hendaia i Senpere. A pesar que estan en l'oposició, els resultats han estat millors en Maule, Biarritz i Azkaine.
Un altre element important de les votacions del 28 de juny ha estat el de Baiona, una victòria clara de Jean-Rene Etxegarai com a alcalde de la localitat labortana. En segona posició ha quedat l'esquerrà Henri Etxeto, que ha aconseguit el 46,19% dels vots. L'actitud anti-vascófona i jacobina que aquest té ha provocat, en gran manera, que BBE Baiona Berdea i Elkarkidea no s'hagin reunit amb ell en la segona volta i que s'hagin votat per uns pocs abertzales d'esquerres. En els últims temps, més que “llestes abertzales”, s'han creat “llistes obertes amb militants abertzales”, i fruit d'aquesta col·laboració és l'ampliació de la llista d'alcaldes abertzales. Però Baiona ha deixat clar que, encara que tots siguin d'esquerres, fan falta col·laboració i respecte per les dues parts perquè les aliances es facin possibles. En la primera volta, l'ONU va fer el 13,12% dels vots i va decidir no concórrer en solitari a la segona volta, ja que no hi haurà càrrecs abertzales ni d'esquerres en la capital labortana. Cal destacar que la capital de Zuberoa ha tornat a l'esquerra. Amb el 38,24% dels vots, Mixel Etxebeste perd l'escó de l'alcalde i el comunista jacobí Louis Labadot es fa amb el 40,34% –l'abertzale d'esquerres Beñat Elkegarai ha aconseguit el 21,41% dels vots, millorant el resultat de 2014, passant a dos escons en el consell local i, per tant, sumant més forces per a continuar treballant en el xinès. Un últim element per a analitzar els resultats: A excepció de Maule, l'abstenció també ha estat molt alta en les eleccions presidencials d'enguany.
Il·luminada per la composició de les cases del poble, ara ve la del Centre històric Basc. L'elecció del lehendakari es realitzarà el pròxim 17 de juliol en el Palau Euskalduna.