- L'emissora Antxeta Irratia ha comunicat aquest dimecres la mort de Xanti Zapirain Elizalde “Kaiku”. Nascut en Altza (Guipúscoa) en 1953, als 20 anys va fugir de la persecució política del franquisme en Hendaia (Lapurdi) i va conèixer els aspectes més àgils de la vida de refugiat. A més d'autor del llibre Bizi behar dugu, va escriure nombrosos bertsos, va treballar amb freqüència com a redactor de temes i també com a bloguer.
Era una qüestió de supervivència. I quan la qüestió és sobreviure, les decisions que es prenen són radicals. Per exemple, passar deu anys sense sortir de casa. Això va ser el que va haver de fer Xanti Zapirain en els anys més durs del GAL, quan els atemptats eren abundants i quan el mer fet de sortir al carrer es va convertir en el perill de morir per a un refugiat basc.
“Tots els militants tenim o hem tingut por. El que diu que no té por... no és possible”, va explicar a ETB en una entrevista que li van fer en 2015 sobre la seva relació amb Angel Otaegi. Per a fer front a aquest terror i a la necessitat d'amagar-se, el paper i el bolígraf: eliminava les inquietuds que provocava la situació a través dels bertsos escrits. Va ser “una manera de salvar-se a si mateix”, com va explicar a Joxean Agirre en la revista Bertsolari.
En qualsevol cas, la relació de Zapirain amb el bertsolarismo venia des de fa temps. De les arrels. Pío Pérez Aldasoro va definir als membres de la família Zapirain com a “dinastia de bertsolaris i bertsolaris” en l'estudi Joxe Zapirain, publicat en 2013. El primer bertsolari de la família és del segle XIX, Joxe Bixente Zapirain, i en el segle XX li van seguir molts altres familiars, com Salbador Zapirain Concerneixo, que va abandonar una exuberant obra literària.
Hem de viure
Zapirain va prendre en 1987 una decisió que marcaria una part important de la seva vida: amagar-se per a escapar d'un ambient de persecució i mort. Gairebé 20 anys després va publicar el llibre autobiogràfic Bizi behar dugu (Txalaparta, 2005), en el qual narra les vivències dels deu anys que va passar sense sortir de casa, convidant a entrar en la ment d'algú que ha estat en una situació tan extrema.
No ha estat l'únic treball que ha escrit. En la xarxa es poden consultar, per exemple , el sindicat de Martillún, Txurreroen enparantza, Ipuinen baratza, Bidea bizi o els blogs d'avui en Martillun: records, bertsos, reflexions, vivències amb familiars i amics... Zapirain escrivia en un estil transparent i viu sobre els aspectes fonamentals de la vida.