El dimarts al matí la ministra de Justícia espanyola, Pilar Llop, va demanar "repòs absolut", al·legant que l'Advocacia de l'Estat estava analitzant la situació. En qualsevol cas, va considerar "molt greu" la sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre el cas Bateragune. A la tarda es va saber que Espanya, a través de l'Advocacia de l'Estat, recorrerà la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El Govern d'Espanya s'ha sumat a la petició i a les pressions de l'AVT sobre el frau fiscal. L'associació ha advertit que la sentència favorable a Atristain podria afectar desenes de presos més de la meitat. En això coincideix també EH Bildu. Després de la posada en llibertat d'Atristain, la coalició va manifestar que la sentència havia de tenir una "aplicació analògica", ja que afecta diversos presos bascos.
Falta de valor de les autoinculpacions durant el període d'incomunicació
Xabier Atristain, de la Guàrdia Civil, va ser detingut i incomunicat per la Guàrdia Civil en 2010. En 2013, l'Audiència Nacional li va condemnar a 17 anys de presó per un delicte d'homicidi. Al gener de 2022 Estrasburg ha conclòs que Atristain no va tenir un procés “just i equitatiu”: no va poder estar amb els seus advocats de confiança durant el període d'incomunicació, durant el qual va reconèixer la culpabilitat de diversos fets i delictes, que van ser la base per a condemnar-li.
Conclusions sense esclarir
La sentència d'Estrasburg podria afectar diversos presos bascos condemnats en similars condicions. No sols això. El mes de març passat, l'Audiència Nacional va absoldre a Gorka Palacios com a prova que no va acceptar les declaracions fetes durant el període d'incomunicació, atesa la sentència d'Estrasburg. Ara caldrà veure si el Tribunal Europeu accepta o no a tràmit el recurs d'Espanya, decisió que va prendre el tribunal per unanimitat. D'aprovar-se, els efectes de la sentència es prolongarien durant mesos, fins que el jutjat pogués dictar una nova sentència.