Segons la teoria de Win win, és possible arribar a acords que puguin beneficiar-se totes dues parts. També diu que per a això cal tenir pilars sòlids, confiança i seguretat perquè aquest acord sigui sostenible en el temps.

I estem en aquesta línia fina en la qual conviuen les persones que treballem en Atzegi amb les persones usuàries del servei. La nostra vida personal s'uneix a la de cadascun d'ells. Perquè cada persona que deixem la pell i el cor en el nostre treball creiem en la filosofia d'aquesta associació, en la qual les famílies volen visibilitzar i integrar en la societat a persones amb diferents capacitats. I perquè creiem en ell, perquè sentim el nostre, perquè volem la millor atenció a les persones que atenem, som aquí.

Treballar en Atzegin implica portar el treball a casa, no desconnectar, implicar-nos, amor al nostre treball, treballar en horaris en els quals els altres descansen, perdre els actes familiars i buscar la manera de conciliar la nostra vida familiar amb la de l'altra vida, la laboral. Però que ningú oblidi, sobretot la Diputació Foral de Guipúscoa i Atzegi, que a més de les persones que volen el que fan, som treballadors.

Si no podem treballar de manera digna, és impossible cuidar-ho amb dignitat. Qui cuida del que cuida? En aquest cas, ni la Diputació ni la direcció d'Atzegi s'esvaeixen de la creació d'una organització activa, amb capacitat de mobilització ciutadana, perceptiva, inclusiva, implicada. Però els que formem part d'aquesta organització estem cansats de no veure'ns reconeguts i valorats, amb un nou model que, al nostre judici, suposa una reducció en la conciliació, en les retribucions econòmiques i en la nostra salut.

Un treballador cansat no rendeix igual i la qualitat del treball disminueix. En resum: 2.000 hores treballades, però 1.600 hores comptabilitzades, (400 hores presencials), sense plusos per festius i caps de setmana, ni plusos nocturns reals, que surten del salari basi… i moltes altres qüestions que només contaminarien l'opinió general i deixarien de ser constructors.

I els treballadors, lluitant per la dignitat, estem davant dues organitzacions que renten les mans i tiren la pilota d'un costat a un altre. Però un arruïna els diners, i en l'època electoral queda bonic, i l'altre cobreix l'expedient amb usuaris que afirmen que cuiden, integren i lluiten sense implicar-se, sense comprometre's de veritat. Només això pot succeir realment si s'atén persones que lluiten de veritat cada dia.

I així passem d'un lloc a un altre, de la plaça Guipúscoa al carrer Okendo, pujant les pancartes i banderes, esperant que ningú es posi en la nostra pell. En definitiva, perquè el que demanem no és res que no mereixem, sinó un win win.

Personal del servei d'habitatge d'Atzegi