argia.eus
INPRIMATU
Viscuts en un congrés de llengües minoritzades de Wikipedia
  • La setmana passada vaig tenir unes vacances https://eguneanbehin.eus/16D/egun. Eren unes vacances, però van ser dedicades a una afició que dedico unes hores, invertides en un congrés: jornades en una sala d'un mateix hotel i adormida a l'hotel al matí i a la tarda. Quedaven unes poques hores per a conèixer la ciutat, però eren justos. El Celtic Knot 2024 va ser una conferència en Waterford, i vaig obtenir la invitació (amb la possibilitat de fer una presentació) d'acudir en nom de l'Associació Cultural de Wikilaris Bascos. He portat algunes notes.

Luistxo Fernandez Sustatu 2024ko urriaren 04a

El Celtic Knot és l'esdeveniment que organitzen les wikipedias de les llengües cèltiques, i els bascos no pertanyem a aquest grup, però el fan amb un enfocament global de les llengües minoritàries perquè persones i idees d'altres països s'associïn en aquestes conferències. Hi ha hagut wikipedistas bascos en edicions anteriors, i enguany jo i un altre amic (Galder Gonzalez wikimaisua) també hem estat allí. Ha estat a la ciutat de Waterford, en un profund afluent de l'est d'Irlanda.

Per a mi ha estat una experiència enriquidora, i he portat alguns apunts; més que un resum, una picada d'ullet de notes. Bé, per a vosaltres:

  • Si som petits... La majoria de les llengües minoritàries d'Europa, menys el català, que petites són les diferències del nostre. La wikipedia irlandesa tampoc sembla ser molt potent.
  • L'irlandès i el gal·lès estan com a llengües en Wikipedia, per descomptat, amb els projectes denominats Vitaléid i Wicipedia, però des del punt de vista organitzatiu, són les branques més estàtiques de Wikimedia Community Ireland i Wikimedia UK. És millor el model d'Euskal Wikilarien Kultur Elkartea, on treballem la independència lingüística, col·laborant amb els capítols d'Espanya o França quan sigui necessari, però amb la nostra governança i nom propi.
  • Vaig anar a presentar alguna cosa que pogués interessar als celtes, i ho vaig fer: com hem usat Wikidata i Wikipedia en el Dia Primer, i després la versió gal·lesa Cwis Bob Dydd. Aquí està la meva presentació.
  • Altres dues aportacions d'Euskal Herria van ser, de la mà de Galder Gonzalez, la descripció del projecte WikiEmakumeak Erasmus+ (no en confusió amb el projecte local Wikiemakumeak) i el projecte Euskal Herriko Història 100 Objektutan.
  • Història en 100 objectes... És un projecte que em fa il·lusió, i que està fet a Irlanda, en anglès i no per Wikipedia, i heus aquí que dos dels objectes de la llista estaven a 300 metres de l'assemblea, però un no estava en Wikipedia (la Capa Litúrgica dels Tres Reis), i l'altre (aquest curiós document) tenia una fotografia. Creient que havia d'ajudar a Irlanda, els vaig omplir de fotografies en Commons (aquí i aquí).
  • Respiradors digitals. El professor Maggie Glass va pronunciar una conferència sobre el breathing space... El diapo que he pegat a continuació estava en el seu discurs i crec que té alguns punts importants. Després l'enfocament de Glass es va anar una mica per altres voltants, però bo, d'una banda crec que en les normes d'ús de Mastodon.eus hi ha una base de definició per a aquest espai digital; i per un altre, em ve al capdavant la reflexió que, amb Euskaraldia de nou, aquest exercici necessita una anàlisi dels espais i activitats per a l'espai digital.

  • GaelGoer va presentar una interessant app en el congrés. Una eina per a posar en contacte als parlants d'irlandès. Iniciativa voluntària, pagada pels creadors... sense ajuda? Sembla que sí. Sorprès que les institucions irlandeses no tinguin un sistema per a subvencionar les iniciatives tecnològiques presentades per la gent.
  • A Irlanda... saber més del que es pensa en irlandès, potser el 60%, i el coneixement està especialment estès entre els més cultes. És a dir, l'alcalde o moltes altres persones poden fer-lo amb tranquil·litat en les irlandeses, com es veu; però després al carrer, encara que en la senyalització de l'administració apareix completament al costat de l'anglès, fora d'això no hi ha cap aparició en el món privat, i la connexió entre els parlants també sembla molt difícil (d'aquí la utilitat de l'aplicació GaelGoer).
  • Per tant, una espècie de contradicció entorn de l'irlandès... No obstant això, veure a uns joves que estan en WikiEmakumeak Erasmus, que es dediquen a l'Educació Secundària en gaèlic i wikipedia, em va semblar un punt bonic (quatre joves es van acostar a aquest congrés, que pertanyien a una altra comarca).
  • Entre les iniciatives de la Fundació Wikipedia em va semblar interessant la promesa d'Abstract Wikipedia, i un asturià-alabès té una posició important en ella: La presentació que va fer Genoveva Galarza, espero que la tinguem explicant coses des d'Euskal Herria.
  • Una altra iniciativa de la Fundació, l'Incubator, en la qual els parlants d'aquestes llengües minoritàries es formen per a tirar endavant els seus projectes. Aquesta va ser una presentació interessant. Per tant, en Wikipedia hi ha projectes en favor de les llengües minoritàries... No sé quin impuls tenen en termes relatius, però hi ha alguna cosa. Aquí teniu el vídeo d'un altre panell de congressos sobre la diversitat lingüística.
  • Des d'aquest incubator, l'enfocament està obert a les llengües minoritàries divertides: En l'occident avançat hi ha molt pocs (el Samiano d'Inari, amb 400 parlants), o hi ha alguns contextos ètnics en els quals la miloika és parlant però a penes falta recursos: La llengua Dagbani a Ghana, amb 3 milions de parlants; o la llengua Kadazandusun, potser amb altres parlants bascos. Conèixer als wikilaris experimentats d'aquestes comunitats ha estat un plaer i un reforç per a mi.
  • Els Kadazandutz van organitzar un Pitabanga quan estaven en Waterford: literalment, Auzolana. Per a editar coses de la zona d'Irlanda en diferents idiomes. Em va encantar participar.

 

  • És la meva primera vegada a Irlanda. No és un país que m'atregui especialment estètic-emocionalment. Prats amb pocs arbres i tristos carrers... Bé, Waterford és una ciutat molt interessant en aquest context, fundada pels vikings i molt amable. No he conegut a ningú més, ni a Dublín ni a res, de manera que no sé si les meves opinions tenen algun valor. El que s'aprecia en la imatge superior és un monument propi, la torre de Reginalde, davant la qual teníem un congrés. En el mateix carrer, a altres 200 metres, l'abertzale Thomas Francis Meagher va exhibir la bandera tricolor irlandesa que ell mateix va inventar en 1848. Allí hi ha una estàtua i quan li vaig treure aquesta foto, li van posar la corbata en l'espasa.
  • Vaig reconèixer a l'alcalde de Waterford, per davant i per darrere.