Segons la web Wikipedia.org, la finestra d'Overton (finestra del discurs) és "una teoria política que expressa una idea que la gent pot acceptar com una finestra estreta, afirmant que la viabilitat política d'una idea està definida principalment per aquest fet, abans que les prioritats individuals dels polítics".
"La finestra d'Overton pot canviar-se i ampliar-se, tant augmentant el nombre d'idees que els polítics poden secundar, com reduint, sense arriscar injustament la protecció electoral. No obstant això, en la majoria dels casos, la finestra es mou en funció d'un fenomen molt més complex i dinàmic: l'evolució lenta dels valors i normes socials", que seria el paradigma de l'avortament i la legalització del matrimoni igualitari.
Vox seria el resultat d'un experiment sorgit dels laboratoris de la Fundació FAES, liderat per Aznar. No obstant això, en les proves de laboratori sofriria una mutació que la convertiria en un agent patogen capaç de destruir la democràcia formal sui generis espanyola. De fet, era amo de l'ADN amb un triple enzim tardofranquista (manteniment de la unitat indivisible d'Espanya, control estricte de la immigració i retorn al pensament únic heteropatriarcal) i, per a aconseguir-lo, iniciaria el procés d'ampliació del marc de la finestra d'Overton.
En la finestra d'Overton, les idees passen de ser impensables a radicals, i d'aquí a ser acceptables, després assenyades i populars
Així, en la finestra d'Overton les idees passen de ser impensables a ser radicals, i d'aquí a ser acceptables, després assenyades i populars, fins que s'articulen en materials que finalment són capaços de modelar la política, perquè a vegades els propis polítics poden moure la finestra d'Overton, protegint apassionadament un tema que està fora de la finestra.
Així, l'ideari de Vox recollia idees inicialment inacceptables, com la derogació de la llei de violència de gènere, però, després d'una coalició amb el PP, seria capaç d'inocular el seu virus, aconseguint la cartera d'Igualtat, eliminar el concepte de Violència Masclista i implantar el pin parental.
No obstant això, Joseph Lehman, actual president del Centre Mackinac, adverteix que "la finestra d'Overton no ofereix fórmules màgiques sense fissures, i si el polític se situa molt lluny de l'espai de l'acceptable i no aconsegueix moure la finestra al seu centre d'interès, el marc pot trencar-se".
Així, si un nombre determinat de persones (Masses Crítiques) adquireix major consciència i és capaç de fer un salt evolutiu i canviar la mentalitat social, s'aconsegueix trencar la dilatació extrema de la finestra d'Overton, implementada per falsos autòcrates com Trump i Abascal. En conseqüència, es tornarà a establir el marc de la finestra acordada per la majoria de la ciutadania, condemnant a aquests candidats a ser autocràtics a l'ostracisme polític després d'haver estat derrotats en les urnes.
Germán Gorraiz, Analista