Bagare, bagera, bagire, som plurals, pròspers i empoderats, units per l'instint basc, la iniciativa i la flama, veritablement per a fusionar Euskal Herria.

Recentment hem conegut que l'observatori basc de Gaindegia ha reprès la seva activitat. Als pilars de recerca Territori, Societat i Economia de l'etapa anterior se suma el medi ambient. Cal donar la benvinguda a aquest bell mirador del País Basc.

A aquesta excel·lent mostra es poden afegir onze exemples més en els territoris bascos, com a mostra de l'activitat històrica i quotidiana d'Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia, Ikastolen Elkartea, Udako Euskal Unibertsitatea, Bertsozale Elkartea i recentment la Talaia Feminista creada pel Moviment Feminista. Esment especial mereix la Fira del Llibre i Disc Basc de Durango.

Quan es parla de territoris podríem parlar d'espais o paisatges o de comunitats, que van més enllà de les realitats geogràfiques o biofísiques i dels grups humans individuals, que també han existit.

Ser basc (en un sentit ampli), sentiment, creativitat, euskaldunidad o emoció que genera aquest instint basc i tota iniciativa són bases, incentius, beneficis.

En l'actualitat l'ecosistema basc està fragmentat en molts àmbits. Sovint les parts apareixen de manera individual o triturada si tenim capacitat per a visualitzar-les.

Quant som? Un, quatre, tres, cinc, set? Si la mirada commovedora va més lluny, vuit? (Si es materialitza el territori de la diàspora basca del castell d'Etxauzia de Baigorri). O en onze hàbitats i espais virtuals dispersos!

Quants bascos som? Dos milions, tres milions, cinc… quant?

Des dels set territoris on el basc és la llengua materna, passant per les migracions col·lectives actuals i tenint en compte als ciutadans bascos individuals, comunitats i centres de la diàspora, el basc, el sentit basc, la creativitat i l'amor per Euskal Herria són presents en el món. Tots ells són membres vius, dinàmics i constructors, autors del caràcter basc. Per què no apareixen en el món com un fet únic –com en la Korrika–, en la diversitat però en la unió? Euskal Herria és aquí.

Associacions d'arts creatives, escoles de bertsolaris, euskaltegis, fires agrícoles i artesanals, clústers, cooperatives i centres tecnològics, auzolan, iniciatives juvenils, feminismes, moviments d'adults, naturalistes, xarxes ecologistes, comunitats energètiques, grups pacifistes, internacionalistes, xarxes socials, assemblees veïnals i comarcals, Juntes Generals, Congressos… observatoris.

Aquestes peces basques poden aparèixer lliurement en un mateix espai comú, independentment del seu caràcter conceptual, corporatiu, corporal o multimèdia. Al corpus basc cal associar-ho amb un cert nom, forma, forma. El nom pot ser el nom, el que té nom és el que ha estat.

I és que, a més de ser basc, no hi ha dubte que existeix una abundant collita al llarg de la biosfera basca, tant material com no material. Es poden inspeccionar tots, donar el seu lloc, crear espais comuns, reunir-los i, en últim pas, organitzar i difondre.

El País Basc, la seva societat, el seu patrimoni, la seva prosperitat, la seva generositat i la seva solidaritat, si així ho desitgen, poden conjugar-se, unir-se, estimular-se, apoderar-se i difondre's.

Xabier Arana Eiguren, Llicenciat en Ciències Biològiques