argia.eus
INPRIMATU
El PNB, EH Bildu i Ahal Duguk demanen que es modifiqui la legislació per a ser poble d'Usansolo en el Congrés d'Espanya
  • Els Usansolo porten 30 anys treballant com a poble i ara estan en la recta final d'aquest camí. No obstant això, en la Legislació espanyola poden existir obstacles i per a superar-los, aquest dimecres PNB, EH Bildu i Ahal Duguk han presentat una proposta conjunta a Madrid.
Xabier Letona Biteri @xletona 2023ko maiatzaren 11
Argazkia: @EHBilduCongreso

Usansolo va realitzar la consulta popular el 27 de març de 2022 i va decidir separar-se de Galdakao per decisió del 81,54% de la població. Hi havia 3.771 persones convocades a votar, de les quals el 63,12% van participar en el qüestionari.

En el següent pas, les Juntes Generals de Bizkaia van propiciar la segregació i van aprovar al novembre de l'any passat la transformació d'Usansolo en el 113 municipi biscaí. No obstant això, l'Advocacia de l'Estat va recórrer davant aquesta decisió, argumentant que Usansolo no supera la barrera dels 5.000 habitants, amb 4.520, com exigeix la legislació espanyola. Per contra, segons les Normes Forals de Bizkaia, és suficient que una població superi els 2.500 habitants per a convertir-se en municipi.

En el procés de municipalització, el passat 5 de maig es va constituir la comissió municipal d'Usansolo amb 11 membres. Ha demanat al Tribunal Superior de Justícia del País Basc que suspengui el procés de constitució com a Advocat de l'Estat, però aquest no l'ha admès i podrà seguir el seu curs fins que decideixi recórrer.

Prioritat de la norma foral enfront de l'espanyola

En aquest recurs serà clau la proposta de modificació legal dels tres partits bascos en el Congrés. Bàsicament, demanen que en aquells llocs en els quals hi ha norma foral això tingui prioritat enfront de la norma espanyola, i per tant en el cas d'Usansolo respectar la voluntat dels ciutadans i l'acord de les Juntes Generals de Bizkaia. En tot cas, els nous municipis hauran de demostrar la seva sostenibilitat financera i la disponibilitat de recursos suficients per a l'exercici de les seves competències, de manera que els ciutadans no sofreixin pèrdues en els serveis que reben.