- L'Impost sobre les Rendes de les Persones Físiques serà deflactat una vegada més pel Govern Basc a partir de l'1 de gener, aquesta vegada un 5,5%, segons ha anunciat Iñigo Urkullu en el Parlament Basc. Per a molts experts i economistes, aquesta mesura no farà sinó augmentar les desigualtats socials, sobretot perquè afecta els que més guanyen.
El Lehendakari del País Basc, Iñigo Urkullu, ha anunciat en el Ple de Política General del Parlament Basc una sèrie de mesures per a fer front a l'actual situació de crisi. Per exemple, incrementar les ajudes d'emergència social en un 10%, a causa de l'augment de la inflació, posar en marxa el bo alimentari per a compensar al petit comerç o reforçar el programa d'ajudes per al foment de les energies renovables. Per a això, el Govern Basc preveu destinar 400 milions d'euros a través del programa concertat. Clar que és molts diners, però no suficient. Les estacions del TAV a Bilbao (495 milions) i Vitòria-Gasteiz (555 milions) costen més.
La deflactació de l'IRPF és una manera de mitigar l'augment de la inflació, però beneficiarà als que més diners declaren
El lehendakari arriba amb la seva recepta habitual. Tal com ha assenyalat Ainhoa Etxaide en aquest mitjà de comunicació, no ofereix més que ajudes compensatòries i assistencials, sinó mesures que suposarien un canvi profund en el model. Per exemple, té alguna cosa a fer en la fiscalitat. El Govern d'Espanya, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional estan estudiant l'increment de la imposició a les empreses del sector energètic i a les grans fortunes. Per contra, a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa no es ficaran “ en la pesca dels rics”, segons Bingen Zupiria, portaveu del Govern. En aquests territoris les hisendes a penes recapten 150 milions d'euros a través de l'Impost sobre el Patrimoni.
Només una de les vuit mesures anunciades en el Parlament té a veure amb la fiscalitat: la tercera, a partir de l'1 de gener, deflactarà l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), aquesta vegada el 5,5%. Reduint el percentatge de guany, el contribuent passa al tram anterior i paga un tipus menor. És una manera de mitigar l'augment de la inflació. Però el deflactat no és ni la meitat de la inflació. A més, com va recordar l'economista Jon Bernat Zubiri en Hordago, molts no guanyen ni per a fer declaració de renda, mentre que els de renda baixa i mitjana a penes el notaran, beneficiaran als que més diners declaren. És a dir, que augmentarà les desigualtats socials.
En l'Estat espanyol, Alberto Núñez Feijó, líder del PP, ha estat el que més ha parlat de la deflactació dins de la política de desgravació fiscal. Però el govern de Pedro Sánchez es nega. Per això és sorprenent veure ara a Idoia Mendia (PSE) acceptant una mesura d'aquest tipus. O, com va denunciar Mitxel Lakuntza d'ELA a Euskadi Irratia, el Govern Basc està “més a la dreta” que el PP, EB i FMI?