En 2022 el Consell, LAB i ELA van plantejar l'euskaldunización del sector públic basc. Quina valoració fa LAB del decret en relació amb ell?

La principal conclusió és que és una oportunitat perduda per a euskaldunizar l'administració. No respon al que la situació exigeix, ni al que exigeix l'euskaldunización de l'administració, ni al procés de normalització del basc. Tampoc als reptes que tenim al límit.

Hi ha avanços en el decret?

Hi ha avanços, però cal tenir en compte que l'anterior és de 1997, ha estat vigent durant 27 anys, per la qual cosa sí que hi ha alguns avanços. Entre elles, que l'actual decret afectarà a tot l'àmbit públic, ja que fins ara alguns àmbits estaven exclosos. El nou Decret afectarà la totalitat dels empleats públics, entorn de 140.000 treballadors.

No obstant això, encara que s'ha estès a tot l'àmbit públic, s'ha ofert a l'Ertzaintza, a la Justícia i a Osakidetza un termini de nou anys per a aplicar les mesures del Decret. Hi ha àmbits que poden accelerar el procés perquè estan més avançats o tenen més possibilitats, però a algunes entitats els dona un termini de nou anys.

El Decret té avanços respecte a 1997, però una altra cosa és el que ha succeït des de fa tres o quatre anys fins a l'última versió. LAB ha vist amb preocupació l'evolució de la versió inicial a l'última: algunes dels esments i mesures inicials han desaparegut o s'han difuminat.

En els esborranys inicials del Decret apareixien mesures i esments per a prioritzar el basc, que s'han eliminat en l'última versió. De fet, així han tirat de darrere en els jutjats, dins de l'agressió judicial.

Diu que ha estat una oportunitat perduda.

Al llarg d'aquests anys el coneixement del basc ha augmentat i els nous treballadors seran en gran manera euskaldunes. Perquè no tenir en compte l'evolució del coneixement en l'euskaldunización de l'administració, o no plantejar mesures més atrevides, no el valorem positivament. En particular, a més, el decret planteja com a repte fomentar l'ús del basc com a llengua de treball, a més de garantir el servei a la ciutadania en basca, per descomptat. I en aquest repte compartim, però aquest objectiu no es reflecteix en mesures valentes i concretes. Només dos exemples: els circuits en basc i la formació orientada al personal per a poder treballar en basc no s'esmenten.

El decret recull noves maneres d'acreditar el nivell de basc.

Ens hem preocupat per obrir noves vies per a acreditar el basc. En primer lloc, en els últims anys cada vegada hi ha menys tensió per a avançar en l'euskaldunización de l'administració. Cada vegada està succeint més: el personal que té acreditat el perfil lingüístic s'incorpora i no imparteix o no és capaç de treballar en basc. En 2012, el govern de Patxi López [PSE] va aprovar un decret en el qual s'establia que la realització d'estudis en basc comportaria el perfil lingüístic. No tots els alumnes del model D aconsegueixen el nivell suficient. La realitat ens diu que hi ha un grup de treballadors que no són capaços de treballar en basc.

En aquest ambient de distensió, encara s'estendran més les suposades maneres de verificació. L'examen de l'oferta d'ocupació pública en basca o mitjançant l'exhibició de l'expressió “ús fefaent del basc en el lloc de treball” tindrà la consideració de basc acreditat. Com es mesurarà que el treballador treballa en basc? Què significa que és capaç de treballar en basc? Aquestes dues noves vies asseguraran la capacitat de treballar en basca?

Podem tenir un gran nombre de treballadors amb acreditació, però la realitat ens diu que no és cert, que els treballadors no són capaços de treballar en basc. No estem en contra de la utilització de noves formes de verificació, però cal posar mesures i fer un seguiment.

Una altra novetat és l'asimetria dels perfils lingüístics.

A partir d'ara es podran realitzar diferents perfils lingüístics orals i escrits. És cert que en el decret es recullen uns criteris i un procediment per a la seva fixació, però hauria d'utilitzar-se en situacions molt justificades i no generalitzar-se. Els conductors, els netejadors... diuen que pensen en professions poc escrites. Dit així, no ho veiem malament, però que siguin excepcions. En cas contrari, pot ser una altra escletxa per a aprofundir en la pèrdua de tensió a la qual he fet referència. Pot obrir la porta a les baixes dels perfils lingüístics.

Està condicionat per l'agressió que tenim?

No tenim dubte que ha condicionat. Recordaré l'exemple que he esmentat anteriorment: La VPL contenia explícitament que en les versions inicials del decret [Viceconsejería de Política Lingüística] es podria donar prioritat al basc, referències que han desaparegut. En els tribunals s'estan castigant aquests esments. Aquesta és l'única explicació que hem trobat per a llevar els esments de priorització del basc.

Un altre exemple és l'índex d'obligatorietat. No estava explicitat en el decret anterior, però s'entenia que, a l'hora de determinar el nombre de perfils lingüístics, aquest índex era el mínim i no el màxim que havia de complir l'Administració en les convocatòries d'ocupació. En les últimes sentències es diu que aquest índex representa el màxim. Aquí està el cas d'Uliazpi, per exemple. El nou decret no recull explícitament que aquest índex significa ‘mínim’. En la nostra opinió, l'índex havia de tenir un caràcter mínim i facultar a les entitats per a incrementar el nombre de places amb perfil lingüístic per sobre d'aquest índex. Clarament, així es recull en el decret pensant en les sentències.

Per tant, l'agressió continuarà.

Aquesta és una altra de les principals crítiques que nosaltres fem. Ara estem en ple atac i s'aprovarà el decret. No es fa cap esforç per a secundar jurídicament els passos que es donen per a euskaldunizar l'administració. El decret també pot ser portat a judici, l'hem vist, qualsevol persona pot recórrer a qualsevol cosa.

Nota de valoració de LAB: El decret que aprovarà el Govern Basc per a la normalització de l'ús del basc en el sector públic de la CAB ha perdut l'oportunitat de saltar en l'euskaldunización de l'administració