El dimecres 12 de juny s'ha publicat l'informe Banderes Negres de 2024. Ekologistak Martxan atorga anualment una bandera negra a Guipúscoa i Bizkaia per contaminació i mala gestió. En el cas de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai i de l'Illa de Santa Clara de Sant Sebastià, per segon any consecutiu.

El projecte Guggenheim que la Diputació Foral de Bizkaia i els seus Ajuntaments estan duent a terme en la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai ha rebut una bandera negra per la contaminació que produeix a Guernica i Murueta. Segons l'informe Banderes Negres, tres són les raons principals: la falta de transparència en la informació del projecte, el rebuig de la població local i l'alt cost a pagar. Veïns i grups ecologistes de Guernica i Murueta han sol·licitat en nombroses ocasionis informació sobre el projecte a la Diputació i als ajuntaments locals, però tota la informació que han rebut ha estat possible gràcies als mitjans de comunicació. La ciutadania i els grups ecologistes han realitzat nombroses manifestacions i han acudit als tribunals en defensa de la Reserva de la Biosfera. Encara que el cost total del projecte no és clar, l'estudi d'arquitectura Cooper Roberston de Nova York ha situat el cost entorn dels 127 milions, sense tenir en compte la descontaminació dels sòls. La Diputació diu que vol finançar amb diners públics la compra i descontaminació dels terrenys necessaris per a la realització del projecte, però l'informe assenyala que aquests terrenys haurien de ser ja públics, ja que la concessió atorgada a les drassanes estaria finalitzada.

Ekologistak Martxan també ha subratllat la contaminació produïda per la macrogranja que s'ha posat en marxa 3,6 milles al nord-est del port de Getaria. La macrogranja d'engreixament de tonyina vermella i cimarrón és l'actual, però l'associació assenyala que “és molt probable que en els pròxims anys es realitzin més instal·lacions”. La macrogranja suposa “la privatització dels recursos naturals comuns i la posada a la disposició dels recursos marins als interessos privats”, deixant a un costat la conservació del medi ambient.

El mareny de Lamiako en Leioa és l'única zona de mareny que queda en la ria del Nervión. El 26 de juny de 2020 l'Ajuntament de Leioa va aprovar el projecte de reconstrucció de la zona. L'informe assenyala que amb aquest acord l'Ajuntament pretenia enterrar les línies de metro des de Leioa fins a Lamia, crear una gran zona verda al costat de la ria i remodelar la desembocadura del riu Gobela amb un nou disseny. Segons l'informe, l'ajuntament i els veïns van acordar que la zona que havia de pertànyer al mareny “s'ha reduït a menys de la meitat per a construir un dels nombrosos parcs de Leioa”, incomplint així l'acord i la llei.

L'Illa de Santa Clara de Sant Sebastià ha rebut per segon any consecutiu una bandera negra, ja que la creixent turistificación “perjudica l'enclavament i a la fauna i flora autòctones”, segons Ekologistak Martxan. En l'informe es recorda que la construcció de l'obra escultòrica Hondalea a l'illa va provocar el trencament de l'interior i del flysch de la casa del far, i l'abocament de tones de terra en la prada contigua: “Va afectar l'hàbitat d'algunes espècies d'ocells emblemàtics i a alguns endemismes de l'illa”. Fins a l'any 2022 l'illa només podia visitar-se a l'estiu, però a partir de 2023 l'illa va començar a rebre turistes a la primavera amb la intenció d'explotar-la per al turisme internacional.

Solucions proposades

Davant aquests problemes, es plantegen solucions per a cada cas. En el cas de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai, proposen que s'abandoni el projecte i que “s'obri un procés de reflexió sobre el que necessita la comarca i s'elabori un pla socioeconòmic seriós” per a tenir en compte els interessos de la ciutadania i la defensa del medi ambient.

En el cas de la macrogranja de Getaria, proposen la creació d'Espais Marins Protegits, a curt i mitjà termini, que pugui contribuir al “desenvolupament social, cultural i econòmic sostenible dels pobles costaners” i la repotenciació de les confraries locals de pesca.

En el cas dels marenys de Lamiako en Leioa, demanen que no s'incompleixi la llei i que la totalitat de la zona inundable o intermareal “s'utilitzi per a recuperar el mareny”.

Quant a l'illa de Santa Clara de Sant Sebastià, les solucions s'han dividit en tres punts: El compliment dels criteris de calendari, capacitat, horaris i limitacions compromesos per l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià i l'empresa promotora de la Sorra, la protecció i recuperació de la naturalesa de l'illa i l'abandó de les visites guiades a l'illa durant la nidificació dels ocells marins.