argia.eus
INPRIMATU
UPN i PSN pressionen els drets lingüístics dels mañerutarras
  • Després d'exposar la visió de cada grup, aquest dijous s'ha votat en el Parlament de Navarra i UPN i PSN han votat en contra. Geroa Bai, EH Bildu, Ahal Duguk i Esquerra-Ezkerra a favor. Així, es desestima la petició unànime de l'Ajuntament de Mañeru d'entrar en la zona mixta.
Xabier Letona Biteri @xletona 2023ko otsailaren 02a

Ha succeït l'anunciat quant a la votació, i la lluita dialèctica entre l'actual govern, Geroa Bai i el PSN, ha estat enorme. El parlamentari de Geroa Bai, Jabi Arakama, ha defensat la proposta d'incloure a Mañeru en la zona mixta i ha acusat el PSN d'anar de bracet d'UPN i d'estar ple de complexos. Inma Jurio, del PSN, li respon que Geroa està fent un ús polític del tema i que els socialistes estan còmodes amb la Llei del Basc, que és la que posa al seu pare, perquè reflecteix adequadament la situació sociolingüística de Navarra.

Jurio qualifica la proposta de PSN com a electoralista i acusa a Geroa Bai de portar-la a les portes de les eleccions. Arakama respon que ells volien portar-los molt abans al ple, però que el PSN els va demanar temps per a estudiar bé el tema. La llei del basc ha estat modificada en els anys 2010, 2015 i 2017, per a incloure en tots ells nous municipis en la zona mixta. Arakama li recorda a PSN que en 2010 el PSN de Roberto Jiménez va actuar ara millor que el PSN de Chivite. Que llavors Jimenez va dir clarament que si els ajuntaments van aprovar el canvi, el PSN no s'oposaria, però ara està en contra, per sobre de l'autonomia municipal de Mañeru i de la voluntat popular.

El PSN ha argumentat que la proposta ve al final de la legislatura, però Arakama li ha recordat que el mateix dijous es votarien altres quatre lleis i que, almenys, es tramitaran abans que finalitzin altres cinc legislatures, però que els socialistes no tenien problemes amb elles, “amb el basc sí”.

Els socialistes han argumentat principalment raons sociolingüístiques per a negar-se al canvi, però Arakama els ha recordat que Mañeru és com els pobles del seu entorn, i que a partir d'ara, a més de bones previsions, el 65% dels nens està matriculat en el model D i la resta en el model A (basc és assignatura). Segons les dades sociolingüístiques, actualment en Mañenu el 10% sap basc i un altre 10% ho entén, segons explica Arakama. A més de la petició de l'Ajuntament, segons una enquesta d'Euskarabidea, dos terços dels Mañeru són partidaris de passar a la zona mixta.

El parlamentari del PSN Jurio contesta amb fermesa i li respon que en la passada legislatura el govern d'Uxue Barkosen no va portar a Mañeru a la zona mixta, quan més de la meitat de la població el va decidir amb signatura: “Per què? Esteu plens de complexos!”. I Arakama va respondre: “L'Ajuntament no va fer aquesta petició i no podíem decidir això amb respecte democràtic”.

Jurio: “No comparar els drets del basc amb els drets socials”

Per a Jurio l'oficialitat del basc és un objectiu suprem per als nacionalistes bascos, però no entén què fan en aquesta perspectiva Ahal Duguk i Esquerra-Ezkerra, “els va dir que estan pagant el peatge” i que els drets del basc no són comparables amb els de la renda garantida o amb altres drets socials. “Nosaltres serem respectuosos amb la realitat sociolingüística de Navarra i per això negarem la proposta”, conclou Jurio.

Iriarte (UPN): “Els no bascos temen aquests canvis”

Com és habitual, el parlamentari de Navarresa Suma, Iñaki Iriarte, va destacar que aquest tipus de propostes s'enfronten entre si. Va assenyalar que el 26% dels pamploneses reconeix un nivell de coneixement anglès i que per això no demanen adaptació a aquesta realitat. Recorda que en Mañeru els bascos són una minoria molt de menor.

Durant el transcurs de Deia, les forces motrius van manifestar en diverses ocasions que l'accés a la zona mixta de Mañeru no perjudicava als qui no sabien basca, mentre que els drets dels bascos es garantirien millor. Però, segons Iriarte, en aquestes zones els no bascos temen el mal que aquests canvis poden implicar. Perquè això pot comportar altres obligacions per a ells, que és el veritable sudoku a resoldre. “Tots els avanços que es realitzen en l'àmbit del basc per als nacionalistes bascos són avanços en la construcció nacional”, però considera que això ens porta progressivament al “enfrontament”.

Segons Iriarte, la Llei del Basc de 1986 va ser molt generosa en fixar els límits de la zona vascófona. Va reafirmar que rebutjaran la proposta: “No és bo que aquests canvis per a la convivència es facin de manera àgil”.

Bakartxo Ruiz: "De manera voluntària i lliure"

El PSN diu que aquests passos havien de donar-se de manera voluntària i lliure, i en el seu torn, Bakartxo Ruiz d'EH Bildu li va respondre que en aquest cas l'està fent, i que no hi ha raó per a rebutjar el sol·licitat per unanimitat per l'Ajuntament de Mañeru: "On està l'escàndol?". Ruiz ha acusat el PSN d'avançar un pas en el tema del basc i altres dos enrere, i ha reafirmat que és un bon moment per a fer el canvi, si així ho sol·licita l'ajuntament.

El debat es pot veure en el següent enllaç, a partir aproximadament del minut 4: